dilluns, 8 de maig de 2017

Canal al poble de Bayeux (Normandia)



En l'aigua calma dels teus ulls
emmirallo verds i núvols.
Gotes de pluja inesperades
venen a trobar-se
a la superfície dels mots...


Gira la roda del molí del temps
i les branques plenes de primavera
no se'n destorben.
Sempre és principi i sempre és final.
Camino de puntetes
mentre les imatges, dins el mirall
imperceptiblement tremolen.
































Pd: recordeu la meva celebració nostàlgica del dia 13? Ja he rebut uns quants records... penseu-hi!

22 comentaris:

  1. aigües que serveixen de mirall per veure la nostre pròpia calma i felicitat

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades va bé emmirallar-se en el paisatge o en les aigües tranquil·les...

      Elimina
  2. Quines fotografies més calmes! Els poemes, com sempre, les justifiquen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier. L'aigua sempre és inspiradora...

      Elimina
  3. Quines fotos més suggeridores... sobretot perquè d'aquí a no massa temps estaré rodant per aquelles terres. Una mica més al sud, potser, però a prop!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agradarà molt... apa ves fent boca! A la Bretanya, potser?

      Elimina
  4. Bravo, Carme! Les imatges són molt belles, però la profunditat dels teus versos avui els fan ombra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse, em fa feliç que t'agradin aquests versos... una abraçada.

      Elimina
  5. Com l'aigua, tremola l'imperceptible pas del temps, al final sempre tornem al mar.
    Rierol de versos ... calma i bellesa.

    Bon nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final sempre tornem al mar, per tornar a ser núvol un dia o altre... sempre és principi i sempre és final.

      Moltes gràcies, Pere, bona nit!

      Elimina
  6. Aigua quieta amb fondàries enganyoses: ensenyen el cel i el somien, perquè estan empresonades.
    Bells poemes, llargs records,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les aigües com nosaltres somien cels i núvols i branques verd primavera... gràcies, Olga, per un comentari tan bonic!

      Elimina
  7. M'agrada molt com les coses es reflecteixin dins l'aigua quieta, com si fos un mirall, són racons que inspiren pau...També m'agraden els ulls on hi veiem els somnis reflectits!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua sempte té un encant especial... gràcies, M Roser!

      Bona nit.

      Elimina
  8. Molta calma transmeten la teves fotos i paraules. Com si tan fóssiu dos els que passegen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Érem quatre passejant, en realitat... he, he, he...

      Elimina
  9. Quins reflexos tan bonics, fets d'imatges i paraules!

    ResponElimina
  10. "Sempre és principi i sempre és final": enamorament i desamor alhora, ja passa, no sé si sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa, passa, passa molt i en moltes coses i situacions. Principis i finals es toquen l'un a l'altre.

      Elimina
  11. Hola, Carme! El meu nom és Susanna i m'agradaria posar-me en contacte amb tu per a explicar-te un projecte en el qual potser t'agradaria participar. Em sap greu deixar-te un comentari així com un bot d'spam qualsevol, però no he trobat cap altre adreça de contacte. Per si no vols deixar-la aquí, pots enviar-me un simple "hola, què volies" a susannaligero@gmail.com i ja et responc jo des d'allà. Tens un blog genial i uns poemes meravellosos. Espere que xerrem prompte!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari