dimecres, 28 de març del 2012

Carrer de la mar


D'una  foto de  Fanal Blau


Inundat  de  sol,  el carrer de la mar,
arrecerat  de vents  massa forts,
i besat sempre per  la marinada.


Camino en l'enlluernament.
Tot  és  prou  clar  i net.
Exploro carrerons  desconeguts
me'n queden esgarrifances. 

29 comentaris:

  1. I al final del carrer, a la vora de la mar hi ha un baret on fan uns sepionets a la planxa per a llepar-se el dits. T'abelleix? Doncs, anem-hi!

    ResponElimina
  2. Explorar carrerons sempre és una aventura.
    Jo m´hi apunto si espereu que tingui "un pont" per venir...Sepionets a la planxa has dit Jp?
    ummmmmm quina enveja!

    ResponElimina
  3. Sa lluna, ja pots pensar que seran sepionets virtuals i que d'il·lusió també es viu, o sigui que el pont ja el tens, és aquest blog!

    Som-hi!

    Una altra de sepionets!

    ResponElimina
  4. Una altra de sepionets.

    M’hi apunto, però jo em reservo la cadira de sota el pi de l’altra dia.

    ResponElimina
  5. Benvinguda, carme!

    Aquest aperitiu virtual està resultant ben agradable... Gràcies per venir!

    ResponElimina
  6. M'has fet recordar el meu viatge del setembre passat a les illes gregues, i els passeigs pels carrerons de mar dels seus menuts poblets.

    ResponElimina
  7. com m'agraden les teves aquarel·les!!
    i sobretot aquesta... olor de mar i de sal, de sol calent petant a la part alta de les façanes blanques, de frescor als carrerons que imagino sinuosos....
    un bon traç!!
    =;)

    ResponElimina
  8. Aquestes finestres teves, et queden tan aconseguides!! Aquests colors de la fusta!!... :-))

    ResponElimina
  9. I els "calamarcitos", porquet?

    hypatia, moltíssimes gràcies!

    Assumpta, una baraçada agraïda, també, bonica!

    ResponElimina
  10. Saps, estic llegint un llibre en el que posa que 'la mar' ho diuen aquells que se l'estimen. 'El mar' ho diuen els que el temen i no li tenen estima.

    ResponElimina
  11. reserveu un lloc a la taula que tinc que comentar-te la calma que desperta la pintura.
    Be ja ho he comentat....però vindre igual....;)

    ResponElimina
  12. XeXu, segur que el qui va posar el nom al carrer se l'estimava, la mar, no en tinc cap dubte... jo també, però reconec que molts més cops dic el mar. Gràcies per compartir-ho, m'ha agradat.

    Som-hi, Joan! T'esperem!

    ResponElimina
  13. Carme, bonica. Sepionets virtuals? M'has trencat el somni.

    ResponElimina
  14. Jp, noi... doncs si que em sap greu... deu ser per fatalalitat o per costum... tants somnis se'ns trenquen!

    I segurament que m'equivoco vivint d'il·lusions. O sigui... per quant els sepionets de veritat?

    ResponElimina
  15. Sempre, a tot arreu, hi ha un carrer de la mar. I m'agrada aquest nom, i el significat (i l'aquarel·la, és clar).

    ResponElimina
  16. L'olor del mar és blanc
    i el vent del nord ... blau,
    tu ets com la marinada,
    com el carrer estret
    que es fica dins de casa
    que s'enfila cap al cel.

    Dibuixos inspiren versos, bona tarda Carme.

    ResponElimina
  17. Jp, :)

    Realment és un nom bonic, Noves Flors!

    Pere, gràcies pels versos! Bona tarda!

    ResponElimina
  18. El sol, l'airet del mar i aquests blaus teus,tan ben trobats... un carrer que fa de bon passejar.
    I, després, els sepionets

    ResponElimina
  19. Gràcies Glòria! Una més que ens trobarem aviat, aviat!

    ResponElimina
  20. Carme, bonica...
    vine cap aquí, en aquest carrer hi toca el solet!
    prenem aire i escalfem-nos per explorar els camins desconeguts...
    de la mà...
    escampant boires i amenaces...
    amb pas ferm i mirada dolça
    farem brillar el cel...

    petons estimada!

    ResponElimina
  21. De la mà, mar, pels camins de claror i sol i pels més ombrívols i boirosos, amb pas ferm i mirada dolça, com dius... petons, bonica, bona nit!

    ResponElimina
  22. Que bonics aquests carrers dels barris de pescadors, amb les parets tan blanques i els finestrons de fusta una mica envellida...Fins i tot l'aire té un regust de salabror marinera. A mi també m'agrada més dir la mar...
    Demaneu un platet de gambes de Palamós , que ara vinc!!!

    ResponElimina
  23. mmmmh!
    ja saps com m'agraden les teves aquarel.les... tant com les teves paraules...

    però... no sé, no sé...aquesta esgarrifança del final...
    desitjo no sigui degut a un cop d'aire traïdor que hagi pujat de mar...

    petonets dolços, nina estimada...
    :¬)***

    ResponElimina
  24. Gràcies, Barbo, m'alegro que t'agradi...

    Si algun cop d'aire traïdor em pot provocar esgarrifances, acostuma a sortir ben bé de dins... però com que ja es conegut, de seguida li tinc el peu al coll. Un petó, poeta.

    ResponElimina
  25. M'agrada la façana que traspunta la tàpia blanca, encutiosida. També el mosàic amb el nom i el fanal...Sempre n'hi ha algun que em crida l'atenció. Què deu haver darrere els porticons tancats?

    ResponElimina
  26. Tots els secrets d'unes vides desconegudes, darrere els finestrons...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari