dilluns, 10 d’abril de 2017

Santa Magdalena i la masia Perella



Sensacions:
Jo també arrelo, quan sóc dalt del turó. 
Com els arbres, com la casa, com l'ermita.
No són pas els peus que m'arrelen, 
només el cor. 
Dalt del turó, sóc de la terra.

14 comentaris:

  1. Com et van a arrelar el peus?, si, com diem ací, no pares en torreta.

    ResponElimina
  2. Com diria en Carner: "vella rel i fresca saba"
    Déu nos dó,
    dalt del turó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que, a vegades, en alguns llocs, encara em sento més arrelada a la terra.

      Elimina
  3. És molt original, això que dius. Jo només vull arrelar en la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, no és voler, només, és sentir-ho com inevitable.

      Elimina
  4. Hi ha terres a les que és fàcil que el cor s'arreli.

    ResponElimina
  5. Quin lloc més bonic per passar-hi aquests dies de festa...Segur que aquí em sentiria tota jo, arrelada a la terra!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  6. Sempre millor amunt que no a la terra baixa, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anar amunt sempre em crida... Encara que segons a on no m'hi enfilaria ;)

      Elimina
  7. Hi ha llocs on és fàcil arrelar el cor encara que no el regues.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari