divendres, 30 de desembre del 2016

Relats conjunts: Ritme de tardor

 Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)

Era un gran expert en pintura abstracta i  els seus amics van demanar-li que els comentés i els expliqués aquesta pintura, perquè no hi sabien veure res, que tingués cap gràcia. I que a més a més tenia un color apagat, avorrit i li deien que ells no se'l penjarien mai a casa seva.

L'Artur es va documentar bé i va consultar tots els estudis previs. No volia pas quedar malament amb els seus amics.

El primer estudi seriós que va consultar li va aclarir que allò era PINTURA.  Ell ho va comprovar i sí hi va veure pintura. Era un bon estudi. Concís, impecable, realista i autèntic.

El segon estudi consultat, assegurava que hi havia colomassa i que produïa mals sons. Fent unes anàlisis acurades van veure que era cert, hi havia colomassa. Els mals sons eren inevitables, ja es veia de seguida, perquè l'olor que feia no era gens agradable.

El tercer estudi, era una mica més complex, més difícil, només per a experts, perquè relacionava aquest quadre amb uns còmics per a nens i fins i tot a ell li va costar entendre, quina era exactament la relació artística, estilística i filosòfica del quadre amb el Wally.  I en no trobar-hi cap Wally, realment la relació es feia opaca, per a gairebé tothom. 

També vaig trobar un altre interessant estudi que el relacionava amb el pensament adolescent, era especialment interessant, perquè a partir d'aquest estudi, i d'aquesta mena d'anàlisi de la ment, es va poder saber quins adults no havien evolucionat prou i eren encara adolescent en el seu cervell.

Un dels estudis més polèmics va ser el que deia que era simplement una mostra d'esperma, no vàlida per a cap analítica, perquè hi havia massa rastre de cafè. Les discussions i suposicions de com havia anat a parar el cafè a l'esperma van estar servides. No tothom va estar content amb les conclusions, sobretot la dona del subjecte en qüestió, perquè ella no prenia mai cafè.

L'estudi que més prometia, va quedar inacabat i per bé que meticulós i encertat en el fons i en la forma, encara ara, cap expert en Pollock l'ha entès. Es creu que la seva autora, publicarà un llibre sencer dedicat a aquest quadre, estem esperant el final d'aquesta interpretació.

Els amics de l'Artur el van escoltar atentament. I ell va presumir d'haver anat al fons de tot i d'haver buscat totes les informacions per més recents o antigues que fossin. I que havia trobat la causa, del per què aquella pintura d'un pintor tant famós i conegut, no semblava tenir gaire èxit i del perquè tothom tirava pilotes fora quan en parlava.  Era simplement que s'havia descolorit, amb el temps. Es veu que la colomassa es menja el color de la pintura, però no del cafè i per això els traços més foscos s'havies mantingut. En realitat, per unes fotos i uns documents del pintor, es veia que quan l'havia acabat de pintar era més aviat vermellós.

- Ah!  - van dir els amics -  aaaaaaraaaaaaaa...  ho entenem tot. Això és ben bé una altra cosa!  Ara sí que ens el penjaríem al menjador de casa nostra!!!!  Quin color! Quin quadre! Quin mèrit! Quin valor que té!!!




dimecres, 28 de desembre del 2016

Finestreta



Un quadre petit, a la paret,
sap canviar de cel i canviar d'oratge.
D'uns colors que muden lentament
mentre passa el cicle d'estacions de l'any.
I el camp, testimoni de la vida dels homes:
llaurat, sembrat, crescut, dallat...

Rovell de liquens a la teulada
com un miratge de permanència.

dilluns, 26 de desembre del 2016

Gebre a Valldoreix

Mudades de gebres'alcen cofoies les herbes, lluint al sol.Ben ran de terra, presumides,s'emmirallen en un esquitx d'espill de núvoli es posen sanefa blanca vora les fulles.No passis de llarg,  caminant,hi ha joies diminutes sota els teus peus.

dimecres, 21 de desembre del 2016

De teulades en amunt de Pilar Valero

És un llibre que s'ha de llegir poc a poc...  complex, en el qual, jo trobo que  s'han de buscar les escletxes d'entrada en aquest món de profunditats i de llums i ombres. 

De moment hi ha uns versos que m'han fet de disparador per escriure jo mateixa, un poema.

Rabós de Terri

"Atalaio, a quatre vents,
la tempesta que s'acosta;
sóc penell, giravolta imperible,
caiguda profunda al càlam agònic,
al salt enlluernador del meu delit.
Als rulls del vent, miola el gat,
 grinyola la viola del taoista
estel inexistent. En branca
d'orquídies, tremola l'obaga.


Pilar Valero
(fragment del poema  De teulades en amunt
del poemari que porta el mateix nom.)

Vaig veure a venir, ho recordo molt bé,
aquella tempesta que em va sotraguejar,
no pas només la teulada i  el penell,
sinó, aquells regnes oblidats terra endins 
i més endins d'allà on mai no  havia arribat.
Endebades va ser l'alerta, endebades la previsió.
Mai no havia fet tant de fred a l'obaga
i les gebrades s'estenien tot l'any sense pauses.
Hivernant en l'indret més profund
em va créixer xuclamel i gessamí a la mirada.
En tornar, vaig reconèixer l'amor, 
just allà, al mateix indret, on s'havia perdut.

dilluns, 19 de desembre del 2016

Mieres rere els pollancres




El cel tan blau
i la casa vermella.
La roba estesa.
Darrere dels pollancres
les finestres vigilen.

diumenge, 18 de desembre del 2016

Sant Romà de Miànigues

L'alzina de Miànegues forma un espai acollidor que aixopluga.
És immensa. Entres dins, sota les seves branques i et sents un ésser privilegiat d'haver-la conegut.
Els meus dibuixos no li fan justícia. Les fotografies tampoc.





Sota l'aulina, envoltat de les branques,
submergit en la seva ombra, reposo.
Quatre cops més gran que l'església:
més alta, més ampla.
Omple, ella sola, la plaça i comparteix
l'espai, generosament present.



divendres, 16 de desembre del 2016

Reflex



Tan blanca la llum en el mirall,
tan negra l'ombra del reflex!
Vora el bassal, 
les fulles, només, 
tenen color de realitat.

dimecres, 14 de desembre del 2016

Falgons



La tardor ens ornava
dels darrers penjolls torrats 
que lluïen damunt del nostre cap.
Les branques 
cada cop més nues
anunciaven l'hivern.
Tu i jo, arrenglerats amb el xipré més verd, 
ens disfressàvem de sol i d'aquell núvol 
que prepara ja, el primer ruixat de primavera.

dilluns, 12 de desembre del 2016

El mar

D'una fotografia d'en Xavier Pujol
Les onades prenien color de sorra, mentre es fonien tocant la terra.
Sota l'escletxa de núvol, la terra lluïa, pintada d'aigua, de mar besada.
Eren dos o era un, terra i aigua, mar i sorra?

Sóc la sorra en suspensió, que muda de color les teves ones.
Tu ets  la força que em belluga, el batec que vivifica.
......................................................................................................carme

La platja espera
la besada de l'ona
que sempre torna.

.............................................................................................Xavier Pujol

L'ona tenyida,
besada per la sorra,
d'amor s'omplia.

......................................................................................................sa lluna

diumenge, 11 de desembre del 2016

Barca



Somriures d'aigua i de mirall, 
quan és l'estiu a l'ànima.
I les imatges de la ment
teixides dels records més tendres.
Pinta'm de mots les imatges compartides
i jo et diré fluixet tots els colors que tenen.



divendres, 9 de desembre del 2016

La pedra insòlita





La mà màgica de la Sandra, ha pintat les pedres de colors.
La seva mare ha fet les fotografies de les pedres.
I en Feliu Formosa ha fet els haikus.

Un llibre preciós!!!
Gràcies!!!

dimecres, 7 de desembre del 2016

Arbre i aigua

Un joc d'Antaviana


Em perdo en el buit
m'abandono al blanc.
Voraç, el mirall,
em fon i desdibuixa.

Sóc branca de gel.
Sóc matí encalmat,
sóc fulla que neix,
sóc arbre que mor.

Sóc, només, un miratge


diumenge, 4 de desembre del 2016

Estol d'ocells en formació de vol



Com una falca,
que s'endinsa en l'aire
com sageta veloç
en la distància infinita.
Com un pensament
sempre més enllà, 
com un desig inabastable,
com la tossuderia d'arribar.

Espereu-me! Jo també vull volar!


divendres, 2 de desembre del 2016

Relats conjunts: home nu penjant d'una finestra

Banksy, Park Street, Bristol. Naked Man

(Faig veure que no el veig? Quina mandra, déu meu, quina mandra haver de fer el paper del marit ofès. I si resulta que no n'estic gens mica, d'ofès? No, no, és que no n'estic gens!)

- Pugi, home, pugi, que no veu que es matarà si cau! Ja l'ajudo. Au! Amunt! 

(Uf! Encara em carregarien el mort a mi...)

dimecres, 30 de novembre del 2016

Colors de tardor

Anem de viatge dins Relats en català

Hi ha tants colors 
en les fulles que cauen! 
Com en nosaltres. 
En la tardor de l'ànima 
hi tenim groc i foc.

(seguint a l'Helena)

.......................................................carme

Fi del novembre
una ànima adormida
sota les fulles.

......................................................Xavier

Com un tapís,
la humida vida.
A la tardor.

.................................................Fanal blau

dilluns, 28 de novembre del 2016

Branca




Daurades, 
colrades, 
de color d'aram,
llueixen les fulles  la seva tardor.
Cauran, lentament, fins al despullament de la branca.
Despullem-nos de pors, d'incerteses
i encara que quedem nus, 
construirem de nou,  la tendresa.

diumenge, 27 de novembre del 2016

Monistrol - arcada




Aixopluguem-nos de la pluja que cau, avui.
Aixopluga'm de la malenconia inesperada,
jo et preservaré dels silencis no volguts,
de la prudència que esglaia,
dels mots esgarriats,
dels pensaments silents.
Sabem segur que hi ha paraules que ens transformen.

divendres, 25 de novembre del 2016

Un bolet ran de l'asfalt



Ran de l'asfalt,
quan aixeca la terra,
neix de l'atzar.


(El meu carrer és un carrer ben estrany. 

En Joan Gasull va veure aquesta foto a l'instagram i va dir que es pot menjar i que en diuen cualbra. 
Però jo no me l'he menjat, perquè no l'havia collit, només vaig fer la foto i prou.)

dimecres, 23 de novembre del 2016

Gerani




Per molt suaus i bells que siguin els pètals,
allò que importa és la llavor que porten dins.
......................................................................................Carme

Se sent la veu.
és el vermell que ens parla
sense paraules.

........................................................................................Xavier


Pètals i mots
estranya sintonia,
llavors al cor.

.........................................................................................Carme


Llavors al cor.
Esperem tindre prompte
bona collita.

...........................................................................................Mari


Jo vull els pètals,
sols l'enamorament,
no pas el fruit.

........................................................................................Helena

dilluns, 21 de novembre del 2016

Vestir-se de claror




Ja m'està bé, encara a les palpentes, 
vestir-me de la claror
dels verds que mai no s'apaguen.
I de boires de blau
que es difuminen a l'horitzó.
Que no ens manqui la llum
per caminar per la riba.
Mantinguem l'equilibri
en el camí a recórrer:
la corda fluixa de la imprecisió.

diumenge, 20 de novembre del 2016

Farcellets fets

amb dues rosetes i un llaç

Ja han volat
com papallones-llaç.
Al seu destí.

nus i llaç simple

divendres, 18 de novembre del 2016

Posta de sol a l'Albufera






































Hi trobo tanta bellesa com malenconia, 
en aquests colors canviants a cada instant. 
El silenci torbat per una lleu remor de la barca que s'acosta. 
El vermell creix al cel i gaudim de l'instant, sabent que és efímer. 
És el final: el final de l'instant, el final del dia, el final d'alguna cosa en mi.





























El  guardo, ben endins, fins que el record m'assereni la mancança, fins que el pensament i la placidesa em consolin de la bellesa inaccessible.




En acabat, un estol d'ocells, amb el seu ordre imperfecte, s'afegeix a la festa de la calma.  Allargo la mà, i  en silenci m'acomiado d'ells.  

dimecres, 16 de novembre del 2016

L'Albufera de València



Entre mig de les canyes,
m'amagaria  amb tu
en aquesta mar petita
on la vida es fa gran.



Navegaríem
en una barqueta
que passés àgilment
per tots els  passadissos 
de l'aigua arrissada i brillant.



No diguis res...  mira!
El martinet i la garseta
s'amaguen i ens vigilen
des del mirall on els canyars s'aboquen.

dilluns, 14 de novembre del 2016

Jocs literaris de Tens un racó dalt del món

Em sento escapçat.
Era una part de mi.
Però em  feia mal.
L'he deixada anar, 
primer fins a terra
després fins a l'aigua, 
riu avall.

M'aclapara la pena
mentre s'allunya 
davant del meus ulls.
Quan ja no la vegi,
la branca morta,
em sentiré sencer de nou.
Com si fos una altra vida.


diumenge, 13 de novembre del 2016

Monistrol



De la proximitat de la roba estesa,
amb els seus colors i el seu ordre atapeït,
fins a la llunyania de  l'art,
de les finestres gòtiques
de la història, de casalots abandonats,
hi ha un fluir vital que, avui, ens corre per les venes.

Dels ulls, al cor,
al peu de la muntanya màgica,
sentiments potents de pertanyença.
Entre la muntanya i jo,
entre nosaltres i la terra.

divendres, 11 de novembre del 2016

Leonard Cohen

Avui m'he entristi amb la mort de Leonard Cohen. 
Anem perdent ídols i referents. 
Un més que ja ha marxat i que portarem al cor. 
Fins sempre i moltes gràcies, mestre.



SUSANNA

Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre
que ella té un amor per sempre.

I voleu fer el camí amb ella.

I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre per no res.

I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,

va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: "Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...".
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.

I el camí que ell fa feu vostre

i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.

I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.

Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.

I voleu fer el camí amb ella.

I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.



(traducció de JM Andreu)  







dimecres, 9 de novembre del 2016

Safareig a Monistrol



No em quedo pas amb les imatges invertides dels reflexos per atractives que em semblin. Les miro, en veig el tremolor i la lluïssor i també els jocs de llum que les embelleixen segons les hores. Hi veig el cel i els núvols que avui no passen de llarg, sinó que es queden. Les branques en ziga-zaga, com en els quadres abstractes. La bellesa del món, damunt de l'aigua. 

Alço el cap, i miro lluny. Sempre hi ha una finestra per veure nous horitzons, no hi fa res que siguin  quotidians i propers.

dilluns, 7 de novembre del 2016

Amb H d'Helena - Versos de tardor

L'Helena
Després que el seu presentador, l'Oriol Capdevila, un noi de 19 anys, ens expliqués moltes coses que van passar o que passaven en dia 5 de Novembre, d'una manera prou divertida, però també desconnectada de l'acte al qual assistíem, vam poder escoltar en diferents versions i estils, la poesia de l'Helena.

Els participants els podeu veure, gràcies al Josep, que va fer les fotos i les ha volgut compartir amb nosaltres.
Els diatònics de la Vall del Ges
 Van estar molt encertats, els acordionistes.  Van tocar molt bé, peces curtes, alegres i engrescadores.

August Garcia

Jordi Dorca

Consol Areñas

Galionar

Abel

Carme

Ernest Serrahima

La Núria Pujolàs

Els assistents a l'acte a la Biblioteca de Torelló

Va ser una estona interessant. agradable,  plàcida, feliç, amb la màgia que sempre tenen els retrobaments amb els amics.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari