dimecres, 8 de març de 2017

Moleskine gegant- 25 - Finestra verda

dibuix copiat d'una foto de Doors&windows/instagram

Va ser un dia difícil, mentre aquell vent tempestuós arrencava la persiana i la feia volar colpejant tot el que trobava al seu pas.  Passaven lentament les hores, mentre els vidres acumulaven la  pols que duia el vent i es feien cada cop més opacs la vida de fora.  La inactivitat, la impotència se'ns menjava l'ànim. Les heures van créixer sobre la terra acumulada pels racons, donant una brillantor que feia temps havia desaparegut. Les fulles lluents van ser l'impuls regenerador. Allò que té més important, la finestra és el buit.  El buit encara hi era. sempre hi és.  Fem neteja, pintem els ferros rovellats, substituïm la persiana. Tornarà la protecció i la claror a l'àmbit interior. 



20 comentaris:

  1. La finestra verda guarda l'estança
    l'heura verda, la mirada d'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un rodolí, ben cert, l'heura va tornar l'esperança...

      Elimina
  2. Diuen que la buidor és l'ànima.
    Però no ho sé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La buidor és important. No sé si és l'ànima, però és important. Com el silenci, com el temps sense omçlir, l'espai buit com a obert a mil possibilitats.

      Elimina
  3. primer cal omplir la buidor, amb aquesta plena tot es pot arreglar

    ResponElimina
    Respostes
    1. La buidor o la part buida és molt important per una finestra... omplir i buidar, com tancar i obrir...

      Elimina
  4. M'agraden molt els dibuixos de finestres vistes des de fora...Però també quan des de dins algú dibuixa el que veu a través seu com si fos un quadre,. Hui ha un pintor famós( ara no recordo el nom) que pintava des de les finestres d'una casa, d'un cotxe...Eren quadres on la finestra feia de marc!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les finestres sempre tenen encant... no recordo aquest pintor que dius, bé no recordo aquests quadre que dius... no et puc ajudar.

      Bon vespre M Roser

      Elimina
  5. El pintor em sembla que era Zesanne...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordo aquests quadres de finestres de Cézanne...

      Elimina
  6. Molt bones reflexions, Carme. Important és, en aquesta finestra i la persiana, que es pot sortir. Ben acollits en l'interior càlid i amable, sí, però amb un peu a la natura, a la terra. El contrast: una finestra-frontera. I l'heura que se'n vol fer senyora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Olga! Tens raó, el contrast finestra-frontera, protecció - obertura...

      Elimina
  7. El motiu de la finestra oberta és recurrent en mi. Això que dius que el que té de més important la finestra és el buit és molt profund, és genial. La meva cita de Wittgenstein "En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res", té el seu fonament en aquesta idea. El disseny més bo que he fet mai, el primer, per cert, era una coberta de Una habitació amb bona vista en què no hi passava res, res més que la unió d'estructura i ornament, de coberta i passepartout; la coberta era la vista, el passepartout l'habitació, i la finestra era una abstracció. No sé si m'explico bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que sí que t'entenc, o al menys m'ho imagino a la meva manera.

      M'agrada la teva comparació del buit de la finestra i la teva cita de Wittgenstein. Molt encertada!!!

      Elimina
  8. m'encisen els teus dibuixos i els teus mots Carme sempre fan pensar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree!! M'encisa que t'agradin...

      Elimina
  9. Com diu la Elfree, els teus textos sempre ens fan pensar. Són simbòliques les teves finestres i aquesta heura que aprofita l'ocasió per créixer i donar alegria i vitalitat.
    Al pati tinc una planta ufanosa que ha nascut a les escletxes de les rajoles. Fa molt de goig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són simbòliques, sí, sempre m'agraden les metàfores i parlar de diferents coses a la mateixa vegada. L'heura és tan alegre que ho il·lumina tot.

      En conec algunes d'aquestes plantes. Tenen mèrit.

      Elimina
  10. Fa goig el missatge d'esperança del post, Carme, emfatitzant la força de l'aquarel·la! Hi ha dies que sí, que ser positiu és possible. Cal aprofitar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que amb els anys aprenem que ser positiu és molt més possible del que mai havíem pensat. Aprofitem-ho doncs, Montse.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari