dimecres, 1 de març del 2017

Pixallits grocs i blancs



Encara que mirant el cel, no ho puguis veure, vull explicar-te que ja no plou. T'envio una imatge feta de mots. Com una fotografia.  Ha sortit el sol, ho saps?  Aquell sol que fa nèixer somriures.  Jo no em miro pas, ni em veig, però sento endins i enfora aquest somriure que retorna amb força.  D'on ha sortit, em pregunto, tot i saber-ho... Ha sortit de desfer l'encanteri de la pena. Hi ha paraules màgiques. Hi ha paraules que escampen els núvols i fan que la pluja sigui només gotetes de llum damunt dels pètals.

26 comentaris:

  1. Hi ha paraules que brillen com el sol. Hi ha paraules que eixuguen la pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I per sort, hi ha dies, que no falten les paraules màgiques

      Elimina
  2. Desfer l'encanteri de la pena. Quina idea més bonica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint he vist la pena així, com un encanteri que embolcalla les persones i que no saben com desfer-se'n

      Elimina
  3. En els dies grisos, només tens que dir les paraules màgiques: "abracadabra" i plourà somriures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! però a vegades costa de trobar-la. Hi ha encanteris que tenen com una mena de codi i fins que no trobem la clau de pas adequada, no hi ha manera.

      Elimina
  4. Que bé que la pena desaparegui amb un encanteri i es transformi en somriure...
    Aquestes floretes grogues, són com petits sols que també ens donen llum!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  5. comencem a tenir ganes de colors de primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja són aquí, els colors, Joan. Encara és hivern, però els arbres, ja estan en plena florida!!!

      Elimina
  6. Encara que a vegades ens sembli que el sol no sortirà mai més, tenim la sort que al final sempre surt, amb més o menys força, la boira, l'hivern sempre dóna lloc a la primavera i, pot, que a hores d'ara ja estem desitjant veure'ns envoltats de colors i olors de primavera. Que la nostra vida també s'ompli d'aromes i alegries acolorides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sol sempre torna a sortir, Alfonso, tens raó. I aquesta confiança, aquesta sola, ja fa que la boira sigui menys densa. Sabem que un dia s'acabarà.

      La primavera està al caure, ben a prop. I els arbres en plena florida.

      Elimina
  7. Paraules molt íntimes que tenen un destinatari... jo no voldria ficar-me en el seu camí, prefereixo deixar que flueixin.

    ResponElimina
  8. (segon intent)

    Jo vull saber aquestes paraules màgiques que serveixen per desfer l'encanteri de la pena... de la inseguretat, de l'autoestima baixa... les diria a una persona que li fan molta falta, les hi escriuria en un paper amb la lletra més bonica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si deuen ser les mateixes per a tothom. Suposo que tenen algun codi personal o alguna clau per saber quines necessita cadascú. Tant de bo les sabés totes, Assumpta!

      Elimina
  9. Quan la pluja no és altra cosa que gotetes de llum damunt dels pàtals, segur que l'encanteri de la pena ja ha començat a desfer-se. Si no, els teus ulls no les veurien pas així... Un text deliciós, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse!
      Les gotes de llum damunt dels pètals sempre dón boniques i ja han deixat de ser pluja.

      Elimina
  10. Hi ha paraules màgiques, que il·luminen la foscor, que dringuen dins del cor com campanetes!

    ResponElimina
  11. La llum s'ha emportat la pluja i t'ha tornat el somriure.
    Penso que aquestes darreres gotes, brillants com les teves paraules, enlluernen d'alegria ... i potser si són màgiques.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pere!

      La màgia és a tot arreu: a les gotes, a la llum i a les paraules i sobretot als somriures.

      Elimina
  12. boniques i encoratjadores paraules .....sempre podem trobar algun motiu per somriure de veges les circumstancies fan que això sigui difícil mai impossible ....

    ResponElimina
  13. Hi ha paraules que maten i d'altres que ajuden a viure. A mi m'ajuda el meu pare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort, tenir-lo a prop, doncs. Tenir algú que ens ajudi, dona seguretat.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari