divendres, 26 de maig del 2017

Rosella


Creix la rosella. 
En els marges del temps,
vermell esclata.

D'un diàleg inspirat de casa la Consol

23 comentaris:

  1. Vermells que pinten els nostres camins de desig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap metàfora del desig em sembla més encertada que les roselles.

      Elimina
  2. M'agraden les roselles i m'agraden els haikus perquè amb tan poques paraules poden dir tant.

    ResponElimina
  3. T'ho dirà en Raimon:
    "D'un roig encès
    voldria el món,
    i dir les coses
    tal com són."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que difícil és dir les coses tal com són quan s'ha instaurat la "postveritat" i la mentida arreu.

      Elimina
    2. De la postveritat no se n'hauria de dir la postmentida?

      Elimina
    3. I tant! A més a més ens regalen el joc complet: la prementida, la mentida podrida i la postmentida, perquè no hi hagi cap dubte.

      Elimina
  4. Aquesta vegada, el dibuix sembla una fotografia! :p

    No, de veritat. Bonica fotografia, bonica rosella i bonic haiku. Un plaer visitar el blog, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... quin vermell més ben trobat, oi?

      Gràcies Vicent!

      Elimina
  5. Segueixo cantant amb el Raimon:
    "Ara digueu: la ginesta floreix hi arreu del camp hi ha vermell de roselles"...
    Son molt boniques les roselles però com el temps, efímeres! Preciosa la foto.

    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  6. Com de bé li escauen, els colors vius, a la primavera!

    ResponElimina
  7. el goig de contemplar unes roselles !!!

    ResponElimina
  8. No deixa de sorprendre'm mai la rosella -al meu poble es diu ruella- que pels cultius de cerals és una mala herba, com més n'hi ha pitjor, i que pels que ens ho mirem és una meravella, com més n'hi ha, més meravella. Molt maca la fotografia i molt maco el haiku.
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ruella és molt bonic també. Ja coneixia la paraula.

      Aquest cap de setmana he llehit Les cadenes subtils. Molt bé!!!
      Ja en faré un post.

      Una abraçada

      Elimina
  9. M'agraden molt les roselles. Abans donava gust veure-les enmig dels camps de blat. Ara costa trobar camps de blat, però les roselles continuen sent una alegria per a la vista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, Mari, potser costa més trobar blat que no pas roselles... elles segueixen al peu del canó!!!

      Elimina
  10. Les roselles també formen part del teu nou blog, veig!
    M'agrada molt el vers del mig d'aquest haiku.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari