dimecres, 22 de juny del 2016

Relats Conjunts: la novena onada


La novena onada d' Ivan Aivazovski, 1850

Recordes, quan el mar era de foc?
Quan les ones s'alçaven com flames?
Quan semblava que tot era només naufragi?

Recordes?
No vam morir, encara.

Va calmar, finalment, la llum, també les tenebres.

26 comentaris:

  1. El foc no s'oblida, les flames ens perpetuaren la memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Necessitem que no d'oblidi, sempre s'aprenen coses de les situacions extremes.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Tots els records, bons o dolents, els hauríem de fer servir per anar endavant! Sempre!

      Elimina
  3. Això és escapar-se d'una bona, i tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! No té gens de bona pinta aquest foc d'aigua...

      Elimina
  4. No es pot dir més en tan poques paraules.

    ResponElimina
  5. aplaudeixo fortament! preciós preciós!!!!!

    ResponElimina
  6. És impossible morir en un escenari tan ple de llum.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  7. N'hi ha que diuen que quan les coses van molt malament... només poden anar a pitjor.
    Per sort, de vegades hi ha excepcions a aquesta regla i sembla que els teus protagonistes se'n van sortir... d'una manera o altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha excepcions a totes les regles i si són regles pessimistes, cal buscar les excepcions amb lupa. Fins i tot en la ficció.

      Elimina
  8. Impressionant, Carme! Suposo que no cal perdre mai l'esperança i creure fermament que també les coses dolentes acaben algun dia.
    Bona revetlla!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creure fermament, a vegades fa miracles sí, perquè creure fermament, canvia i millora els pripis actes...

      Sempre me'n recordo de laxfrase aquella de la peli de Hotel Marigol: Tot acaba bé, i si no acaba bé és que encara no ha acabat.
      Em va fer molta gràcia!!! Sigui certa o no, la veig ben trobada, perquè quan s'acaba una cosa o una situació?

      Elimina
  9. Bé, diuen que després de la tempesta arriba la calma? En aquest cas, és ben bé així!
    Bona revetlla Carme.

    ResponElimina
  10. Tot acaba i sempre em traiem profit, més quan les situacions són extremes.
    Molt maco, Carme.
    Aferradetes de nit, ja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades desesperem, però a vegades també hi ha sort i ganes de sortir-se'n.

      Aferradetes de mar en calma...

      Elimina
  11. A vegades sembla que el temporal no s'acabarà mai. Però s'acaba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de saber veure i creure en el final dels temporals, sobretot abans que s'acabin, perquè saber veure'n el final ajuda a mantenir l'actitud adequada.

      Elimina
  12. Que bonic per tanta possible tragèdia...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari