dilluns, 9 de gener de 2017

Tast de lluna


D'un diàleg que venia d'aquí


Només tastar-la, 
golafres, imaginen 
àpats de llum.
................................................carme


Núvols i lluna
fidelitat immensa
quan s'acaronen.
Passejant de la mà,
com els millors amants.
..................................................mari

Núvols com versos,
no podeu amagar
la plenitud.

.......................................helena bonals

20 comentaris:

  1. La lluna m'inspira moltes coses, però menjar-me-la no!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc me la menjaria, XeXu, parlo dels núvols...

      Elimina
  2. Per als creients de la divinitat de la Lluna, menjar-se-la és com combregar.
    La sagrada forma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deuen ser molt grans aquests creients... grans com els núvols que la tapen.

      Elimina
  3. El que sí que és cert és que qui la tasta, la lluna, a través de qualssevol dels sentits, en queda delerós per sempre.
    Recordo el post original: bellíssims haikus, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Galionar, la lluna sempre ens captiva és ben cert...

      Elimina
  4. M'encanten els diàlegs poètics, esmolen la ment.

    ResponElimina
  5. La llum, només la llum. S'entén molt bé que les religions ancestrals adoressin al sol, el nostre gran benefactor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que s'entén, la llum ens captiva sempre...

      Elimina
  6. La lluna sempre és màgica i aquesta que juga a fet i amagar...Ara surto, ara m'amago!!!
    És curiós com ens afecta la llum de la lluna, que al cap i la fi, li regala el sol!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna entre els núvols, sovint és un espectacle...

      Bona tarda M Roser.

      Elimina
  7. La llum de la lluna és màgica, no és sempre de la mateixa intensitat, a més a més de la claredat, és prou suau per que alhora es puguin amagar coses o persones, així que sempre tanca un misteri. El que no passa amb el sol que tot ho descobreix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Alfonso... i els misteris sempre ens atreuen...

      Elimina
  8. M'has fet pensar i arribo a aquesta reflexió...
    Sempre estem delerosos de "la llum"!!.



    ResponElimina
  9. Núvols i lluna
    fidelitat immensa
    quan s'acaronen.
    Passejant de la mà,
    com els millors amants.

    ResponElimina
  10. Núvols com versos,
    no podeu amagar
    la plenitud.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari