divendres, 16 d’abril del 2010

Microconte de Sant Jordi

Si voleu participar  us  enllaço:    Les bases  I els relats publicats.



S’havia  ficat  ell sol dins  d’aquesta presó...  les reixes  les  havia  forjat de pors,  els murs  els  havia construït de pànic,  les  claus  que  ho fermaven  tot  eren fetes d’angoixa.   

En Feliu  estava  atrapat  a casa  seva.

Feia  una Formosa  tarda.  Darrere  el vidre,  la  vida

25 comentaris:

  1. Molt ben aconseguit; felicitats. I el dibuix el rebla.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Una molt molt bona aportació i com no...un molt molt molt bon dia!
    :)

    ResponElimina
  3. Quin relat més maco!

    I engoixant!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Un micro molt bo que en poques paraules et fa veure les pors que moltes vegades nosaltres sols ens muntem

    ResponElimina
  5. Tu també t'has animat!
    Un bon microconte. Perfectament integrat obra i autor. Uff! es pot sentir l'angoixa del tancament i com la vida sembla molt llunyana, practicament inassolible.
    M'encanta el teu dibuix de la vida.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  6. M'agrada molt. El títol i l'autor estan tan ben integrats que costaria trobar-los sinó estiguessis marcats. :-)
    I realment les pitjors reixes i la pitjor presó són les que ens construïm nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  7. M'ha agradat moltíssim Carme...té un to poètic....molt ben aconseguit!

    ResponElimina
  8. M'has fet delir!!! ;)

    El teu conte és genial, crec veritablement que el què expliques no és anecdòtic, qui ens ensenya a tenir una bona salut mental? A saber gestionar les nostres emocions? És cert que hi han molts psicòlegs que ajuden a les persones a sortir de les seves presons, però sempre he pensat que és millor prevenir que curar. Una qüestió tant important com la salut mental, no s'hauria d'ensenyar a l'escola (a part de a casa, evidentment)?
    Un pató!

    ResponElimina
  9. M'encanta el teu petitíssim (i alhora tan gran) relat. Em permetràs que pose ací el poema de Feliu Formosa que dóna títol a tot el recull (Darrere el vidre):


    Darrere el vidre veig
    Com de sobte s'imposa
    El gotejar incessant
    De la pluja damunt
    Les rajoles vermelles
    De la terrassa immersa
    En un silenci gris


    També cessa de sobte
    El torturat repàs
    Mental de tot allò
    Que crec tenir pendent
    I que vol ser ordenat
    Dintre meu amb aquest
    Sentiment prou sabut
    Del deure no buscat


    Tot ho deixa en suspens
    El lleu so de la pluja
    Que va caient damunt
    Les rajoles vermelles
    De la terrassa immersa
    En un silenci gris

    ResponElimina
  10. Estic totalment d'acord amb el que t'ha dit en Mac... Has integrat tan bé el títol del llibre al text, que si no marques les paraules no sabria quin llibre és :-))

    Una història que podria ben bé ser real, d'algú espantat, d'algú que ha patit molt i s'ha anat tancant tant tant que ara ja, ni que volgués, no pot sortir...

    És molt bo!

    ResponElimina
  11. Grandíssim petit relat, Carme. Preciós dibuix.

    Felicitats!

    ResponElimina
  12. Potser de fora no li interessava res.
    Com un gat sense un esquirol que li cridés l'atenció i li fes saltar la finestra escales avall ...

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  13. M'encanta, Carme. Un cant preciós a la VIDA...I pensar que només cal obrir una finestra...
    Admiro la capacitat de tots els participants que he llegit, i probabeament dels que no he llegit, de dir tant amb tan poques paraules.

    ResponElimina
  14. Gràcies, francesc!

    Bon dia, fanal blau, millopr dit, bona tarda ja!

    Gràcies Sànset!

    Garbí, és justament així!

    Mercè, sí m'he animat, aquestes propostes s'escampen i tots els que havia llegit me'n van fer venir ganes...

    Mc, gràcies... és ben cert.

    Elvira, moltes gràcies, maca! M'alegro molt que t'agradi.

    Filadora, no, no és anecdòtic, és real, molt real, potse r en certa mesura metafòric o absolutament literal, en alguns casos.

    La prevenció per no caure en aquestes presons autoconstruides, és molt simple: sentit comú i una mica de criteri. No cal fer grans coses. Però el que hi té una tendència, tot li sembla molt complicat, molt més del que realment és...

    Gràcies pel poema, Noves Flors, tinc el llibre a la tauleta de nit i me'l vaig mirant de tant en tant, ara un, ara l'altre...

    Assumpta, jo he conegut històries reals, reals del tot, potser no sense sortir gens de casa, però persones que només són capaces d'anar tres carrers cap aquí i tres carrers cap allà de casa seva, si que n'he vist. La seva zona de seguretat é s tant petita que no poden viure amb normalitat, van renunciant, renunciant i es queden sense res...o amb els mínims, mínims.

    Gràcies, Violeta!

    Pere, ets "l'enfant terrible dels blogs" ... si no els interessés res del que hi ha a fora, no vindrien a demanar ajuda per poder sortir. :)

    Gràcies, Pilar maca!

    ResponElimina
  15. Un bon micro-conte en tan poc espai, i molt realista també, passa a més persones de les que sembla.

    ResponElimina
  16. Xexu, tristament, passa... gràcies per ser-hi!

    ResponElimina
  17. Però, malgrat tot, les finestres són obertes. Encara hi ha esperança de poder escapar!
    Excel·lent microconte! ;)

    ResponElimina
  18. sabem que darrere d'aquestes finestres hi ha vida. És angoixant està tant a prop de la vida i no poder viure. peró hem de trencar aquests vidres. genial Carme. Potser el pots portar el dia 23 per signar.

    ResponElimina
  19. En el dibuix ja has indicat una sortida digna.
    No hauríem de convertir refugis en presons.

    ResponElimina
  20. Hola Carme, m'agrada el teu microrelat. I em dóna peu a dir o preguntar: Quantes persones no hi ha que viuen empresonades en una presó com aquesta...? Sort que la vida és Formosa i el vidre sempre té davant i darrere...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  21. Joan, primer pensava dibuixar una finestra tancada, però finalment vaig trobar aquesta i em vaq semblar bé donar una sortida al pobre Feliu!

    La vida hi és, només hauria de decidir que vol sortir-hi, wizard.

    Rafel, no ho hauríem de fer mai...

    onatge, n'hi ha força, moltes més de les que sembla. Una abraçada.

    ResponElimina
  22. L'has fet rodó, rodó. Felicitats sinceres. Sento l'aire viciat, l'ambient malsà, la indecisió i els remordiments.

    ResponElimina
  23. Gràcies, acabo de llegir el teu i m'ha sortit (curiosament) les mateixes paraules, i és que a tu també t'ha sortit rodó.

    ResponElimina
  24. Darrere el vidre, la vida...
    El conte l'he trobat preciós, poètic, suggerent i molt ben trobat.
    Encara que només haguéssis escrit: "darrere el vidre, la vida" a mi ja m'hagués agradat , integrat en un microrelat imaginat...!
    La vida sempre és darrera el cristalí, no?

    ResponElimina
  25. M'encanta la darrera frase: "darrera el vidre, la vida".

    Que tingues molta sort!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari