dilluns, 27 de febrer de 2017

Dues barquetes

D'una foto de la Galionar - Versió paper
Dues barquetes de costat,
no estan mai soles.
S'acompanyen dia i nit.
I es gronxen al mateix compàs.

Beuen la llum,
dibuixen l'ombra,
guarden els rems
I s'emmirallen a la mar.

També nosaltres,
som companys de solituds:
emmirallant-nos sempre, 
cadascú des del seu lloc..

26 comentaris:

  1. L'imatge infon calma. El poema és el mirall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, m'agrada que el poema sigui el mirall.

      Elimina
  2. Sempre aquella distància impossible de guanyar. Camins en paral·lel en un medi on cal mirall i perspectiva.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre, Jordi! Quan aprenem que és impossible de guanyar, ja tenim molt feina feta!

      Abraçades de tornada!

      Elimina
  3. Qui diu dues barquetes...en diu quatre ;)

    ResponElimina
  4. Una imatge bonica, i molt evocadora. Fàcilment exportable al terreny personal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que ho vegis així, XeXu... una sort que sigui exportable!

      Elimina
  5. Estic amb Novesflors: qui en diu dues..., en diu quatre! :-)) I com diu Carme:
    També nosaltres,
    som companys de solituds:
    emmirallant-nos sempre,
    cadascú des del seu lloc..

    L'aquarel·la ha quedat perfecta, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse!!! M'alegro que t'agradi.
      Quatre barquetes, quatre nosaltres...companyes...

      Elimina
  6. No sabria si triar el poema o l'aquarel·la. Sempre és bonic emmirallar-se en els amics poetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mari. Emmirallar-nos els uns als altres ho fem constantment. Amb els amics poetes, a més a més és un luxe.

      Elimina
  7. Es gronxen les barques i la seva ombra, amb els peus dins de l'aigua que els fa de mirall! Les persones, de vegades, ens emmirallem en alguns ulls, blaus, verds, grisos...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les barques es deixen anar damunt de l'aigua i belluguen al compàs dels seus moviments.
      Bona nit, M Roser

      Elimina
  8. Això de no estar sol és molt important... Tenir algú al costat, que t'acompanya...

    https://www.youtube.com/watch?v=JrPPGQtjPlk

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt important, Assumpta, I tant!!!!

      Ja he mirat el video... molt maco!!! Mai no hauríem de caminar sols...

      Elimina
  9. les coses si són de dos en dos molt millor. Imatge de pau per compartir en parella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, molt millor de dos en dos o com deien més amunt de quatre en quatre... ;D

      Elimina
  10. Aquesta aquarel·la és plena de suaus tons que et fan somiar. La imatge m'acosta més a un riu o llac que al mar i aquests, que semblen joncs, de davant, aquestes línies fines però ferms il·luminen tota la pintura.
    Massa vegades no valorem la companyia tot el necessari, quan ho sabem és quan la perdem.
    Bona nit Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vaig copiar d'una foto, com sempre, i a mi també em va semblar com tu, més aviat un riu o un llac, però el poema, finalment va sortir com va sortir anomenant el mar.

      Cal valorar la companyia, quan la tenim, Alfonso, i tens raó, massa vegades no ho fem.

      Bona nit, Alfonso.

      Elimina
  11. S'hi respira pau i silencis compartits.

    ResponElimina
  12. La calma ha permès que romanguin juntes; que aprofitin el moment, mai se sap quan arriba la tempesta, i esguerra els camins.
    I seguiu aquí, jo que he estat tan lluny. Em meravella, trobar-vos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguim aquí, Dafne, com si no hagués passat el temps... he, he, he...

      Elimina
  13. A mi no m'ha passat mai això. Sóc un "bitxo raru".

    ResponElimina
    Respostes
    1. En un sentit ampli segur que sí. Els companys blocaires dom una mica això també, cadascú des del seu lloc, ens emmirallem i compartim solituds.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari