dilluns, 2 de juny del 2014

L'arbreda pintada

A petició  del Xavier, guanyador del dibuix,  el vaig  repetir  per  pintar-lo...
Han tremolat tant i tant, les fulles, per no poder o no saber assaborir el fruit de l’amor, que la seva caiguda va ser lenta, com si el mateix tremolor ja fos una baixada cap al buit, com si el buit ell mateix vingués a trobar-les. Van recollir gota a gota la mel dels seus silencis, per oferir-la en prova d’amor, després d’això els silencis van ser d’un nou color, i cada isòtop altre temps desconegut, va tenir un bressol calentó en el cor de l’altre. En la més llunyana distància, la més gran proximitat. Bressolats i inaccessibles.

PD:  text  inspirat  a ca la Pilar 

24 comentaris:

  1. Bonica barreja de física, química, plàstica i poesia.

    ResponElimina
  2. Ha de ser dur tenir durant tan temps l'objecte de desig tan a prop, però alhora tan lluny i saber que no hi podràs arribar mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai... tampoc mai... res no dura per sempre, ni les coses bones ni les dolentes... ;)

      Elimina
  3. A vegades s'aprèn a estimar l'inaccessible d'una altra manera.

    ResponElimina
  4. L'amor és un tresor. L'amistat és un tresor. L'arbreda és un tresor. L'aquarel·la és un tresor.
    Sóc buscador de tresors i en guardo alguns.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden els teus tresors, buscador de tresors. Mereixes trobar-ne molts i molts...

      Elimina
  5. Jo em quedo amb la flor, no pas el fruit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són tan boniques, les flors, que alimenten l'ànima...

      Elimina
  6. "En la més llunyana distància, la més gran proximitat. Bressolats i inaccessibles".

    Avui em quedo amb això, Carme.
    Bessets ‾‿⁀

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'hagi agradat prou una frase per quedar-te-la... Gràcies, lluneta.

      Una abraçada...

      Elimina
  7. estic amb en Jpmerch, t'ha quedat un bon combinat.

    ResponElimina
  8. La vida no és del tot justa, dincs moltes vegades només es poden tocar després de mortes. Però segur que viuen amb l'alegria de poder veure's a totes hores

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida mai no és justa, però nosaltres, com les fulles anem aprofitant allò que ena dóna...

      Elimina
  9. M'agraden aquestes fulles que ofereixen la mel dels seus silencis com a prova d'amor, aquests silencis que canvien de color...El dibuix era bonic sense pintar i és bonic pintat.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  10. "després d’això els silencis van ser d’un nou color", M'agrada el nou color que presideix el silenci d'aquesta arbreda!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia, sempre m'han amoïnat els colors del silenci... A vegades cal repintar-los de nou...

      Elimina
  11. Els silencis podem ser de molts colors... quant més suaus i càlids millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, tu ho has dit!! Suaus i càlids... Tot i que l'aquarel.la m'ha sortit de colors freds...

      Elimina
  12. Una abraçada bressolant i accessible.

    ResponElimina
  13. Una arbreda com aquesta!... m'agradaria tenir al costat de casa... ;)
    B7s

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari