divendres, 18 de novembre de 2016

Posta de sol a l'Albufera






































Hi trobo tanta bellesa com malenconia, 
en aquests colors canviants a cada instant. 
El silenci torbat per una lleu remor de la barca que s'acosta. 
El vermell creix al cel i gaudim de l'instant, sabent que és efímer. 
És el final: el final de l'instant, el final del dia, el final d'alguna cosa en mi.





























El  guardo, ben endins, fins que el record m'assereni la mancança, fins que el pensament i la placidesa em consolin de la bellesa inaccessible.




En acabat, un estol d'ocells, amb el seu ordre imperfecte, s'afegeix a la festa de la calma.  Allargo la mà, i  en silenci m'acomiado d'ells.  

20 comentaris:

  1. Quan veus tanta bellesa i tanta pau natural t'agradaria parar el temps i romandre sempre així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el temps es pugués aturar... com una pausa, només! ;)

      Elimina
  2. Aquesta vegada la bellesa sí que ha estat al te abast. Només havies d'allargar la mà.
    Els ocells creien que era perquè els deies adéu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí a l'abast, però tan curta... potser sí que els deia adéu, amb una mica de recança de no poder volar amb ells.

      Elimina
  3. Unes imatges precioses, felicitats. El final de quelcom és l'inici de l'esdevenidor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La fi del trajecte, l'inici de la tornada. La fi de l'instant, l'inici del següent. La fi del dia, l'inici de la nit. La fi d'alguna cosa interior, a vegades genera un buit, però com dius sempre és l'inici d'una altra procés interior.

      Elimina
  4. La primera foto és tan maca, un lloc on descansar la vista, ja que no ho pots fer quan el sol es pon, perquè no dura gaire. Hi ha coses en una que no voldria que arribessin mai al seu final, per molt bell que sigui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El canvi és l'única cosa permanent, sempre tot canvia i després de tants anys de saber-ho i viure-ho, encara hi ha coses que no voldria que s'acabessin mai, Helena.

      Elimina
  5. Boniques fotos de la nostra mar petita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonica es la mar petita! És fàcil que les fotos en siguin.

      Elimina
  6. M'has fet reviure el darrer viatge al Delta; era novembre, navegàvem en una barcassa, i entre 5 i 6 de la tarda es va anar fent fosc, i vaig poder experimentar tots els sentiments que expliques... Moments d'una intensitat inesborrable.
    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen moltes coses en comú, l'Albufera i el Delta... m'imagino molt bé que els sentiments deien ser els mateixos. Moments viscuts per col·leccionar i no oblidar.

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  7. Aquests colors rosats, aquesta calma típica del'Albufera. Precioses fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors, preciosa albufera... sobretot.

      Elimina
  8. Que bonic! La bellesa efímera ens deixa una mena de buit i un record per sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho dius, perquè crec que coincidim en el sentiment, Teresa!

      Elimina
  9. Què bonic!!!! Penso que et robaré una foto per si puc fer una acuarel·la, encara que de foto no em surten molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé! Em fa ilu que pintis alguna d'aquestes fotos... ens l'ensenyaràs?

      Una abraçada M Antònia!

      Elimina
  10. Són unes fotos precioses, però una mica melancòliques també. Depèn de amb qui estàs mirant aquest paisatge que desprèn tanta pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les sensacions que em donava la natura eren tan potents, que crec que no haguessin canviat gaire fos qui fos qui estigués amb mi, XeXu.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari