dimecres, 31 de maig de 2017

Relats conjunts - El cavaller irritant

Berthold Woltze, 1874, Der lästige Kavalier
I pensar que a vegades hi ha dones que es queixen de ser invisibles!

Qui tingués unes bones arrugues i els cabells blancs o uns quants quilos de més o quatre marrecs al meu voltant!

Cada viatge igual. De què em serveix ser jove i bonica si en comptes d'enamorar en Joanet, (tant que m'agrada, en Joanet i ni em mira!) no em puc treure els fastigosos de sobre?

I a sobre es pensen que he d'estar agraïda i caure als seus peus, perquè em diu les bestieses de sempre sobre el color dels meus cabells o dels meus ulls. I que vol que el miri. Que li miri els ulls. Que et miri ta tia, imbècil! Mareta meva, quina paciència! I diu la mare, que no he de ser mal educada, amb ningú... a sobre!

- Senyor, com que vostè és tan amable amb mi, - dic sense ni mirar-lo - li he portat un regalet, una sorpresa per vostè. El vol agafar vostè mateix de la bossa?

Per sort, avui he portat en Ret. En Ret quan fa estona que està tancat  a la bossa de flors, es capaç de queixalar qualsevol cosa, si no és la meva mà que l'agafa. Fins i tot la mà d'un fastigós, com aquest. Ret, no em fallis!

Adelerat sense pensar-s'hi gaire, l'home obre la bossa i hi posa la mà. En Ret treu el cap i content com un gínjol s'enfila pel braç del pesat cavaller. L'ensurt que li dona, li fa caure el barret, les ulleres i la barba postissa.  I la veu que li surt és ben diferent de la d'abans.

- Joaneeeeeeet, ets un ximplet!   però es pot saber qué fas disfressat d'aquesta manera?



************************************************************************************

Pd: Compte enrere. Aquest és el penúltim post aquí. A partir de la setmana que ve em trobareu a la meva nova casa

20 comentaris:

  1. Un relat ben entretingut i amb gat amagat i sorpresa final. Ara resulta que sí que li fa cas en Joanet però potser si tant li agrada posar-la a prova és perquè no confia prou amb ella. A aquesta noia no li prova ser tan bonica li surten conflictes arreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... em fa gràcia la teva versió de posar-la a prova... és una possibilitat, i tant!

      Elimina
  2. Hehehe, que bo. Home, no m'estranya que la noia estigui cansada dels fastigosos i no pari atenció a un altre més, però sempre s'ha d'estar a l'aguait del que passa al voltant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he quedat amb el dubte si tots els fastigosos devien ser en Joanet que no gosava donar la cara o realment eren fastigosos tots.

      Elimina
  3. El Joanet grebé falla l¡ocasió.
    Només li concedirem una altra oportunitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat una idea fatal, la den Joanet!!! Ha tingut sort que el descobrissin!

      Elimina
  4. És boníssim, Carme! Qui es podia imaginar un final així! :) :) :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... m'alegro que t'agradi, Montse!

      Elimina
  5. Carai amb el Joanet, espero que l'explicació que doni responent la pregunta amb la que acaba el relat sigui prou convincent...

    Molt bo, no m'esperava gens la sorpresa final. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la manera que la veig ben predisposada, serà convincent, segur. (Ho sigui o no)
      Gràcies, Mc!

      Elimina
  6. Un monument per el Ret....haurà aconseguit trencar el glaç. Una vegada més queda demostrat que la primera impressió no és la bona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... no sempre, no sempre és la bona!

      Elimina
  7. Quina gràcia aquest Joanet disfressat dins de la bossa, per protegir-la i això que ella diu que ni se la mira...Per cert de què anava disfresssat, de ratolí??? Estaria bé portar una defensa així...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Que malament em dec haver explicat. En Joanet no estava dins de la bossa. Era un ratolí autèntic o un hamster o l'animalet que t'agradi més. En Joanet anava disfressat de cavaller irritant!

      Elimina
  8. Aquest Joanet és un murri, vol veure si la damisel·la només està per ell, ara que no sé si a ella li haurà fet gràcia, la broma! Ens has pillat ben pillats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ells potser s'enfadarà, però tenint en compte que es pensava que en Joanet no li feia ni cas, crec que l'alegria guanyarà a l'enuig...

      Elimina
  9. És el relat conjunt més original que he llegit fins ara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena, m'alegro que li trobis!!!

      Elimina
  10. Aquest Joanet és bastant ximple...però si ella n'està enamorada potser li farà gràcia i tot la brometa.

    ResponElimina
  11. Sort encara que en Ret tenia ganes... de jugar.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari