dilluns, 5 d’octubre del 2015

Ram


Era un gran ram de colors vius i
de flors mortes.
Era molt verd, i gerd i tendre,
i groc i vermell i també carbassa,
omplia els ulls
de pètals fràgils, ara sedosos, ara vellutats.

Malgrat l'aigua que allargava l'agonia
marxaven lentament d'hora en hora.

20 comentaris:

  1. He sentit que amb una aspirina, encara s'allarga més l'agonia. Pobretes!

    ResponElimina
  2. És efímera la vida d'un ram de flors. L'emoció que produeix és perdurable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és cert... és ben bé per l'emoció que produeix la bellesa que els fem, oi?

      Elimina
  3. Conservava la bellesa tot i la fugida de l'aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí, fins a un cert punt... a partir d'un cert moment, ja no la conservaven...

      Elimina
  4. L'agonia també és vida.
    I més encara.
    Vida i mort juntes,
    reflectint-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impactant el teu raonament... se m'ha ficat endins.
      Jo sempre dubto que l'agonia sigui vida, però en realitat ho és. És o es troben, tens raño on es reflecteixen.

      Elimina
  5. Quan ja s'havien assecat continuaven sent belles, per tot allò que havien estat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es van assecar bé aquestes... massa aigua conservadora.

      Elimina
  6. Un ram preciós,i també penso que seques seran boniques, encara que hagin perdut una mica de color...També es conserven més amb un raiget de lleixiu...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no es van assecar bé, es van pansir i van quedar lletges. Tinc roses seques de fa anys, ben boniques, però les vaig fer assecar sense aigua, aquestes no va quedar bé.

      Bon vespre.

      Elimina
  7. Respostes
    1. El ram era normal, la nostàlgia l'hi poso jo... ;) gràcies, Consol!

      Elimina
  8. era el seu destí, potser aquí varen lluir més que de on varen sortir, mai es pot saber del cert quin hauria estat el camí més bo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, finalment tot té la seva utilitat i el seu sentit... Potser són múltiples utilitats i múltiples sentits.

      Elimina
  9. Sempre m'ha sabut greu que les flors morin, ràpid o lentament. Sempre es poden assecar cap per'vall.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari