dimecres, 9 de novembre de 2016

Safareig a Monistrol



No em quedo pas amb les imatges invertides dels reflexos per atractives que em semblin. Les miro, en veig el tremolor i la lluïssor i també els jocs de llum que les embelleixen segons les hores. Hi veig el cel i els núvols que avui no passen de llarg, sinó que es queden. Les branques en ziga-zaga, com en els quadres abstractes. La bellesa del món, damunt de l'aigua. 

Alço el cap, i miro lluny. Sempre hi ha una finestra per veure nous horitzons, no hi fa res que siguin  quotidians i propers.

18 comentaris:

  1. Em plau descobrir la bellesa del món en les teves imatges i les teves paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Consol. Els safareigs tenen un encant especial.

      Elimina
  2. Un safareig finestríssim.

    I endavant amb el diàleg de versos.
    Correu rebut: moltes gràcies.
    Vindran més idees.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta aquesta expressió del safareig finestríssim!!

      Doncs endavant! Gràcies!

      Elimina
  3. Una vegada, en un blog, vaig veure una sèrie de posts amb fotografies xulíssimes sobre diferents safareigs que hi ha a Catalunya...
    Amb el fred que fa avui, pensar en anar a rentar la roba a un lloc així... brrrrrrr :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els safareigs és un bon tema de fotos, a mi m'encanten. Sempre penso això que tu dius. Si hagués de rentar-hi, no m'agradarien pas tant!

      Elimina
  4. I què millor que poder escollir segons els desitjos: cercar nous horitzons o quedar-se en l'abstracció del paisatge més proper reflectit en el mirall de l'aigua... La decisió, en un mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poder triar és una de les millors coses que ens pot passar... tenir la decisió en un mateix.

      Elimina
  5. Fent la bugada,
    una mirada neta
    en el safareig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua arrissada
      desdibuixa les formes.
      Branques abstractes.

      Elimina
  6. Els safareigs, en els pobles s'han utilitzat fins no fa tants anys. A les cases hi havia la pila de rentar, en Topares sense aigua corrent, primer calia portar l'aigua de les fonts per rentar a mà. Quan hi havia molta roba, calia rentar llençols o mantes s'anava als safareigs, havien de desplaçar-se més de dos quilòmetres en alguns casos. Era un món de penúries i patiments. Tot i tantes dificultats sempre hi havia alguna finestra oberta a un futur esperançador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment hi ha alguns llocs, on els safareigs s'han utilitzat una mica més enllà del seu temps. Ben bé com dius, en un món decpenúries, de dificultats, devpstiment.

      Som afortunats de la vida que tenim. Privilegiats, per l'època i pel lloc on hem nascut.

      Elimina
  7. Venia a dir que veient les fotos del safareig he pensat de seguida en la Consol, que ens en posa de tant en tant, i pam, la trobo al primer comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també vaig pensar en la Consol, quan feia les fotos...

      Elimina
  8. Sempre es poden mirar les coses des de diferents perspectives. La teva mirada, Carme, és poètica i sap trobar la bellesa arreu.

    ResponElimina
  9. Reflexos i finestres, dos motius bàsics en art, poesia.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari