divendres, 13 de gener de 2017

Vespre o alba...

Em vaig pensar que era una fotografia del principi de la nit,  em vaig enamorar d'aquesta imatge i em van venir uns versos al cap. Després, la Consol en va dir que era de matinada i he fet un poema paral·lel, com una mena de mirall, o de reflex.
Una foto de la Consol d'Hora Blava

Quin foscant, 
quan ve la nit 
i encara és minsa 
com si no hagués acabat 
d'obrir les ales. 
Quin foscant més bell, 
que es beu la llum 
amb tanta placidesa. 
Damunt de l'aigua, 
rissos de claror encara bateguen.


Quin clarejar
quan neix el dia
i encara és xic
mentre la nit romanceja
la seva fosca per tot el bosc.
Quin albada més bella,
que adolla llum
amb serena lentitud.
Damunt de l'aigua,
la blanca claror de l'alba s'emmiralla.



18 comentaris:

  1. M'agraden molt els teus versos, Carme. El capvespre i la matinada són espais de traspàs que ens encomanen sentiments de nostàlgia i esperança, i ambdós es complementen. Molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Consol! Realment són dos moments que tenen coses en comú, malgrat la seva diferència fonamental.

      Elimina
  2. Dic el mateix que l'autora de la foto. Tots dos versos són molt encertats per descriure dos moments sublims.

    ResponElimina
  3. El que està clar es que al migdia no es.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni que sigui excepcionalment, estem totalment d'acord, pons!!! ;D

      Elimina
  4. ALBADA...VESPREDA...MAGIA DE LA VIDA QUE CADA DIA COMENÇA I ACABA.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert que aquests moments sempre tenen màgia!

      Elimina
  5. Que ben trobat, talment com un mirall. Cada poema es mira en l'altre.

    ResponElimina
  6. És com un exercici d'escriure bé... saber trobar les paraules per expressar dues coses contràries i que, en ambdós casos siguin tan boniques :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aixï m'ho vaog prendre, com un exercici...
      Gràcies, Assumpta!!!

      Elimina
  7. Ah! A mi també em passa sempre. Davant d'una foto mai sé dir si neix el dia o neix la nit... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que això passa molt sovint... ;-)

      Elimina
  8. Darrerament he vist moltes fotos que no et deixen clar si és la matinada o el capvespre...Però tan és, els dos moments són igual de màgics! Els dos poemes estan a l'alçada de la foto!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És difícil que quedi clar, em sembla... gràcies M Roser! Bona nit!

      Elimina
  9. Poemes mirall entre ells, basats en una imatge reflex.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van ser construits per emmirallar-se l'un amb l'altre.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari