dilluns, 4 d’octubre del 2010

La cuca viatgera


D'una fotografia  de Fanal Blau

Fa pocs  dies vaig  fer  un apunt  sobre  una foto  de  Fanal Blau.  Ella  en el seu,  ens  en oferia  tota  una col·lecció d'imatges,  jo en vaig  dibuixar  dues:  la  de l'altre  post  i   aquesta,  que  vaig guardar  sense saber  ben bé perquè.

Fa  uns dies,   vaig  anar  a passar  una  bona estona,  unes  quantes  hores, al Vallès  veí,  a  l'Ametlla  i La  Garriga.  Va  ser  una dia  agradable,    amb  passejada,  xerrada  pels descosits  i  dinar. 

Quan vaig  arribar a casa,  portava  dins del cotxe  una  cuca  (que  em perdoni,    la  cuca,  però  no sé  com es diu)  i primer  vaig  pensar que era  la del dibuix,  me la vaig  mirar  i mirar  i  era  clavada,  però  no era  verda,  era  del color  entre  lila  i granat  de les  flors  dibuixades.

Li vaig  donar la benvinguda  a  l'altre  Vallès  i va  marxar,  com si  el conegués  de tota la vida.  Era  una cuca  que  volia  veure  món...  gairebé  em va  saber  greu  de  no haver-la  pogut  portar   més  lluny.

20 comentaris:

  1. És que les cuques són molt cuques i se les apanyen per aconseguir el que volen.
    Elles també desitgen Salut i Terra.

    ResponElimina
  2. Uala! Mai no havia sentit a dir que a les cuces els agrada anar de polissó. Segur que ara viu uns dies inobidables, descobrint nous paisatges...Sembla un conte, Carme! :-)

    ResponElimina
  3. I ara per tornar a casa segur que torna trobar una porta oberta o potser fa autoestop.....

    ResponElimina
  4. Són aprofitades les cuques, t'utilitzen per viatjar a disc de rebre un clatellot, però si les respectes i les transportes sense dir res, ni tan sols et diuen gràcies en arribar a destinació!

    ResponElimina
  5. Descobrir bellesa i també repartir-la-

    ResponElimina
  6. Doncs sí, li queda bé el nom de cuca viatgera. Si es veiés a la pantalla, tan ben dibuixada, estaria més contentaaaa...! Segur que presumiria amb les amigues de cuca model, o de cuca inspiradora, o de cuca cibernètica.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  7. Probablement era amiga de la que jo havia fotografiat, i aprofitant l'avinentesa i l'alegria de veure't per aquestes contrades, va decidir mentre xerràvem pels descosits, ficar-se dins del teu cotxe amb l'experança de que potser, amb una miqueta de sort, també la dibuixaries. I vés qe no anava gens desencaminada.
    Potser, quan vingui al teu Vallès, ens la tornem a trobar.
    Quan vulguis repetim; ja saps que sempre se'ns escurça el temps!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Suposo que sí, Francesc, ho va aconseguir. :)

    Pilar, doncs no sé ben bé com l'hi va, en realitat no l'he vista més. Sí que sé que va arribar en bones condicions.

    Garbí, potser no tornarà, jo crec que aquí s'hi està molt bé, també!

    Xexu, res de gràcies, no se'm va ni mirar! Desagraïda!

    Noves Flors, potser podria posar un negoci de repartiment de cuques!

    Galionar, gràcies per un comentari tant divertit!

    Fanal blau, repetirem, no en tinguis cap dubte. Potser si vens tu cap aquí... la cuca podrà aprofitar per ficar-se al teu cotxe, mentre tornem a xerrar pels descosits... Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  9. Penso com Fanalet. I si volia un retrat?
    Un altre dia, Carme, li preguntes el nom.
    Ara ens hem quedat sense saber-lo!

    ResponElimina
  10. Anna, jo he complert, li he fet el retrat. Ara, ella no em va fer ni cas, eh? Crec que ni que li hagués preguntat el nom, m'hagués contestat. Si la veig ho intentaré.

    ResponElimina
  11. Sí sí segur que volia un retrat teu la cuca ! mira que cuca la cuca...eh!

    ResponElimina
  12. Hahaha la Cuca Viatgera!! :-))

    Saps? M'has fet pensar en un post d'en SÀNSET que explicava que havien fet tot un viatge amb una mosca dins el cotxe... i feia alguns dels seus divertits comentaris... doncs quan tu has posat que quasi et va saber greu no haver-la pogut portar més lluny... hahaha també m'ha fet molta gràcia :-))

    ResponElimina
  13. És a dir: que la cuca va viatjar de gorra! a nosaltres, baixant d'Andorra, ens va passar el mateix amb una mosca. Si se la saben llarga...

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. Vaja, Carme. Una cuca mal educada...? Un altre dia que vagi a peu! :)

    ResponElimina
  15. La cuca ens ha fet gràcia, us ha fet companyia, ens ha donat conversa, ens ha tocat el fil tendre... ja s'ho ha guanyat, no creieu?

    ResponElimina
  16. Carme, fins i tot a les cuques els agrada viatjar. Elles ho fan a la seva manera i el meu Càlam amb la imaginació. M’ agradat aquest relat i, com diu la Pilar, gairebé has fet un conte amb la teva conversa i la teva deducció.

    Una abraçada cuca, des de Sinera.

    ResponElimina
  17. els dibuixos entren en la realitat, com va entrar la cuca viatjera

    ResponElimina
  18. No ha pagat el viatge.
    ha trobat un cor molt bo
    que li agraden les bestioles
    i els hi fa tots els favors.
    per les mans de la senyora
    sense pressa ha caminat,
    relliscava de tant fina...,
    als seus ulls se la ha mirat...:
    - Que em vols prendre cap a casa ?
    - Pensava fer-te un dibuixet.
    - I viatjaré per la xarxa ?
    - Per la terra i pel cel.
    .....................Anton.

    ResponElimina
  19. Assumpta, ja recordo el post de Sànset, amb la mosca. Era molt divertit!

    Gràcies Maria Consol, hi ha d'haver de tot en aquest món!

    rosana, la cuca viatgera està afegida al dibuix anterior. Dues realitats que conflueixen.

    La meva història feta poema, gràcies! Ets un sol, Anton!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari