dimecres, 30 de juny del 2010

Auca poètica

Dibuixos  de fotos  robades  del  blog  Instantes

Intenta explicar una història.
La meva Perdició  em va  donar  la idea  de fer una auca  poètica  als  comentaris  del  meu post  "Mirant  a terra"
Gràcies,  Perdició!
Per  provar  que no quedi. 
.................................................................. 


 20 anys sense  Pedrolo.  
Citació  del dia: "Cal mirar-se  sempre a distància  les " veritats".  No tan sols les dels altres, sinó sobretot les pròpies. Aleshores és  fàcil d'adonar-se que,  molts  cops,  són una  simple conveniència."  M. de P.  dels  Darrers  diaris  inèdits  1988-1990.


dimarts, 29 de juny del 2010

Saturn devorant un fill, una proposta de relats conjunts

No tenien  (ni  segurament  tindrien mai)  prou  diners  com per  comprar-se  obres  d'art,  però  a tots  dos  els  agradava  la pintura i  s'anaven comprant  reproduccions  dels  quadres  que més  gràcia  els  feien.Visitaven sovint  exposicions  i museus  i  comentaven  quins  eren  els quadres  que més  els  entusiasmaven,  s'explicaven quins  eren capaços  de  commoure  les  seves emocions.  I  aleshores,  com  en una mena  de ritual establert,  quan arribava  l'aniversari de  l'un i de l'altre  es  regalaven  una reproducció.  En els  cinc   anys  que feia  que  estaven junts,  ja  tenien 10  quadres  que  omplien  les  seves parets  i la seva  ànima.  Hi havia  de tot,   obres  mestres  i altres  de  pintors més  desconeguts,  només  comptava  el seu propi  gust. N'estaven  ben orgullosos! Quan   van visitar  el Museu  del Prado,  ella  va quedar  enlluernada  per  Goya.   Tot  de  cop  li semblà  que  no havia vist  mai   res  de tant  especial...  cada  cop  que ell li preguntava  sobre  el que havien vist,  ella  deia  Goya, "Goya  m'ha  sorprès  més del  que esperava, és  molt  millor que en els llibres...  molt millor"   Ell  hi estava  d'acord. 
El  dia que ella  complia  30  anys,  ell  va  arribar  amb  el quadre  acostumat,  ella  feliç  esperant  el regal  i  tenint-ne  un altre  a punt.  Quan  va  desembolicar  el quadre  de la   reproducció  de  Saturn  devorant un fill,  es  va  posar a plorar    amb una  desesperació  inconsolable.  Entre  sanglots  li  va  explicar  que  estava embarassada  i no li va  servir  de res l'alegria  que  ell va  tenir,  ni  la  bona intenció  de separar  la  notícia  i el regal. Ni la il·lusió  compartida,  de res.
Aquell  quadre  que  mai no es va penjar  enlloc,  va  ser  la  causa de  la desconfiança  creixent entre  ells dos i sobretot  la causa de la seva separació  al cap d'un parell  de mesos  malgrat el fill que esperaven.  
Ella  ho tenia  clar,  un bon pare  no compraria  mai  un  quadre  com aquell!  
...............................................................................................................................................................
20 anys sense  Pedrolo.  
Citació  del dia:  "La llibertat  no és  fer  el que vulguis;  és  no haver  de fer  allò  que volen els  altres."  
M de P  dels  Darrers diaris  inèdits 1988-1990
Després  d'una reflexió  en clau  de PNL,  provocada  pel comentari de l'Elvira,  passo  la  citació  textual  a  la  interpretació  lliure, meva  i "peenaelaitzada":
"La  llibertat  és  fer  el que  tu creus  que has  de fer, no pas el que els altres  volen que facis"


 

dilluns, 28 de juny del 2010

20 anys sense Pedrolo

El dia  26  de  juny,  o sigui  fa  un parell  de dies,  va  fer  20 anys  que  Manuel de Pedrolo  va morir.

No  havia recordat  la data i faig  tard.  Però  no puc passar  sense  homenatge  al meu  autor  preferit. Un homentage  petit  i una mica estrany.

He agafat  la  llista  d'obres  que  ha 
posat  la  Júlia  de  La panxa  del bou i he  anat recordant quantes  n'havia  llegit.

Ja sabeu que jo sóc  apassionada de Pedrolo. Jo en tinc  trenta  i tants  a casa,  però  a  més  a més hi  havia  els del meu pare,  i  d'altres  que m'havien deixat.  M'he  quedat  sorpresa  de recordar  tot el que he llegit  d'ell  i us  he de dir que  mai no n'he tingut  prou.  Si  ara  mateix  en tingués  al davant algun que no he llegit  el llegiria  immediatament  i fins i  tot  el  rellegeixo  a  vegades.

I em copio  les paraules  d'onatge:


Pedrolo,  ara i sempre.

1.- Si em pregunten responc
2.- Els  elefants  són contagiosos
3.- Contes i narracions.  (eren 5  volums  que la meva tieta  m'anava deixant.  No sé  si els vaig  acabar  tots,  però un parell  o  tres  segur que si)

4.- Aquesta  matinada i potser per sempre.
5.- A casa  amb  papers  falsos
6.- Múltiples notícies de l'Edèn
7.- Disset contes i una excepció.  
8.- Obres púbiques.   
9.- Doble o res.   
10.- Cendra per Martina.   
11.- Joc brut.  
12.- Elena de segona mà.   
13.- M'enterro en els fonaments.   
14.- Totes les bèsties de càrrega. 
15.- Un camí amb Eva. 
16.- Falgueres informa.  
17.- Mossegar-se la cua. 
18. Se'n va un estrany.  
19.- Un amor fora ciutat. 
20.- Situació analítica. 
21.- Des d'uns ulls de dona. 
22.- Unes mans plenes de sol.  
23.- Cops de bec a Pasadena. 
24.- L'ordenació dels maons.  
25.- Mecanoscrit del segon origen.  
26.- Algú que no hi havia de ser. 
27.- Acte de violència. 
28.- Milions d'ampolles buides.  
29.- Procés de contradicció suficient. 
30.- S'alcen veus del soterrani. 
31.- Tocats pel foc. 
32.- S'han deixat les claus sota l'estora. 
33.- Trajecte final. 
34.- Les fronteres interiors. 
35.- Cartes a Jones Street. 
36.- Anònim (1 vol.)  (eren 3  i jo em vaig  encallar  aquest  cop  i no vaig  seguir) 
37.- La nit horitzontal.
38.- Baixeu a recules i amb les mans alçades. 
39.- Successimultani. 
40.- Apòcrif u : Oriol. 
41.- Exemplar d'arxiu, únicament persones autoritzades. 
42.- Apòcrif dos : Tina. 
43.- Apòcrif tres : Verònica. 
44.- Apòcrif quatre : Tilly. 
45.- Crucifeminació. 
46.- Tot o nul. 
47.- Tants interlocutors a Bassera. 
48.- Obra poètica completa
49.- Darrers  diaris inèdits.- 1988-1990. 
50.-Diari 1986.  
51.-Dietari 1987. 
52.-Homes i No.

53.- la creació de la realitat, punt i seguit
54.- Caus a cada cantonada

Qui  m'ha  fet  memòria:
En primer lloc  onatge   que  ha posat  un  recordatori  a la  seva barra  lateral
Després, en  Gabriel  en va  fer  un escrit,    aquí, i  em va  enviar  a  ca  
La  Júlia de la Panxa del bou  que  ja en porta  un  i dos  i pensa  continuar
i  finalment  Francesc  Puigcarbó  també  el recorda.

Citació:
"Val la pena de lluitar.  És  a dir, l 'únic  pel que val la pena lluitar  és per  la utopia.  Allò  que  avui dia és  utopia  potser  el dia de  demà  no ho serà. De totes  maneres,  no tenim res  més.  Som catalans,  som ciutadans  dels Països  catalans. Si deixem perdre'ns  això,  ho perdem tot.  Al menys  com a col·lectivitat.  Som un poble  colonitzat."

Manuel de Pedrolo.  Entrevista  del  "Vosté  pregunta"  de  Joaquim  Mª Puyal

diumenge, 27 de juny del 2010

Perfums

 

Tendra,  la flor
fragàncies  perdurables
olor a les mans 
.......................................Carme

Tendra la flor
dolç el mot
giravolt de color
aroma de bosc

...........................................Elvira


Acaricio la tendresa de les flors...
i sempre em queda l'enyor a les mans.
No perdura com jo voldria,
res no és com abans...
........................................onatge

Perfumant l'innocència
escampava seva aura
glops tendres de paraula
lluint perdurable presència.
La flor esdevé la ciència
d'intimisme en nova faula.
...............................................Anton.


Mareselva,
sempre fragància a les mans.
Tendresa acompanya.

...............................................................Fanal blau 

I la magnòlia? Sap que creix
Per enamorar els núvols demà,
Quan vespregi, quan l'arpegi
De la brisa ressoni dins nostre?

Mentrestant, l'abella liba
La vida que resta en el nèctar...
..............................................................................deomises



dissabte, 26 de juny del 2010

Farem un juliol ple de poemes - recordatori


Durant tot el mes  de juliol,  
tornarem a fer una roda  poètica.

Us  podeu  apuntar  fins  el dia 30  de  juny.  
Aquí:   als  comentaris 
Allà:  als comentaris  de Personatges Itinerants
Al mail:  personatgesitinerants@gmail.com

Un cop estigueu  apuntats,  podeu intervenir lliurement,  sense  ordre  preestablert.  Un cop,  dos  o vint-i-cinc...  només  heu de fer  que llegir  el darrer  poema  que hi hagi penjat  i  escriure'n un altre  que  guardi  algun element  de  l'anterior: un  mot,  un vers  o  una  idea...

De  moment s'han apuntat:

.Gabriel  d'Escrits  del fum  i Nàufrag  i obrer
. Elvira  de  Si dubto és que sóc,  si penso és que sóc 
. Fanal blau  d'  A la llum  d'un fanalet
. Isabel de  Poesiaula 
. Barbollaire d'  Un lloc  per nosaltres
. Lolita  lagarto de zero-zer-o-zer-o-no-ser 
. Francesc Mompó de  Uendos, Greixets i Maremortes 
. Assumpta  del Blog  de l'Assumpta 
. Mercè Climent d' Els primers gestos del verd
. Noves  Flors  de  Noves  Flors
. Rafel de  La Cerdanya des de can Fanga
. Zel d' Ara mateix
. Veí de Malerudeveure't
. Gurmet   de  Menjar bé a fora i a casa 
. Pere de La calle Arquímedes
 
. La xica que va fugir  a Reykjavic de Sol de mitjanit a Reykjavik
. Mon de La garrofa de Mont-roig
. Anton de  Rebaixes 
. Vidapervida  de Vidapervida
Montse  de  Fons d'armari 
. Laura T Marcel  de  Mar  i cel
. Cèlia  de  Transparència
. Joan de  L'habitació de la memòria  
. Deomises de Es desclou la tenebra   
  
Ah!  I pel que fa  al nom del blog...  voleu  votar  l'enquesta  posada  a la barra  lateral  del  blog  que  encara es  diu  Personatges Itinerants ?

divendres, 25 de juny del 2010

Una mateixa porta, duplicada









Llum del matí, 
en la porta  tancada,  
no cal l'enyor d'altres moments.  
 L'instant és prou, 
l'aire amanyaga, 
fulles  i branques, 
concert del vent. 

dijous, 24 de juny del 2010

La guineu



Feia  massa  temps  que la guineu    que no havia  vist  el Petit Príncep  i els  camps  de blat  que  abans el feien feliç  a causa  de  la semblança  dels  colors,  ara  l'entristien profundament  i  va marxar,  va canviar  els  camps  pel bosc.  
Era un bosc  on els  caçadors  ja  no l'empaitaven,  prou  feina tenien amb  els porcs  sengalrs   i si bé  no hi havia  gallines per  caçar,  trobava  conills.
Però  la guineu  buscava  encara  algú  altre  que la domestiqués,  algú  a  qui pogués  recordar  mirant  el bosc i així  passava  per  camins,  carrers  i jardins,  buscant  un altre  nen  per  captivar.

Dibuix  d'una foto de  Vicent Pellicer











dimecres, 23 de juny del 2010

Arc de Sant Martí

L'arc de Sant Martí
acoloreix la porta
somriure  a l'aire.
......................................Carme

Colors de pluja
regal, somriure del sol.
Meravellem-nos.
..............................................Noves Flors

Els colors han nascut,
ara es bressolen a la porta...
L'aire somriu, tot és viu.
.............................................................onatge

Entre la foscúria i el color només l'última porta.
.....................................................................Francesc

Gotes irisades,
que indecises,
fan pessigolles a la grisor
i l'arrenquen un somriure
la revetlla de Sant Joan.
...............................................................Rafel

Brilla a la nevera, 
la capa de colors,
com una bandera. 
Vibra l'harmonia en el teu somriure.
......................................................Pilar

dimarts, 22 de juny del 2010

Mirant a terra



Els  teus  colors
com un mosaic
en l'herba  verda
.............................................Carme

Aquest camp d'aquareles
sembla un mosaic de colors
hi ha tota classe d'herbes
i fins tot cargols...
.....................................................Pere


dilluns, 21 de juny del 2010

Temps de flors - 9 - Gerbera

 


Fràgils  tonalitats  de  la vida
submergides en la claror  inabastable.

Perfums   enyorats,  presoners  del temps.
Els  dits cerquen camins a les  palpentes,
explorant la llum,  per compartir-la,
abans que fugi de les  línies incertes
que les mans  volen reseguir.




diumenge, 20 de juny del 2010

Escales

 

Des de la finestra, només  veig  la  part  de dalt  de les  escales.
Com començarem  a pujar-les  si no sé  ni on comencen,  ni com són de  llargues?

I  per  anar,  camps  enllà,  de  l'altre  costat  del  mur,  caldria  realment pujar-les?

divendres, 18 de juny del 2010

Adéu a Saramago!

He  escoltat  aquest  migdia que  Saramago  ha mort. 
“Yo no escribo para agradar ni para desagradar. Yo escribo para desasosegar. Algo que me gustaría haber inventado, pero que ya lo inventó Fernando Pessoa, El libro del desasosiego. Pues a mí me gustaría que todos mis libros fuesen considerados «libros para el desasosiego».”   J. S.

“La muerte no me importa. Pero sí me afecta desde un punto de vista muy egoísta, porque es finalmente el estar y ya no estar. Eso es la muerte: el haber estado y ya no estar. Que estaremos en la vida futura, puede que sí. Pero lo que no puedo aceptar es que alguien me diga que mis pecados los pagaré en el infierno y que ahí me quedaré por toda la eternidad. Crueles somos nosotros los hombres que concebimos la pena perpetua… Tan crueles como Dios somos los seres humanos. La idea de que Dios creó al hombre a su imagen y semejanza se invierte; nosotros hemos creado a Dios a nuestra imagen y semejanza”. J.S.

Fa  poc  he  llegit  Caín,  la seva  última novel·la.  M'ha  agradat,  potser  no és  la  que  més  m'ha agradat  de  Saramago,  però  està molt bé.  Jo trobo que  comença  molt  fina  i  fins i tot  enganxa  a  la primera  meitat,  després decau  una mica  tot i que la versió que  fa  del  diluvi   universal,  no deixa  de ser divertidissima  i això  està  al final del llibre.    "Desassossega"  qualsevol versió  oficial...  de  Déu,  dels  homes,  dels  àngels...   

Jo  crec  que  no anirà  a pagar  els seus  pecats a l'infern,  com ell,  jo  tampoc  crec  en l'infern...

Per  a mi els  seus llibres  "estrella"  (més enllà  de les  seves  versions  de  la Biblia  que  fan enfadar  els  catòlics  i que  van  motivar  la  seva marxada  de   Portugal)   són  les dues novel·les  relacionades d'alguna manera  entre  elles:  "Assaig  sobre  la ceguesa"  i  "Assaig sobre  la lucidesa".  Si  volia   desassossegar,  creieu-me  ho aconsegueix  del  tot   a la primera,  la segona  només  desassossegarà  a alguns,    als  altres, ens  alguns  aspectes  concrets,  ens  dóna   una  escletxa  d'esperança  o  una idea  que encara  és  utòpica ...  qui  sap si algun dia  no ho serà.


Descansa  en pau,  José  Saramago,  ens  continuarem  desassossegant  amb  els  teus  llibres,  tot  el que  faci  falta.

Cotxe Toc

 
El cotxe  Toc, és  un cotxe  que està en perfectes condicions  de funcionament...   però  té  un problema:
Cada  cop que el seu amo seu  davant  del volant, comença  a dubtar  si els  seus  pedals  funcionaran bé,  si serà capaç de respondre correctament a totes les  indicacions  que se li facin.  Es precocupa  per si les  rodes seguiran  amb  la  precisió  necessària la direcció  que  marca  el volant...  a bé al contrari,  alguna  averia  estranya i desconeguda  farà  que  s'estavellin, ell  i conductor,  contra  algun mur  o    en  un estimball.  El dubte li provoca   una  percepció  alterada de petites falles  de  resposta  en els seus  mecanismes i aquestes  petites falles  agreugen la seva  por.  Fins i tot  comencen a inquietar  el conductor.

Un dia,  el cotxe,  més cansat   que mai  i   sense res  que li  importés  va  pensar:  ho provaré!  Provaré de fer  girar  les  rodes a  l'inrevés  del  volant.  Provaré  de  no fer fregar  les pastilles  dels  frens  a la roda per  més  que el conductor premi  el pedal del fre...

I ho prova...  ho prova  i  ho  prova,  ben inútilment.

La seva  naturalesa  de "cotxe"  la  seva  mecànica  en bon estat no li permeten fer-ho.  Per  més  que temi alguna  falla,  s'adona  que  el risc  només  està  en  la  seva  imaginació,  que  el risc  real no existeix...  des  d'aquell  dia  acostuma  a tractar  les  seves pors  amb  condescendència.  Ja no l'espanten.  I si no l'espanten  ja no són pors.  Si no són pors, són simplement  idees...  estúpides  a les  quals  no  pensa  fer  més  cas.

dijous, 17 de juny del 2010

Muguet

Admirem  la  fragilitat  en les flors,
però  sovint la menystenim en les  persones.
Només  la nostra  ens  sembla important.



dimecres, 16 de juny del 2010

Cavalls

Dibuix  d'una foto de la Montse

 El vessant  verd
tenyeix els ulls 
de placidesa.
El dos  cavalls
cor i batec
de la muntanya.


dimarts, 15 de juny del 2010

Manipulacions del llenguatge VII - generalitzacions

Molt  sovint  utilitzem  les  generalitzacions  per  ser  més  convincents  en allò  que diem.

Les paraules,  sempre,  mai,  tothom,  ningú,  tot,  res...   s'utilitzen sovint  inadequadament.  

A vegades  es  pretèn simplement  convèncer,  però  sovint  també  tenen  efectes dolents  per  a les persones.

"Sempre  s'ha  fet  així"   "Sempre  fas  igual!"  

"Tothom hi va"   "Ningú  no acceptaria  una cosa  així"

"Tot  ho faig  malament"  "Res  no em surt  bé"

No  negaré pas  que  les  frases  són més  impactants si les generalitem  i  els donem   aquest  tipus de contundència,  el problema  és  que,  poques  vegades,  aquestes frases són veritat. Totes  les  frases  d'aquí  dalt es  podrien  canviar  per  dir  les  coses  de manera  més  exacta.


Quan diem  "Sempre  s'ha  fet així"  generalment  volem dir  que  nosaltres  ho hem vist  fer  així,  que nosaltres  acostumem  a fer-ho així...

Quan diem  "Sempre fas  igual"  volem dir  que  sovint  o   que moltes  vegades  fas  això  que acabes de fer,  moltes  més  vegades de les  que voldríem,  això  sí!  I per  això  ens sembla que és  "sempre"

"Tothom hi  va"   vol dir  que  hi va  molta gent  o  prou  gent  perquè  nosaltres  també  tinguem interès  en anar-hi. 

Però  m'interessa  portar-ho  al pla  personal.  Amb  nosaltres  mateixos  sovint  generalitzem  excessivament  i  no ens  fem cap favor.

"Tot  ho faig  malament" "Sóc  incapaç  de  fer  res  bé"  "No em surt  res  bé"  ho diem  alguns  cops   quan    tot  just  si  ens  han sortit  un parell o tres  de coses  malament,  o  alguns  cops  ho  diem a la primera  que  ens surt malament.  I  aquesta frase ja  desanima. Potse r quan  més necessitaríem  animar-nos i  agafar confiança  en nosaltres  mateixos.


Sovint  em trobo  davant  de persones  que  m'expliquen  com se senten  i fan un munt  de generalitzacions,  que  jo  miro  de desmuntar  a base  de preguntes concretes...   i aleshores  intento  refer  la formulació  d'una manera  no tant  generalitzada.   A  vegades,  aquestes  persones es sorprenen  en veure  que la nova  formulació  és molt  més  exacta  i molt  menys  negativa  que  la  que  ells  feien al començament.


Una  altra  manera  de generalitzar  és parlar  en plural en comptes de  parlar  en singular.  "Els  homes..."     "Les  dones...  "quan volem parlar  només  d'un home o d'una dona  en concret.   

dilluns, 14 de juny del 2010

El far d'onatge

Dedicat  a  tots  els  "sense  rellotge"  del món,  els  que ja l'han  arraconat,
encara  que  facin trampa  i mirin l'hora  del mòbil...   com jo...


L'home ha quadriculat el temps.
El temps, abans, déu sense consciència
s'ha enutjat pel desvetllament del seu son.

Ens  ha  condemnat  a l'eterna tirania dels segons.
Pels segles dels segles. 

Un gran càstig ha de correspondre a una gran falta.
Però, ningú té temps de reflexionar quin  és el pecat.
No en podrem reparar mai la culpa.

Viurem eternament en la il.lusió d'un temps  inexistent.
Atrafegats,  esclaus,  com si les petites peces falses
en que hem partit els  moments fossin reals


diumenge, 13 de juny del 2010

Jesús Moncada


Ara,   ja no puc  estar-me  de dibuixar  els escriptors. Tant  si em queden  més  bé,  com més  malament.  Ja  en tinc uns quants! I  és  una col·lecció  que em fa il·lusió.  En Jesús  Moncada  no és  que s'hi assembli molt...  però no  puc  fer-ho millor  de moment!

Tinc  a punt  per llegir  Cami  de sirga,  al meu pilonet  de  llibres. I com que no  el conec  prou per  triar-ne  un fragment  bonic.  He  fet un  exercici  de muntar  una mena  de  "poema"  amb  frases  agafades  del seu primer  capítol. He  fet  allò  que  fan els  nens  en els   llibres  d'escola,  subratllar  i resumir. No he  afegit  ni tret  res,  només  he  posat  una  frase  darrera  de  l'altra:

Pilars  i parets  mestres
van esberlar-se bruscament.
Un núvol de pols
va esfilagarsar-se a poc a poc.
L'aturada  del rellotge  del campanar,
premonició  clara
del que havia de pasar  l'endemà:
final inexorable dels vells temps.

Els  testimonis resultaven impressionants.
Tots,  sense excepció  eren absolutament  falsos.
Quan l'edifici va caure
enmig d'un núvol de pols,
feia més de  tretze  anys
que la destrucció de la vila havia  començat.

A  mi  m'ha fet venir  ganes de llegir-lo...  i  a vosaltres?

dissabte, 12 de juny del 2010

164 è Joc literari -

 


Crea  perplexitat  i  tot el barri  s'esvalota.   Estem  acostumats  als  senglars,  però  una guineu  no  es  veu cada  dia.   El jovent  la veuen sovint  a  les  matinades quan arriben de gresca.

Avui,  però,   ha  travessat  el jardí  de  dalt  a  baix.   A  ple  dia,  passa  per  davant  de les  vidrieres  del menjador.  Nítida  la mirada.  Sense cap  por.  Sortim  a poc  a  poc  per  admirar-la.  Ens  mira  ella  a nosaltres.  Encara més  nítida la mirada.    Manté  les  distàncies  prudencials, però  no fuig.    

M'agradaria  ser  un Petit  Príncep i  poder  parlar  amb  ella,  qui  sap  si  em domesticaria  ella  a mi, una mica.


divendres, 11 de juny del 2010

1001 milions de gràcies

Doncs  no puc  més que  donar-vos  mil i un milions de gràcies,  ja que no esperava  pas  tanta  participació  i  això  ha superat de  bon tros  la  meva  idea  i el que  jo esperava.

He  rebut  un parell de felicitacions  que no s'ajustaven  al  post  i m'agradaria  compartir-les  aquí,  amb  tots vosaltres.  Moltes  gràcies  a onatge  i  moltes  gràcies  a l'Anton.



Onatges 10 juny 2010

Una vegada hi havia els Mil i un Moments. Tota una col·lecció. N’hi havia de tots colors, cada moment tenia la seva vida, la seva música. I cada moment com si fos una flor amb molts pètals. I cada pètal arriba a una persona i totes juntes fan com un pom de flors... Tots aquests moments fan un temps de vida. Un temps que sempre suma, acompanya, dibuixa, somia, il·lusiona. Temps de somriures i de llàgrimes.

Un i mil... Una vida de col·lecció. Una col·lecció de vida. I tots els moments fruit de la maternitat de la Carme. Una dona-persona feliç i que encomana felicitat, que sap gaudir de la companyia, que sap dir prou, quan cal, dialoga amb el silenci, s’extasia amb el vol d’una papallona o amb la posta de sol, o es deixa penetrar pel poema de la pluja...

Cada moment ha nascut d’una maternitat d’alegria, potser algun de la tristesa, de l’amor compartit, de la metàfora de la distància..., de la brisa familiar, d’un adéu abans d’hora... Cada moment té l’ADN del seu record. I tots junts han creat i creen la Col·lecció de Moments.

Carme ara quan deus mirar els teus Moments és com mirar els fills quan s’han fet grans. I te’ls mires amb una abraçada d’enyor..., amb un sembla mentida. Tots ells formen part de tu, i tu ets Ells...

Sort que a la col·lecció sempre hi falta algun moment, el que tu fas néixer..., el que comparteixes, amb que acompanyes, amb el que viatges, amb el que somies, somrius, voles...

En algun moment vaig tenir la sort de començar a compartir-los, de vegades són una mica sapastre, altres sóc un gandul frustrat pel treball, un somiador, una llunàtic –i amb molt orgull-, i de formar una mica part d’aquesta gran família que s’acompanya a la teva llar de foc a l’hivern i respira la brisa de la primavera i estiu, i gaudeix amb el poema de tardor. Sí, sí,  ja acabo...

Moltes felicitats en el teu Mil i...

Una abraçada des del far.
onatge


Que no vingui el plor,
que s’instal·li el somriure,
que galtes dolces rebin xarrups,
que les enveges morin
i els odis no circulin
que la Pau sigui per tots nosaltres
i esdevingui Llibertat i Amor.

Cantem amb la Carme
Himnes de victòria
Que mil una nits i dies
Son bagatge del seu sarró...
Pugem a la muntanya alta
Des d’on tot s’albira:
El treball que ha fet
i quant queda seient a l’escó.
Agraïm-li la seva excel·lència
de donar-se als altres,
aplaudim voluntat i constància
sent-ne sempre exemple viu,
del que per tots ha fet
amb serena rialla
dibuixant-nos nords
escrivint-nos seus pensaments.
Avui, amb el plor viu jo la visito
tu, que sempre m’has ofert el mocador...
L’agraïment és viu
amb cor i cap jo t’aplaudeixo:
- Noia, ets immensa...!!!
Ja saps el teu valor ?
..................................................................................................................Anton


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari