dimarts, 29 de juny del 2010

Saturn devorant un fill, una proposta de relats conjunts

No tenien  (ni  segurament  tindrien mai)  prou  diners  com per  comprar-se  obres  d'art,  però  a tots  dos  els  agradava  la pintura i  s'anaven comprant  reproduccions  dels  quadres  que més  gràcia  els  feien.Visitaven sovint  exposicions  i museus  i  comentaven  quins  eren  els quadres  que més  els  entusiasmaven,  s'explicaven quins  eren capaços  de  commoure  les  seves emocions.  I  aleshores,  com  en una mena  de ritual establert,  quan arribava  l'aniversari de  l'un i de l'altre  es  regalaven  una reproducció.  En els  cinc   anys  que feia  que  estaven junts,  ja  tenien 10  quadres  que  omplien  les  seves parets  i la seva  ànima.  Hi havia  de tot,   obres  mestres  i altres  de  pintors més  desconeguts,  només  comptava  el seu propi  gust. N'estaven  ben orgullosos! Quan   van visitar  el Museu  del Prado,  ella  va quedar  enlluernada  per  Goya.   Tot  de  cop  li semblà  que  no havia vist  mai   res  de tant  especial...  cada  cop  que ell li preguntava  sobre  el que havien vist,  ella  deia  Goya, "Goya  m'ha  sorprès  més del  que esperava, és  molt  millor que en els llibres...  molt millor"   Ell  hi estava  d'acord. 
El  dia que ella  complia  30  anys,  ell  va  arribar  amb  el quadre  acostumat,  ella  feliç  esperant  el regal  i  tenint-ne  un altre  a punt.  Quan  va  desembolicar  el quadre  de la   reproducció  de  Saturn  devorant un fill,  es  va  posar a plorar    amb una  desesperació  inconsolable.  Entre  sanglots  li  va  explicar  que  estava embarassada  i no li va  servir  de res l'alegria  que  ell va  tenir,  ni  la  bona intenció  de separar  la  notícia  i el regal. Ni la il·lusió  compartida,  de res.
Aquell  quadre  que  mai no es va penjar  enlloc,  va  ser  la  causa de  la desconfiança  creixent entre  ells dos i sobretot  la causa de la seva separació  al cap d'un parell  de mesos  malgrat el fill que esperaven.  
Ella  ho tenia  clar,  un bon pare  no compraria  mai  un  quadre  com aquell!  
...............................................................................................................................................................
20 anys sense  Pedrolo.  
Citació  del dia:  "La llibertat  no és  fer  el que vulguis;  és  no haver  de fer  allò  que volen els  altres."  
M de P  dels  Darrers diaris  inèdits 1988-1990
Després  d'una reflexió  en clau  de PNL,  provocada  pel comentari de l'Elvira,  passo  la  citació  textual  a  la  interpretació  lliure, meva  i "peenaelaitzada":
"La  llibertat  és  fer  el que  tu creus  que has  de fer, no pas el que els altres  volen que facis"


 

36 comentaris:

  1. Home!Aquest quadre sempre m'ha impressionat. Quan el vaig veure en directa, glups!
    Quina pena el matrimoni, no? Un límit d'error no val?
    Bonica citació, Carmeta!

    ResponElimina
  2. Molt i molt bo. Sens dubte, aquest quadre porta el mal rotllo incorporat.
    M'ha agradat molt! :-)

    ResponElimina
  3. Bon relat, acompanyat d'una bona citació.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Primer de tot: la reflexió de Pedrolo és un gran encert.

    Segon de tot: la teva també ho és. Cap pare hauria de comprar aquell quadre!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Des que vaig llegir el primer comentari que feies a altres blogs,en què dies que no se t'acudia cap idea, he estat esperant què ens diries, Carme.
    Sabia que m'endinsaria per un camí de reflexió. En aquest cas, el del sentiment de la desconfiança...
    Original la teva manera de "mirar i sentir" aquest quadre. M'ha encantat!

    Pel que fa a la citació, és com obrir una cortina i deixar passar un bon significat d'un concepte difícil...
    No es pot donar més en un post.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Anna, sempre hi hauria d'haver un límit d'error, però hi ha gent que no l'accepta i en alguns casos està ben justificat. :)

    Mc, molt mal rotllo, incorporat! Una abraçada.

    Gràcies Montse!

    Sànset, gràcies multiplicat per dos. A mi crec que em costaria d'entendre que algú volgués penjar aquest quadre al menjador de casa seva...

    Pilar, la desconfiança pot arribar, a vegades pels camins més impensats, un quadre pot servir, també. I la desconfiança ho espatlla tot, sempre!

    Una bona frase del gran Pedrolo! :)

    ResponElimina
  7. Molt bo! de vegades hi han actucions que t'obliguen a reflexionar severament. I ja no ser què costa més, si sé coherent amb els sentiments o amb els pensaments!
    Molt valenta la prota!
    Ah! i la cita genial!

    ResponElimina
  8. Molt bon relat.....l'has reconvertit i adaptat a un relat sobre les relacions i la manera de relacionar-nos..m'ha agradat molt....
    Ah i la cita del Pedrolo també encara que és un tipus de llibertat estranya aquesta de no haver de fer el que em diuen els altres ....és una llibertat negativa ....és a dir una lliberat condicionada al que et deixen fer o no els altres...prefereixo la primera part la llibertat positiva

    ResponElimina
  9. Ser coherent, filadora, sempre és complicat, encara que hauria de ser molt fàcil. Gràcies!

    Elvira, jo no l'entenc pas com una llibertat negativa, la citació, l'entenc precisament com desempallegar-te del que volen o no volen els altres i pensar i actuar per tu mateix. No sempre podem fer el que volem, el que ens ve més de gust, però si som lliures farem el que creiem que hem de fer, el que ens sembli millor.

    Però en el que si que et dono la raó és en la formulació negativa... aix! la PNL que se'm fica atot arreu.

    Reinterpreto:

    "La llibertat és fer el que tu creus que has de fer, no pas el que els altres volen que facis"

    I encara no trobo la manera d'estalvair-me el "no".

    ResponElimina
  10. ens manca saber si la dona al final va fer una bona elecció......
    molt bon relat

    ResponElimina
  11. Carme, veig que has trobat de quina manera entrar en el tema i has aconseguit un relat molt bo, m'ha agradat molt!
    A vegades els regals tenen un component ocult, les sorpreses no són sempre ben rebudes i sovint diuen molt de qui regala i del regalat...

    ResponElimina
  12. M'enforteix la teva definició de la Llibertat, m'agrada i em justifica, i ademés em posa de bon humor. Si senyora !!!

    ResponElimina
  13. Segon intent:

    "La llibertat és fer el que tu creus que has de fer i poder passar de llarg del que els altres volen que facis."

    Tercer:

    "Llibertat és fer el que tu creus que has de fer i poder estalviar-te de fer els que els altres volen que facis."

    Mare meva! Pobre Pedrolo! sort que a ell li agradva jugar amb les idees i el llenguatge i crec que em podrà perdonar aquest joc amb la seva citació.

    ResponElimina
  14. garbí, demanes un impossible, això no se sap mai! :)

    lolita, complicadet el tema dels regals, tens raó!

    Miquel Àngel, m'alegro molt de posar-te de bon humor! una abraçada!

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. Ostres, Carme!!! Et felicito!! :-))

    Estic llegint una sèrie de relats boníssims, magnífics... però molt esgarrifosos :-)

    Volia saber si algú n'escriuria algun en que no hi hagués sang i fetge sinó que fos precisament al contrari... I tu ho has aconseguit :-))

    (Bé, en XeXu també, amb un relat magnífic per cert, però ell ho agafa des d'un punt de vista totalment diferent)

    Llàstima que al final es separin... ai!! Amb un museu-particular tan bonic com haguessin anat fent! ;-)

    ResponElimina
  17. "La llibertat és poder deixar de banda allò que et volen els altres que facis per poder fer allò que tu vols"

    jejeje m'encanten aquests jocs!! :-))

    ResponElimina
  18. "La llibertat és ignorar imposicions alienes i deixar el camí obert a decidir per un mateix què és el que es vol fer"

    ResponElimina
  19. Gràcies, Assumpta, aa a última hora s'hi ha afegit la rits, amb un altre bon relat sense sang ni fetge, cosa que celebro molt.

    En Xexu va ser el primer, amb un punt de vista molt bo que em va encantar.

    Llàstima, de la separació, però és que la desconfiança ho destrueix tot...

    Gràcies per participar en els meus jocs. Bones propostes!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. Els teus posts sobre el llenguatge estan entre els meus preferits de la catosfera ;-))

    Ja he vist el relat de la Rits... ostres!! És molt bo!! :-))

    ResponElimina
  21. més que en el relat que el trobo com tot el que fas tu, magnífic, voldria situar-me en el terme Llibertat...
    Realitat i veritat son coses que és confonen com comfonem la Llibertat.
    Crec sensillament que en tots els aspectes en que arribem a conclusions, no sé si la Llibertat tindria el concepte que voldriem donar-li, no m'atreveixo a dir que no existeix, peró crec que és molt aprop de la realitat, per que la veritat ens la fem cadascú... i els altres?... Anton.

    ResponElimina
  22. No sé si entenc molt bé com relaciones llibertat i realitat. Jo crec que la realitat és la que és i hi ha moltes coses de la realitat que no podem cnviar. les hem d'assumir. Però aquesta realitat, per la meva manera de veure, no representa una pèrdua de llibertat mentre no sigui que algú ens mani i ens domini. I els altres, també tindran els seus condcionants, com nosaltres, però no cal tampoc que ningú els tingui sotmesos ni que ells sotmetin ningú. I en canvi el món n'és ple de dictadors, d'autoritarismes i de submissions.

    ResponElimina
  23. Molt bon relat quin fracas de parella i quina poca gracia comprar un quadre com aquest per regalar oi??

    Clar no podia acabar d'altre manera malgrat la esperança que dona el naixaament d'un fill la decepció no es supera mai!

    I m'encanta la teva interpretació reflexiva de la llibertat, si senyora!! Jo penso que ha de ser més que un concepte.. ha de ser una lluita tant sigui personal com de minories... fins que es faci gran del tot!

    ResponElimina
  24. Per cert gràcies per la teva visita Carme.

    Petonets

    ResponElimina
  25. Lisebe, moltes gràcies a tu, també per la teva visita i els comentaris. Tens raó hauríem de lluitar més per la llibertat. Una abraçada

    ResponElimina
  26. Ostres, Carme, quin post més dur. Però m'agrada... un final impactant. Suposo que s'ha d'arribar a ser pare o mare per entendre aquest sentiment que genera... ;)

    ResponElimina
  27. Joan, no sé si és qüestió de ser pare o mare... un quadre així no sé qui el voldria veure cada dia al davant... per molt Goya que sigui! :) Una abraçada.

    ResponElimina
  28. Jo tampoc el voldria veure penjat a casa.Molt bon relat!

    ResponElimina
  29. Un relat magnífic Carme! M'ha agradat molt i molt, en diversos aspectes. La idea és bona, i l'execució encara millor. Et mereixes una bona felicitació. Si fins i tot sembla que sàpiga greu la separació, trobo que ella és una mica injusta, però és que aquest quadre... vaja, és que és de molt mal gust...

    ResponElimina
  30. Carme, és boníssim! tot i la situació, m'ha fet somriure!

    vols dir que aquesta nit passada no hem somiat el mateix? que el Prado no se'ns ha revel·lat com la necessitat de fer alguna cosa diferent? a mi si, tant, que he escrit el post des de la feina, i l'he penjat quan he tingut un momentet (xò en canvi el que ja em mossego les ungles és de mirar blogs, amb gust ho faria, eh!).

    i la cita, boníssima també. m'estan entrant unes ganes de llegir Pedrolo!!!!!!
    crec que aquesta me l'apunto!

    ResponElimina
  31. Xexu, doncs el vaig escriure força impulsivament, amb la idea de fons que aquest quadre dóna mal rotllo... m'alegro que t'agradi, ara que com a original no hi ha com el teu, aquest cop. Te n'has sabut sortit molt i molt bé!

    rits, no saps quina gràcia m'ha fet llegir el teu relat d'avui... és que ja m'anava fent iuiu llegir tant de sang i fetge... i el teu m'ha agradat. Potser si que hem somiat el mateix, però per sort no he vist pas el quadre en sonnis, eh?

    No et dic que Pedrolo t'agradarà, tot i que ho penso, (com podria ser que no t'agradés?) :) ja que venint de una "fan" com jo, no sé si té molta credibilitat. És especial, o agrada molt o no agrada gens...

    ResponElimina
  32. Carme és que la cita del senyor Pedrolo de fet defineix des del punt de vista de la filosofia la llibertat negativa ( se li diu aixi)
    llibertat negativa

    ResponElimina
  33. Vinc tard, el més calent és a l'aigüera com deien a casa, comencen a fallar les bateries i encara em queden serells per enllestir...
    Però és un kit kat passar per aquí.

    Aquest quadre mai m'ha agradat, les reproduccions encara menys.

    El teu relat és bo. Molt bo.

    De la citació d'en Pedrolo potser afegiria que la llibertat, és fer el que hom creu que ha de fer, sense que els altres determinin els nostres desitjos.
    Però ara potser m'embolicaria massa...i em perdria.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  34. Gràcies, Elvira... si n'aprenc de coses! Ja m'he llegit aquest concepte, que no coneixia, i malgrat tot, a mi em sembla que aquesta llibertat negativa és imprescindible perquè hi pugui haver la positiva... o no potser és que simplement sóc tossuda... :)

    Gràcies altre cop! És un plaer llegir-te sempre!

    Fanal blau, gràcies a tu també, per ser-hi sempre i per tenir cura de mi, malgrat els serrells i les feines pendents. I ja també ho veig així, com tu, això de la llibertat. Una nova aportació. Un petó agraït, bonica...

    ResponElimina
  35. Genial Carme. El quadre el vaig veure a Madrid, i és la bogeria pura.

    ResponElimina
  36. Quina bufetada. El que més els unia, va ser la causa de separació. No s'ha de menysprear la intuïció de les dones, diuen. ^_^ Felicitats pel relat.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari