dilluns, 17 d’abril del 2017

Ullà



Després de passar uns dies amunt i avall,
voltant per racons de món sempre bells,
magnífics, forasters,  amb la meva sensació
íntima que viatjar és fer "com qui passa de llarg",
ara vull trobar els colors de casa
reals o inventats, suaus o intensos,
i viure'ls poc a poc, per quedar-m'hi.

24 comentaris:

  1. Qui més qui menys, tots la tenim aquesta sensació que "viatjar és passar de llarg" per això intentem emportar-nos alguna cosa dels llocs on anem per, ni que sigui amb el record, poder tornar-hi. Però una cosa és "tornar-hi" i una altra "quedar-s'hi", per això últim estic d'acord amb tu que no hi ha res com a casa nostra.
    Bon dilluns de Pasqua, Carme! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho expliques molt bé. Suposo que tothom té els seus ritmes i a mi veure moltes coses concentrades en uns poquets dies (o no tan poquets, com aquesta setmana) em dona sensació d'anar massa de pressa. És com si a partir d'un cert moment el meu esperit ja no pogués absorbir més coses, per maques que siguin. Necessito "ser" i "estar" no pas passar. Per quedar-me, sempre triaria casa nostra.

      Bon dilluns de Pasqua, Mc!

      Elimina
  2. La serenitat que desprenen aquests colors és semblant a la sensació de tornada a casa després d'un viatge... Saludets Carme, artista!!

    ResponElimina
  3. Imagino que una de les funcions de viatjar o de fer vacances és aquesta, sentir-nos a gust quan reprenem la nostra vida en els indrets que ens són habituals. Sobretot si la teva llar s'assembla una mica a aquesta meravella que has dibuixat!
    Ben tornada i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no, casa meva no s'assembla pas a aquesta casa, no. Però també m'agrada i hi estic bé i sempre m'agrada tornar.

      Gràcies, Montse. Una abraçada.

      Elimina
  4. Casa és allà on et vols quedar, però també amb qui et vols estar.

    ResponElimina
  5. País de pomes, prop del mar, sota el Montgrí.
    Olor d'arròs ... vent de garbi. Un lloc per quedar-s'hi.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet per Ullà també només hi passo, però hi passo sovint i per a mi ja és casa... Una casa gran i diversa i preciosa com Catalunya.

      Bon dia de Pasqua, Pere!!!

      Elimina
  6. Vas avançada, estàs pintant les aquarel·les del maig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... no, no... Jp, el que passa és que faig molt mala lletra i allà on he escrit març, es pot llegir qualsevol altra cosa... aquesta aquarel·la està pintada del mes de març 2017. Crec que és l'última que he pintat. Fa dies que no pinto res.

      Elimina
  7. Potser el retorn ens farà veure amb uns altres ulls els colors de casa. Una bona reflexió, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi sempre m'agrada tornar a casa. Potser més del que és habitual.

      Elimina
  8. Si ha anat bé, el retorn sempre és agradable per descansar, gaudir dels llocs on has estat, encara vius al pensament i, a poc a poc, recuperar l'espai de sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si marxar és agradable i tornar encara més, aleshores guanyem dos cops... ;)

      Elimina
  9. M'apunto a les reflexió filosòfica d'en XeXu :"Casa és allà on et vols quedar, però també amb qui et vols estar. Jo no he hagut de tornar a casa, perquè no me n'he mogut, vull dir que no he fet cap viatge, només caminades!
    M'agraden aquests colors pastel tan suaus!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada saber que no has fet mai cap viatge, per una raó. Jo no sóc viatgera. Només sóc "viatgera consorte" si no tingués parella, probablement hauria viatjat molt poc o gens. O bé viatgets molt propers. Però de tant en tant en toca algun. Tampoc gaire lluny. Hem estat a Normandia.

      Elimina
  10. Sempre m'ha agradat la frase: "és casa", aplicada a llos on no són ben bé casa nostra, però on ens hi sentim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí té molta força i molta autenticitat. M'has fet pensar per analogia quan algúnet diu, ets com de la família, com de casa i també és una expressió potent i que no s'acosruma a dir perquè sí.

      Elimina
  11. Una casa bonica, de colors càlids, on sempre ve de gust arribar, on sempre desitges tornar-hi. Així és la meva, més petita, però acollidora.

    ResponElimina
  12. No m'agrada gaire de viatjar, passes son, estrès, gana, etc., però reconec que trencar la monotonia omple molt, si és molt de tant en tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem d'acord, Helena, a mi tampoc m'agrada gaire... però quan hi vaig aprofito les coses bones.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari