divendres, 31 de juliol del 2009

Finestra finlandesa

Foto Merike

Una finestra oberta
Si us hi aboqueu
veureu Finlàndia


Esperança, força, màgia

Imatge de Sauce

M'afegeixo a la lluita personal
d'uns amics.

Tenen la força
troben la màgia
i construeixen espases de llum
per a lluitar contra la fosca.

En aquest a nit d'espera,
penso en vosaltres.

dijous, 30 de juliol del 2009

La selva de la Tere

























Aires de selva
entren per la finestra.
Calents i humits.




Els gatets juguen
o dormen o reposen.
Qui som per ells?

dimarts, 28 de juliol del 2009

Espera


Triaré
el teu lloc
per saber-te,
de lluny.
Per escurçar
l'espera.


D'una foto d'Estrip

dilluns, 27 de juliol del 2009

Pètals blancs


Els cabells
suren
damunt
la pell
com
la fresca suavitat
dels pètals.



Aquest no és un dibuix, és una foto de Barbollaire acolorida.

(amb paint, amb paint, no puc evitar-ho..)

diumenge, 26 de juliol del 2009

Pere Calders

M'afegeixo, molt tard, a la commemoració de l'aniversari de la mort de Pere Calders.


El fill de Venus

Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta.

Per a un demà millor

(Drama en menys d’un acte)

L’escena representa:

A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.

En alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.

FI

(Els dimarts no hi ha funció, per descans de la Companyia.)

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

A tornajornals

Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que de moment no ho sembli), fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la desgràcia, d’ésser correspost en la mateixa mesura per la seva estimada.

Carta al jutge

Distingit senyor:

Porto fins a les darreres conseqüències el precepte d’estimar el proïsme com a mi mateix i ara, quan he decidit suïcidar-me degut a males transaccions i a desenganys amorosos, acabo de matar un veí del mateix replà, segon pis tercera porta, amb perdigonada d’escopeta de dos canons disparats alhora. Gràcies a aquesta fidelíssima interpretació del meu afecte als nostres semblants, ningú no em podrà engaltar que ja m’ho diran de misses...

dissabte, 25 de juliol del 2009

Les meves finestres.

Seguint la idea d'en Xexu us ensenyo el meu racó.

És un racó reversible. De vegades em giro d'esquena a la finestra i a l'ordinador i canto alguna cançoneta.

divendres, 24 de juliol del 2009

Baladre


Dansa el baladre
prop la caseta.
Les ombres fan puntes de coixí
sobre la paret blanca.


Gràcies Barbollaire per la cançó.

dijous, 23 de juliol del 2009

Vol de gavines


El dia és massa jove o massa vell.
L'enlluernament intensifica el moment
el fa obscur i de contorns poc definits...

Omplim-nos els ulls d'aquesta claror efímera
què hi fa que no puguem veure res més?





dimecres, 22 de juliol del 2009

Els pedaços d'Hypatia

Fa pocs dies que Hypatia va passar pel meu bloc i jo pel seu.
Li dedico un post de benvinguda.


Juguen els núvols dels records
i s'esfilagarsen les enyorances.
S'enfilen els verds tendres del present.
Entre branques i núvols, escletxes de claror.

dimarts, 21 de juliol del 2009

Cignes



La nit enyora la tarda
i la claror que encega
i el lliscar plaent damunt les hores.


Aportació i contrapunt de Noves Flors:

I el dia xafogós
d'un sol estrident
enyora la nit
tèbia de foscor
i placidesa.


dilluns, 20 de juliol del 2009

L'ermita com caixeta

Ermita de s. Antoni de Pàdua. La Torre de l'Espanyol.
foto de l'Anton

Caixetes als turons
caixetes als racons més bonics.
Ermites, com vigilants atents,
guarden sense mesura
la màgia antiga, de cada lloc.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Nathalie

Una cançó romantica que sempre m'ha agradat. Intentava ensenyar-li a una amiga com posar un vídeo al blog i com a exemple vaig posar aquest. I doncs aquí es queda!


NATHALIE (Pierre Delanoë / Gilbert Bécaud)

LA PLACE ROUGE ÉTAIT VIDE
DEVANT MOI MARCHAIT NATHALIE
IL AVAIT UN JOLI NOM, MON GUIDE
NATHALIE

LA PLACE ROUGE ÉTAIT BLANCHE
LA NEIGE FAISAIT UN TAPIS
ET JE SUIVAIS PAR CE FROID DIMANCHE
NATHALIE
ELLE PARLAIT EN PHRASES SOBRES
DE LA RÉVOLUTION D'OCTOBRE
JE PENSAIS DÉJÀ
QU'APRÈS LE TOMBEAU DE LÉNINE
ON IRAIT AU CAFE POUCHKINE
BOIRE UN CHOCOLAT

LA PLACE ROUGE ÉTAIT VIDE
J'AI PRIS SON BRAS, ELLE A SOURI
IL AVAIT DES CHEVEUX BLONDS, MON GUIDE
NATHALIE, NATHALIE...

DANS SA CHAMBRE À L'UNIVERSITÉ
UNE BANDE D'ETUDIANTS
L'ATTENDAIT IMPATIEMMENT
ON A RI, ON A BEAUCOUP PARLÉ
ILS VOULAIENT TOUT SAVOIR
NATHALIE TRADUISAIT
MOSCOU, LES PLAINES D'UKRAINE
ET LES CHAMPS-ÉLYSÉES
ON À TOUT MELANGÉ ET L'ON A CHANTÉ
ET PUIS ILS ONT DÉBOUCHÉ
EN RIANT À L'AVANCE
DU CHAMPAGNE DE FRANCE ET L'ON À DANSÉ

ET QUAND LA CHAMBRE FUT VIDE
TOUS LES AMIS ETAIENT PARTIS
JE SUIS RESTÉ SEUL AVEC MON GUIDE
NATHALIE

PLUS QUESTION DE PHRASES SOBRES
NI DE RÉVOLUTION D'OCTOBRE
ON N'EN ETAIT PLUS LA.
FINI LE TOMBEAU DE LENINE
LE CHOCOLAT DE CHEZ POUCHKINE
C'EST, C'ETAIT LOIN DÉJÀ
QUE MA VIE ME SEMBLE VIDE
MAIS JE SAIS QU'UN JOUR À PARIS
C'EST MOI QUI LUI SERVIRAI DE GUIDE
NATHALIE, NATHALIE.

La plaça Roja era buida
davant meu caminava Nathalie
tenia un nom bonic el meu guia
Nathalie.

La plaça Roja era blanca
la neu feia una estora
i jo seguia en aquest fred diumenge
Nathalie.

Ella parlava amb frases sòbries
de la revolñució d'octubre
i jo ja pensava
que després de la tomba de Lenin
aniríem al cafè Pouchkine
a beure chocolata.

La plaça Roja era buida
he agafat el seu braç i ha somrigut
tenia els cabells rossos el meu guia
Nathalie, Nathalie

A la seva cambra, ala universitat
una colla d'estudiants
l'esperaven impacientment.
Vam riure, vam parlar molt.
Volien saber-ho tot
Nathalie traduia.
Moscou, les planes d'Ucrania
i els Champs Elysés
ho vam barrejar tot i vam cantar.

I després van destapar
rient per avançat
xampany francès i vam ballar
I quan la cambra va quedar buida
tots els amics havien marxat
em vaig quedar sol amb el meu guia.

Ja no era qüestió de frases sòbries
ni de revolució d'octubre
ja no érem pas allà
acabada la tomba de Lenin
la xocolata de can Pouchkine
ja tot era molt lluny.

Que buida em sembla la meva vida
Però jo sé que un dia a Paris
Seré jo que li serviré de guia.
Nathalie.

dissabte, 18 de juliol del 2009

De Personatges Itinerants II



Hi ha racons arrecerats
de qualsevol pluja
i de tota ventada.
Immensament petits.
Racons on passen els minuts
sense esgotar-se mai.

Preservats de llàgrimes i tristors,
hi ha racons arrecerats
on el dia i la nit
es barregen en un bes.

divendres, 17 de juliol del 2009

Fils de paraules

D'una foto de fanal blau

Embastem paraules de tots colors
ataronjades de somriures,
blau pàlid de xiuxiueigs,
violetes de ximpleries,
les fúcsies d'aclariments
i les vermelles dels riures.

Quan embastem silencis
els brodem ben irisats
sobre la pell.



dijous, 16 de juliol del 2009

Flor d'estepa

Aquarel·la de l'Anton amb les seves paraules afalagadores:



que he extret d'una foto, a ella va dedicada i és per a ella,
senyalant tot el meu apreci per la seva persona i tot l'immens treball que desarrotlla, una senzilla aquarel·la com fent-li una caricia en un dia tant marcat.
I un acròstic posant peu al que més m'impresiona d'ella i que és

CARINYOSA.

AMOROSA,

REALISTA,

MAGNÀNIMA

ESPECIAL

.........

FELICITATS....!!!!! QUE RECORDIS SEMPRE AQUEST DIA . ANTON


He rebut per mail una felicitació d'onatge, amb un poema, jo hi afegeixo un dibuixet d'un vaixell de paper... Gràcies onatge!




A cada paraula
foc i cendra,
mar i sorra
lluna i sol
temps i vida
somnis i records
camí i drecera
pa i aigua.

A cada paraula
viatges sense mapes
carícies sense identitat
mirades sense miopia
uns rems sense barca
calendaris sense anys
la vinya sense por
l’ocasió sense lladre.

En cada paraula
un vaixell de paper.

onatge

dimecres, 15 de juliol del 2009

dimarts, 14 de juliol del 2009

Grec

Hi ha qui diu que existeixen les fades, els follets, els mags, les bruixes bones o dolentes... hi ha qui diu que això són coses dels contes i de les històries i que ni existeixen ni existiran mai;

Si un dia en veiem algun, deixarem de dubtar si existeixen o no, perquè l’haurem vist. Si no tenim la sort de veure’n cap... el dubte pot continuar.

Però fa uns dies vaig anar al teatre grec, a Montjuïc i el vaig veure. No sé si surt sempre o tendència a amagar-se... tampoc hi vaig tant com per a poder-ho assegurar. Sé que jo no l’havia vist mai i l’altre dia el vaig veure, claríssim inqüestionable, ben il·luminat amb els focus de l’escenari.

De tots els animals i éssers mítics, aquest és el més desconegut.

Viu allà al teatre Grec i s’alimenta de música, bàsicament.

És pacífic, i aspecte de bon Jan.

L’heu vist? Heu anat al Grec aquest estiu? Heu mirat bé la paret de darrere l'escenari? No m’agradaria ser l’única que el pot veure... si us plau, si algú l’ha vist que m’ho digui! Els meus acompanyants el van poder veure... però només després que jo el dibuixés i el poguessin buscar i comparar amb el dibuix... què hi dieu? Quin nom li posaríeu?

dilluns, 13 de juliol del 2009

De Personatges Itinerants



De la claror dels teus ulls,
en bec el riure silenciós.
Nostàlgies vénen i marxen
com esfilagarses d'un sucre
que se'ns desfà entre les mans.
Salten espurnes de colors,
de tendresa, de misteri,
i d'altres que no conec.
En la claror dels teus ulls
hi viatja el teu univers.

diumenge, 12 de juliol del 2009

Diari 1987 de Manuel de Pedrolo - 12 de juliol 1987


Uns veïns tenen un rellotge de cucut. Vol dir que a l'estiu, també el tenim nosaltres.

Manuel de Pedrolo

M'ha fet pensar amb els gossos...
parafrasejant Pedrolo:

Molts veïns tenen un gos. Vol dir que a l'estiu, nosaltres tenim molts gossos.

L'Striper em va demanar de dibuixar-li la Lluna.
Parlant de gossos, he recordat el dibuix que li vaig fer.


Carles Riba



Dia 12 de Juliol, cinquentenari de la mort de Carles Riba:



Llibre primer d'Estances

[1]

T'ha enquimerat la gràcia fugitiva
d'un desig i ara ets deserta, oh ment.
Ai soledat sense dolç pensament
i foll traüt sense paraula viva!

Però ¿què hi fa, si dins el teu oblit
la inquietud pregonament perdura?
Encara el goig sobre la carn s'atura,
duent l'anunci d'algun cant no dit.

I ell és el foc sagrat que et perpetua
damunt les cendres del desolament;
no vulguis calma en ton oblit, oh ment,
oh folla que has gosat mirar-te nua.
[42]

Tènuement mon cant declina:
els mots son tendres i perfets;
mes, febre viva, tu no hi ets,
tu ja no hi ets, joia divina.

La blava coma ponentina
escondí el flam etern del sol;
mes fins que venci el negre dol
un llarg reflex ens il.lumina.

No per morir, joia divina:
sota l'or tímid d'un estel
jo esperaré el retorn fidel
del cant roent que ara declina.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari