diumenge, 31 de juliol del 2011

Ombres als bassals

Va  trobar  un història  antiga,  que caminava  en tristeses  estranyes,  com si no hi hagués  cap més  camí.

Les muralles eren voluntàries  i la incomunicació  semblava inevitable.

Les imatges se  li van  desdibuixar,  i  les  veia  en mig de petites  realitats:  la terra, l'aigua, la llum i l'ombra.

Ara li agafa la  mà, amb  voluntat de compassar el pas.   Cada  reflex  inesperat, com una escletxa de llum.

dissabte, 30 de juliol del 2011

Si voleu mirar el cel - Quadern de vacances 2011

M'agrada  mirar  el cel  i buscar-hi  antics  camins, de déus, guerrers  i animals  barrejats  amb els estels. Sé buscar  i reconèixer  algunes  constel·lacions  i d'altres  no.   He  vist  aquest  vídeo  a casa  de l'Assumpta  i anava  pensant  a quina constel·lació  pertanyien aquestes  estrelles.  



Les  he anat  buscant per  a comprovar-ho.  Per  ordre  de  petites  a grans.  La  que  ve després  del Sol és  Sirius:


Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn. Sírius apareix brillant tant perquè té brillantor intrínseca elevada com perquè està a prop de la Terra.


El nom "Sírius" deriva del grec antic Seirios ("extremadament calorós"), possiblement perquè l'aparició de l'estrella estava associada amb l'estiu


Sírius també es coneix com a l'"estel del Ca", mostrant la seva prominència a la seva constel·lacióCa Major.  Es diu que representa uns dels cans que segueixen a Orió, el caçador.




Després  ve  Pollux,  de la   constel·lació  dels  Bessons.


Càstor i Pòl·lux són els dos "bessons celestes" que donen el seu nom a la constel·lació. Curiosament, però, les dues estrelles són totalment diferents: Càstor és un sistema quàdruple, mentre que Pòl·lux és una gegant groga relativament freda.




Arcturus, l'alfa de la constel·lació Bootes, és la quarta estrella més brillant del cel.



El nom de l'estel deriva del Grec Antic Arktouros que vol dir "Guardià de l'Ós". És una referència al fet que és l'estel més brillant de la constel·lació de Bootes, el Bover, que està a prop de les Osses Major i Menor, Ursa Major i Ursa Minor.
Una manera senzilla de trobar Arcturus és seguir l'arc del mànec de l'Ossa Major.
Rigel, la Beta d'Orió, és la setena estrella més brillant del cel, amb magnitud 0,18. Encara que sigui la "Beta" de Orió, en realitat és més brillant que l'AlphaBetelgeuse.


Es creu que Rigel és un estel triple. L'estel principal és orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C,


El nom de l'estrella prové de la seva posició en el "peu esquerre" d'Orió. És una contracció de rijl jauza al-yusra, que en àrab significa "peu 
esquerre de qui és al centre". 
Betelgeuse, anomenada també alfa d'Orió, és una gran estrella vermella a la constel·lació d'Orió.  És una supergegant vermella, i és un dels vèrtexs del triangle hivernal. Marca l'espatlla dreta del gegant mitològic Orió (el caçador), encara que nosaltres la veiem a l'esquerra i a la part superior de la constel·lació.


El nom és una corrupció de l'àrab yad al-jawzā, o "la ma de qui està al centre".
Antares (α Sco / α Scorpii / alfa Scorpii) és l'estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpió i una de les més brillants del cel. 


El nom d'Antares deriva del grec ανταρης "enfrontat a Ares" (és a dir, enfrontat a Mart), a causa de la semblant coloració rogenca d'Antares i del planeta Mart.


Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda


A  la  constel·lació  de Cefeu  corresponen les  dues estrelles  més  grans  que surten al vídeo.


γ Cephei, també coneguda com Alrai, és un estel binari aproximadament a 50 anys-llum de la Terra.
I VV Cephei, sembla  que és  la més  gran que es coneix.


I si voleu  aprendre  la  manera  de trobar  les  constel·lacions,  he  trobat  una petita  joia  per  fer-ho.  Curset  ràpid.


Totes  les  imatges  les  he buscat  al Google.

divendres, 29 de juliol del 2011

Pèsols d'olor

D'una  fotografia  de Fanal Blau

Pèsols violetes
perfumen el matí.
Tiges s'estiren
imperceptiblement
fins arribar a la tarda.

Des d'aquí  una  gran felicitació  a totes  les  Martes,  (que a la catosfera són moltes)   hi ha  Martes  de didalets,  Martes  de llum,  Martes  de mar,  Martes  de desert  enllà,  Martes  que  juguen,  Martes  que  treballen, Martes que  parlen, Martes  que callen  i  Martes  que estan  a  la lluna...   a totes,  totes  una abraçada gran.

dijous, 28 de juliol del 2011

Ram de baladre


Obrir  camí,
desbrossant  baladres.
Que les  branques  ufanoses
no ens entorpeixin  els passos.

Tan  sols les canviem de lloc.




dimecres, 27 de juliol del 2011

Regal de la Mª Antònia

Una aquarel·la de la Mª Antònia


Ciclamens d'aquarel·la,
d'allò més  bell
en conserveu 
tota  l'essència.
Tendre present
que no marceix
el pas del temps.

Moltíssimes  gràcies!




dimarts, 26 de juliol del 2011

Il·lustrant poemes de Marta Pérez Sierra

Lluna


Les ombres  arrissades 
han cargolat les fulles  blaves.
Despentinades els arriba la llum
eixida de la cloïssa  opalina
que rep el perfil de la lluna.
L'aigua del meu dolor
closa en el calze del teu pinzell.


De  Marta Pérez Sierra
(del llibre  Dones d'heura)

Petúnies


D'una foto de  Fanal  blau  per  les  Itineràncies Poètiques


Viure  profundament el present,
pouant si cal, enllà del temps,
per reconquerir batecs d'intensitat.
Sobre les  pedres,
davant la branca  eixuta
creixen somriures  violetes.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Gràcies a tots, la llegenda ha estat construïda!

Diu  que  les  aspidistres  amaguen un tesor.  Com tots  els  tresors  és  ben difícil  de trobar.  Sobretot  si no sabem  quina mena de tresor  busquem.

Hi ha  qui l'ha  buscat entre  la terra,  hi ha qui l'ha  buscat  entre  les  fulles  que  creixen  i  escolta  el seu  savi  xiuxiueig,   hi ha  qui  es  fa  un bon mapa  del tresor per no perdre's  en l'intent   i també  hi ha  qui  la  cuida, la rega,  l'observa.  Sense  esperar  res  a canvi.

Però  en realitat,  el secret  de  l'aspidistra  és  precisament  aquest:  per  trobar  el tresor  necessitem aquesta  feina  conjunta, escoltar  tothom  i  aprofitar

totes  les  idees,  totes  les  forces,  i el tresor  se'ns  descobrirà, mentre  el busquem  atentament.

El  procediment  és  l'invers  del  que ha  anat  sortint  als comentaris  mentre construíem la  llegenda.

Primer  cuidar-la,  regar-la,  esperant  que  es  trobi  bé  i de  gust  entre  nosaltres.

Després  escoltar-la,  i entendre el seu llenguatge  i xiuxiueig.

Saber  on buscar  i  tenir  clar  el mapa  de les seves tiges  per no fer-les malbé.

I mirar  entre  les  tiges,  arran de terra, sense  remenar-la  gaire  i veure  les  flor,  estrelletes  púrpures  i sorprents.

PD.  Us  dono les  gràcies  a tots  per  la construcció  d'aquesta  llegenda,  especialment  a la Pilar,  pel seu descobriment  compartit.


divendres, 22 de juliol del 2011

4è aniversari d'Antaviana

Microconte a proposta d'Arlequí, en motiu del 4t aniversari del seu blog

- Plou, hi ha boira  i passegem per aquest carrer com hi passejàvem  fa 50 anys
- Si però el pas  no és  el mateix.  Abans  saltironejàvem junts  en lloc de caminar.
- Cantàvem,  i  dúiem el ritme amb els peus  i ens mullàvem. Sempre sense  paraigües.
- Com avui,  sense paraigües.
- Cantem?

dimecres, 20 de juliol del 2011

Salpar




Quietud  de barca
ones  enllà, tot  sol
navega el somni.
L'ormeig sempre  a punt
per  salpar, si cal,  tot  d'una.
.....................................................Carme


I aquesta  quietud 
de somni enllà
mai no t'aturis,
barca del temps.
...............................................Jordi Dorca


Tebiesa del mar,
cristal·lines  aigües  manses.
Rems d'amistat
.......................................................Joana






dilluns, 18 de juliol del 2011

Ombres de pluja

D'una fotografia  i un poema  de  Neo poeta


Absent,  la pluja
inundarà  igualment els camins
i dibuixarà mons paral·lels.
Dansen les  formes
desdibuixant-se.
Indiferent,  l'altre món,
seguirà el seu camí
sense cap canvi. 

dissabte, 16 de juliol del 2011

divendres, 15 de juliol del 2011

Una altra oració de Joan Guasch

De genolls abraço les parets derruïdes

i n'esgarrapo grumolls de petits records.

Reculo forassenyat segles enrere

i veig somnis, esperances, riures i plors

que omplen cada trosset de cada pedra

i reviuen anhels antics ja oblidats,

esmicolats com sorra en la platja del temps.
.
Poema inclòs a Llibres d'oracions, de Joan Guasch

dimecres, 13 de juliol del 2011

Una llegenda més


Tenia  el  desig de  conèixer  l'olor  de  lluna i  la música  de  les flors.  
Deia una  nova llegenda  que  això  donava la felicitat.
Per  això,  va sortit  al balcó  per  provar de descobrir-ho.  
La  lluna feia  l'olor  del pa abans  de posar-lo  al  forn.
La música  dels  geranis  era  una cançó  bellament  xiuxiuejada.
La llegenda  tenia  raó.  Era  feliç.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Aspidistra, construint una nova llegenda.



Una vegada  hi havia  una aspidistra  que  vivia  a la cantonada  d'una casa,  dins del jardí.  Tenia  el seu lloc adjudicat  des  de feia  temps  i li agradava  molt.  Ella  responia sempre  amb la seva  màgia.  S'anava  fent  espessa  espessa  i creixien  cada  dia  tiges  noves. Es  multiplicava ufanosa i generosa  sense  demanar  gaire  res  a canvi.

Diuen  que  en mig  de la terra  d'una aspidistra  s'hi pot  trobar  un tresor: Un tresor  en metalls preciosos. Un tresor d'humitat  i de vida. Un tresor  de bellesa i somriures. Un tresor  d'acolliment  i calidesa.

Què  creieu que  s'hauria  de fer  per  aconseguir  el tresor?





diumenge, 10 de juliol del 2011

Els comptes numerats de Joan Gasull (Garbí 24)


L'altre  dia  us ensenyava  el pilonet  de llibres  de blocaires  que  tenia per  llegir.  I  aquest  no hi era.  D'aquells  alguns estan llegits  i altres no, (ja  us ho aniré  explicant)  però  aquest,  tot  de cop  en una  tarda  inesperadament lliure,  ha passat  al davant

He  buscat  quan vaig  llegir-ne unes  quantes  pàgines  que  em van  enganxar  de seguida  i  no em podia  creure  que haguessin  passat   tants mesos.   Avui  hi  he pensat,  el tenia pendent  i  ja  no l'he  deixat...

Unes hores de lectura  impacient,  una història  que  enganxa  i que  fa  venir  ganes  de saber  què  i com ...  i  fins  que l'he  acabat.

Un final que també m'ha  agradat.  

Si  pogués  dir  un  suggeriment,  seria que  tot i que no és  un llibre  molt  llarg,  jo l'hagués  dividit  en capítols.

divendres, 8 de juliol del 2011

Regal


Lliuro el regal del color
a la cançó cansada,
la melodia s'entortolligarà
als ulls i a les mans
i ens sorgiran escletxes
de llum entre els dits.

Inspirat  per Francesc  Mompó

Cançó de llum entre els dits.
Escoltem-la bé
amb ulls d'esperança.

.......................Jordi Dorca

Espurneja,
l'espai entre els meus dits. 
Pentagrama improvisat,
d'una cançó

...................Pilar

dijous, 7 de juliol del 2011

Mans de flors


















D'una  foto de Mans manyagues

Mans de flors,
mà que escampa,
pètals  que encaixen.

Dibuixant
pètal a pètal
batecs de vida.

dimecres, 6 de juliol del 2011

Il·lustrant poemes: Així camine. Un poema de Joana Navarro

Així camine i no sóc  enlloc,
així viatge sense  camí,
així... així s'amaga
lentament el sol
entre l'ombra del jardí,
es perd la llum del vespre
i es fa fosca la nit.
I així... imagine murmuris,
et retrobe entre l'eco del silenci,
escolte bategar  el vent,
i et porte...  bosc  endins.

Joana Navarro
(un poema de Besllum)

dimarts, 5 de juliol del 2011

Un desig vague

Un desig vague 
de tenir més vides,
fluint paral·leles
com rius de somriures.


....................Carme

Rius d'amistat,
moltes vides en vers:
literatura.

.................Joana

dilluns, 4 de juliol del 2011

Un petit gran pastisser o galetes de melmelada


Tinc la sort  de tenir  els nens  molt  a prop  i els veig  sovint,  però  tinc  la  mala sort  que portem  els  horaris  del revés,  jo treballo quan ells  surten de la guarderia i  poques vegades  podem compartir  estones  llargues.


Un d'aquests  dies  que vaig  compartir  amb en Guillem,  vam fer  galetes.


En Guillem  s'interessa  per  tot  i s'apunta a un bombardeig.  Li agrada  fer  qualsevol cosa  que li proposo,  el cas  és  estar   ocupat  i distret.


Són molt senzilles  de  fer,  però  tenen  molt èxit  i tothom les  troba  boníssimes!


La  recepta,  si voleu,  la  trobareu  aquí.

diumenge, 3 de juliol del 2011

Ombres a la paret 2 (d'una foto de la Joana)

D'una foto de  la Joana de Llum de dona

Ombres  i realitats
es  trenen sense  tocar-se.

Toco la fulla  amb la punta  dels  dits
i els  meus llavis  beuen el vi 
 tan  embriagador  com si fos real
el vi de l'ombra  de la copa.

dissabte, 2 de juliol del 2011

Mà de morter


D'una  foto del  blog  Mans  manyagues

Mà de morter,
pom de lilà
i un cop de  mà.

La margarida
amorosida
amb mans  manyagues
ja treu el cap.

divendres, 1 de juliol del 2011

La vida hi és


Sota  la finestra  sota la  claror ataronjada hi viu la vida.Ningú  no sap què  passa,ningú no la veu.La vida  hi és.A  voltes  imperceptible.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari