dimarts, 4 de novembre del 2014

El color de la terra

D'una foto de sa lluna


Erma, la terra,
encara els bells colors.
Força amagada,
i suau, el seu traç.
En el silenci, 
criden matolls esparsos, 
com instants ben nets,
de solitud a l'ànima.

26 comentaris:

  1. Molt bona la comparació que deambula per la darrera estrofa.

    ResponElimina
  2. som terra, i cridem des la solitud compartida... cridem ben fort !!!

    ResponElimina
  3. Recordo la fotogràfia, ens va captivar a tots! Ho has transmès tan bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les quatre fotos de la terra captivaven i no me'n vaog saber estar... Totes quatre les he fet meves!!!

      Elimina
  4. sublim sublim; aquest és per al blog de l'Helena
    extraordinari, Carme!

    ResponElimina
  5. per poc que tingui la terra, si és ben arrelat sempre serà bo

    ResponElimina
  6. La terra sempre ens crida, cal estimar-la...I no importen els colors, ja que cadascú la veurà diferent, però sempre amiga!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La terra sempre té colors bonics, siguin els que siguin i jo crec que deixant a part les destrosses dels homes, tots els paisatges són bells. Petonets.

      Elimina
  7. Fa pocs dies em mirava des d'un tren els camps llaurats i la tonalitat que agafen en aquesta època. Volia definir el color i no trobava res comparable.En aquesta aquarel·la hi ha un traç on l' encertes de ple aquest color.
    Bon dia Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt això que em dius del color... No deixa de ser una casualitat, però és bonica...

      Bona tarda, A

      Elimina
  8. Gràssis Carme, una preciosa visió d'uns instant màgic per a mi.
    Me la faig meva, si no et fa res.

    Aferradetes i bon dia! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teva del tot... Em fa il·lusió que t'agradi la meva visió tan senzilla...

      Una abraçada immensa i molt bona tarda! (I no sé posar els teus dibuixets, pero igualmentvt'envio el somriure i un beset)

      Elimina
  9. M'afegeixo al comentaris anteriors sobre el poema.
    De l'aquarel·la diria que és admirable el color, l'espontaneïtat del traç, i fins i tot el sortir-se de la ratlla, que il·lustra els versos finals dels "instants ben nets, de solitud a l'ànima"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Xavier!!!

      M'agrada sortir-me de la ratlla amb els pinzells... Potser podria pintar sense ratlla però no en sé...

      Elimina
  10. La fotografia en va captivar, el teu dibuix m'encanta :)

    ResponElimina
  11. Placidesa en el traç que conforma el dibuix i també en els mots "senzills", que diuen exactament el que han de dir. Molta bellesa.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Carme els teus dibuixos em porten al cap la meva terra, on no tenim l'exuberància dels grans paisatges plens de vegetació i verd. Els teus pinzells capten meravellosament la senzillesa, la tendresa d'uns camps cuidats amb cura per uns humils pagesos, per aprofitant el poc aigua que cau obtenir una collita amb la qual somien durant tot el año.Así de agraïda és la terra.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els colors d'aquesta terra m'han enamorat. El meu dibuix és també molt senzill, però molt respectuós i admirador d'aquesta Terra on vivim.

      Una abraçada.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari