divendres, 30 de setembre del 2016

Haikus a trenc d'alba


L’he ben copsada,
i per fugir m’hi agafo:
l’heura, la vida. 

........................................Jordi Dorca




L'heura, la vida,
tants cops en fugiria...
Els mots m'hi arrelen.
...................................... Carme Rosanas

dijous, 29 de setembre del 2016

Sant Miquel

Sant Miquel de Cuixà

Els arbres, un xic despentinats,

el campanar amb un gran contrafort.
Però és bell el  nostre lloc. 
Hi reposem els peus,
hi entrem al fons de tot,
fins a la cripta, que guarda secrets.
Quan ja no hi som, la bellesa i la serenor
es conserven dins nostre, 
com perdura el nostre somriure.

Viure de records i somnis,
només, avui, 
de records i somnis. 

dimecres, 28 de setembre del 2016

Sant Romà de les Bons



Dalt del turó, 
sobre la vila quieta
reposem junts
de tants silencis buits.
Les mans i els cors units.

dilluns, 26 de setembre del 2016

Frases de Pedrolo

"Si en algun moment o altre de la conversa algú et diu que penses massa, senyal, en primer lloc, que pensa d'una altra manera i, sobretot, que pensa poc."  MdP


"Allò que no s'expressa no existeix."

"A molts, la lluita de classes els va d'allò més bé per oposar-se a l'alliberament nacional dels pobles oprimits."

"Abans de decidir com ha de ser, dintre d'un pensar comú, una Catalunya independent, cal haver conquerit aquesta independència."

"Divideix i venceràs és la consigna obligatòria d'un enemic intel·ligent. amb nosaltres se la pot estalviar; és pel nostre compte que prenem la iniciativa. De vegades sembla que interessa més el sacrifici, àdhuc fer màrtirs, que no pas el triomf"

"Encara que ens desplagui, volem ser com som"

"Res no hauria de ser tan trist, per a una persona intel·ligent, com utilitzar arguments que no el convencen, però que el serveixen"

"Només es pot viure, bé, superficialment. Però no equival, això, a no viure del tot?"


Manuel de Pedrolo  Diari 1986

diumenge, 25 de setembre del 2016

Relats conjunts: Terra llaurada

Terra llaurada - Joan Miró

- Els somnis, són una bestiesa, no hi ha qui els entengui i no serveixen per a res.
- Per alguna cosa deuen servir, si existeixen, sense buscar-los.
- Però...  si no tenen ni cap ni peus, mira avui què he somiat...
- Si no tenen ni cap ni peus no cal que m'ho expliquis.
- Sí, dona, només per demostrar-te que no tenen ni cap ni peus.
- No em convenceràs, però tampoc m'arriscaré a explicar-te el teu somni. Tu mateix si no vols trobar-los-hi cap significat.

En Manel, va començar a explicar el somni, llargament. Els seus somnis habituals eren plens de gent, de persones diverses que no tenien a la vida real cap relació entre elles.  Sempre hi havia algun conflicte petit o gros que no sabia com resoldre i que provocava neguit.  I li agradava explicar-los. La Laia l'escoltava pensant que per més que ella no hi entengués res, aquest patró tan marcat bé devia voler dir alguna cosa.

En el somni que havia tingut la nit passada, que en Manel va voler explicar tant sí com no a la Laia, no hi havia persones. Això trencava el patró, o  potser no, perquè hi havia animals. Diversos animals, estrafets i alguns monstruosos.

- A veure, Manel, a quin animal s'assemblava aquest que dius de la punxa al cap? Com un unicorn?
- No no s'assemblava gens a un unicorn, tenia urpes. Un petit monstre. I no era l'únic.
- I quin era el conflicte? en els teus somnis sempre hi ha algun problema a resoldre, que no saps com resoldre.
- El conflicte era, que com que no m'agradaven aquests animals ni aquesta granja i em feien molta angúnia, jo marxava. Els animals no eren meus, podia marxar i oblidar-los, però no: em quedaven els meus sentits, un ull i una orella allà, i encara que jo m'allunyava, els continuava veient com si no pogués deixar-los enrere. Era molt angoixant, perquè quan arribava a casa i em trobava amb tu, al nostre voltant continuava veient aquelles bèsties i no tenia cap lloc on protegir-me. Però el pitjor de tot és que ara que estic despert les continuo veient.
- Com que les veus? Ara mateix? Això és greu!!! Ves al metge, ja!
- I tant que és greu, però què vols que em faci el metge?
- Vull dir metge-psiquiatre, eh? Mira, Manel, ho dibuixes tot, tal qual, i li ensenyes, a veure què diu...

En Manel va dibuixar tot el cap de setmana intentant no oblidar-se res. Dibuixar  amb cura i precisió, el va alliberar de les seves visions dels animals. No s'ho podia creure, ja no els veia. Uff! Mentre dibuixava, pensava que els animals i el món no eren així, que era ell que sovint deformava la realitat i la feia més terrible. I no només això, sinó que la deformava i després se l'enduia posada, dins del cap, amb una necessitat de control que no era útil, ni necessària, ni agradable. Mai no va anar al psiquiatre, no volia descobrir el significat de tot plegat. En el fons ja sabia, només que no volia reconèixer-ho, que els somnis tenien molt sentit. I també sabia que se'ls hauria d'escoltar més. Però s'hi rebel·lava. Com podien els seus somnis, que eren seus, donar-li la raó descaradament a la Laia?

divendres, 23 de setembre del 2016

Congost de Mont Rebei


Començaven a caminar amb la il·lusió de trepitjar i mirar i respirar un lloc mític, encara no conegut per ells. El paisatge anava apareixent, mica en mia, davant d'ells amb la bellesa d'una sequera esquerpa, que avançava la tardor, tot daurant els arbres abans d'hora.


Els colors li omplien els ulls i el cor. El riu era de color turquesa, ni blau, ni verd, i encomanava emocions que l'obligaven a mirar-se'l intensament com si busqués dins l'aigua l'explicació de les seves sensacions. Les roques grises o ocres, les terres vermelles. Els arbres verds o acolorits. Tota una paleta natural on li agradaria sucar el pinzell.


Es mirava els camins,  amb el desig de conèixer-los tots: el camí de l'aigua, per les canoes i piragües. Potser un altre dia hi hauria ocasió de provar-lo.


L'escala impressionant, en zig-zag sobre la paret vertical. Els hagués agradat apropar-s'hi més per veure-la millor, però es van haver de conformar en mirar-la de lluny. Hi pujarien, en una altra ocasió?


I pensava en el seu camí, un camí excavat a la roca, estret però prou còmode, gens perillós, que es caminava amb facilitat, i permetia abastar-ho tot amb la mirada. Va agafar aquest camí com una metàfora de la vida. No desitjava per a la seva vida un camí massa llarg, l'hagués volgut una mica més ample, per a què hi podessin cabre algunes coses que a la seva vida no hi cabien. Aquesta era la seva expressió: un camí més ample. Però el camí de la seva vida, era com aquest: estret, però prou còmode i bonic i agradable. Si gaudia tant d'aquest camí del congost, podia gaudir també del camí de la vida.


Els colors seguien meravellant-li els ulls i el cor, per més estona que els contemplés: els del congost, els de la vida.


dimecres, 21 de setembre del 2016

Proposta d'Antaviana



Vaig deixar el barret damunt la sorra, 
amb alguna intenció desconeguda
 o potser per no saber què fer-ne.

Vaig mirar els carrers deserts, 
com si em despullessin l'ànima.
El nostre estiu havia acabat.

Si et penso, 
veig una petita llum en la penombra.
Crec que no l'apagues mai.
Si m'acosto, llueix potent.
I m'il·lumina la nit.





dilluns, 19 de setembre del 2016

Mur



M'agradaria enderrocar més murs.
No és suficient deixar que hi creixin flors.
Potser ens cal un motiu per posar-nos-hi,
o potser només cauen amb l'empenta de l'enamorament.
Vam fer caure murs, un dia.
Ara plàcidament i sense empentes, sorra a sorra,
pedra a pedra,  fulla a fulla, desmuntarem els que ens queden.

Vols veure el que hi ha al darrere?






diumenge, 18 de setembre del 2016

El vent a les herbes




Sóc herba, sóc bri, 
agitada pel vent, 
arrelada a la terra.

Deixa't anar i deixa't portar
que mateix moviment
ens enllaci les ànimes.

Sóc herba, sóc bri,
creixo en el camí,
dins de tu m'arrelo.


divendres, 16 de setembre del 2016

Mocadors de fer farcells



Embolicaré l'amor
amb les teles més fines.
Amb els millors colors
i molt tendres carícies.



dimecres, 14 de setembre del 2016

Baladre i teulada

D'una foto de Josep Miró

Hi ha un somriure que vola,
per sobre les teulades.
No se'ns esgota.
.................................................carme


"Flors de baladre"
impagable somriure.
Teules i somnis.
.........................................xavier pujol

Per a ma casa
teules de flors demane
Recer de versos.
Corona de baladre
ungeix la terra fèrtil.

..........................................novesflors


dilluns, 12 de setembre del 2016

Riera de Carbonés




Entre les fulles,
el murmuri de l'aigua.
De lluny s'escolta.

...............................................Xavier Pujol 

Sota les ombres,
tanta claror de sol
que ens enlluerna.
................................................Carme

Dins de la calma,
el murmuri de l'aigua,
ens fa de música.
..................................................Carme

L'aigua tan clara
reflecteix fulles verdes;
mirall silvestre.

...............................................M Roser

Verdor cap dalt
i aigua en cascada, són
part del mateix.

.........................................Helena Bonals




diumenge, 11 de setembre del 2016

ENDAVANT LES ATXES!!!


BONA DIADA A TOTHOM!!!

ENS TROBEM, AVUI, AL PUNT QUE ENS PERTOCA
PERQUÈ JA ESTEM A PUNT!!!!

I ENDAVANT LES ATXES!!!



divendres, 9 de setembre del 2016

Caseta sota el castell del Pertús



Sota del castell,  armat només

per les lluites més quotidianes,
hem construit un refugi.
Hem trobat un oasi, 
per protegir-nos, per descansar
de maltempsades.
No pas per viure-hi.

dimecres, 7 de setembre del 2016

dilluns, 5 de setembre del 2016

Flors i herbes de muntnya 4: Cards



Els dies punxen
quan les hores em passen
lluny dels teus llavis.
.............................................carme

Vora l'absència
la solitud amarga
fins les flors punxen.

........................................novesflors

Si els dies punxen,
potser no en tens la culpa,
card entre lliris.

...............................................miquel

I per què em toques?
Sols en somnis estima'm,
ja ho saps, que punxo.

...............................................galionar

diumenge, 4 de setembre del 2016

Flors i herbes de muntanya 3: Clavellets de pastor




Miro a prop

quan l'horitzó s'emboira.
Hi ha clavellets.
.............................................carme


Clavells silvestres
regal de la natura.
Sentor de mel!

....................................M Roser

divendres, 2 de setembre del 2016

Flors i herbes de muntanya 2: Pixallits amb herbes



Ocres i grocs
damunt les fines tiges.
L'aire és molt nítid. 
.......................................Carme

Del fons maragda,

ressalten les floretes.
L'aire les gronxa.
....................................... Xavier Pujol

Aparellades les petites

jo amb tanta ufana
resto mirant l'enamorament.
.......................................Joan Gasull

Una flor esclat. 
Herbes que al cel apunten, 
tímides són.
........................................Helena Bonals

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari