divendres, 17 de setembre de 2010

Font de Sant Patllari - 2 Excursió i dinar

Fem el camí de les  Fonts,  la primera  la trobem  molt  a  prop  del camí  on encara  passen cotxes, la deixem enrere.  A partir  d'aquí  a peu.

Quan jo arribo  la majoria  ja  ha  arribat,  falta, però,  l'Assumpta  que amb  el   seu  desfici  per la coca  "acabada  de fer"   l'ha anat a buscar  tant  a darrera  hora,  que  es  fa esperar.
La Font de  Sant  Patllari és  la segona que  trobem i  és la més  adequada  pel nostre  dinar,  té  taula,  aigua,  ombra  i  no està massa  lluny dels  cotxes per   a  portar  tot  el menjar.  Ara  tot  just  farem paradeta  de l'esmorzar,  per  menjar  la coca de forner  de  Reus,  de  cal Tutó  i de Cal Modest    amb la xocolata  que  he  portat  jo.  No es  pot sortir  de casa sense  xocolata,  això  està  clar.

Mmmmmm....  una coca boníssima!  estava  segura  que  sabria  triar-ne  una  i  ara  tinc  molts dubtes.  Una experta  en coques  com jo!  Això  és que les dues estan  perfectes!




Seguim més amunt  i  encara  en trobem  una altra:  la  font del  Boix.  Té  una aigua molt fresca.  Ens  va  molt bé  per refrescar  la pujada.

A  la vora  del camí  tocant  a la font   podem admirar  els  preciosos cavalls.    Jo els compto  com si això  fos important.

Després  enfilem  per  un camí  vorejat  i cobert d'avellaners.  Molt  bonic.
Ens  arribem fins al coll de la Creueta.  Amb  mitja  horeta  escassa  de caminar,  s'hi arriba  i  és  un lloc  amb un encant i una energia  especial.  No sabria  passar  cap vacances  sense  arribar-m'hi.  Estireu-vos  a terra,  a l'herba  toveta  i carregueu piles.  



No,   aquest  no és  un blocaire,  és  un senyor  que  em trobo  sovint  per  tot  arreu.  :)

Si teniu  més  ganes  de caminar  ens  arribem fins a l'ermita  de Sant  Antoni,  els  que no vulguin  ens es  poden esperar,  tornarem a passa per aquí.   Pel camí  passem  aquesta  masia.

La veieu  allà  dalt?  ja  gairebé  hi som!  Falten  els últims  10  minuts.


Ui!  Quina  hora  és ja,  aquí  badant,  badant.  Au  va!  baixem,  ja  que  se'ns  fa l'hora  de dinar...  no teniu  molta  gana?  

Envaïm la font,  bosses  cabassos,  guitarres,  motxilles...



Oi  que la trobeu  bona?  Miraculosa  no ho sé  però  virtual  sí que  ho és.  Ara  a  preparar  el dinar  i  a  començar  la  gresca.

Aperitiu  a  càrrec  d'en Xexu    més  la  meva llonganissa  i fuet.

- Xexu,  saps  que mai no bec  vermut,  però  en realitat m'agrada  molt?  Només  a les  excursions.  És  curiós  que a les  excursions  que fem  amb la colla  d'Andorra, també  en tenim un que  ens porta  vermut.

Doncs jo he tingut èpoques que n'he pres molt de martini, ehem, però no sempre com a vermut. M'agradava prendre'l també com a copa per la nit. Però amb unes patatones i unes olivetes també es posa molt bé. Va, pareu les copes que us el serveixo.


-  Galionar,   els  teus  vasos  de plàstic,  ja ho veus  ens  són indispensables!  


M'ha fet gràcia això del "senyor que et trobes sovint a tot arreu", ens ho hauries d'explicar en forma de post!
No hi he estat mai, però m'agrada passejar i bellugar per la natura i m'ha fet gràcia. No descarto gens anar-hi a passar un cap de setmana!  -  sentim que  diu  en Sànset.



- Sànset!  D'on surts?    home,  benvingut,  però  si a tu no t'esperàvem!  Clar  com que acabes d'arribar  , no et vas  apuntar  al post  d'inscripció  je,  je..  Apa,  tu ves -me  donant idees  de  posts...  que    jo no dono l'abast.    


Ara vinc, que he de fotografiar aquest formiguer....Uala! Aquí hi ha una flor que sembla un mandala...Vinc a l'ermita! Terços i amunt, que ja queda poc!!! Aquí callo, observant el paisatge que s'estèn allá baix, com una catifa que em convida a recòrre-la a tomballons. Ui, em recorda la Font de can Llinàs!  -  diu la Pilar.


-  Pilar,  anirem fent  reportatge  fotogràfic!   Gràcies  maca!


Bon dia a tothom!!!  -  diu  la fanal blau  Vinc una estona però hauré de marxar que tinc reunió ben dinat, però no em podia perdre aquesta passejada.  Deixo aquí al damunt el pa, les profiteroles i les trufes de xocolata, eh?      Carme! que et veig!!! Que són per postres!    Sànset! què bé que hagis pogut venir!

-  Fanalet!  Sí  jo  no feia res  pobra  de mi...  res,  res  ni les  toco!


Una excursió fantàstica, racons plens de frescor i un paisatge meravellós.  Final apoteòsic de vermut amb olives ...    Ja m'hagués agradat ser-hi.  -  diu  el Pere


-  Pere!  Una altra  sorpresa!  Home,  m'alegro que hagis  vingut...  com que t'hagués  agradat  ser-hi?  Sí  hi ets!  O  no?  El  veieu tots  o sóc  jo sola  que  el veig?  :)    Ah!  I  el  vermut  no és  el final,  eh?  encara  queda  tot  el dinar  ...  esperem  que  dinis  de gust.  Els  dinar  virtuals  tenen  això  no ve d'un  ni de dos,  no falta  mai menjar  per  ningú.  Benvingut  i  relaxa' t  i  beu  aigua  de la font  miraculosa,  Pere.  Espero  que passis  un bon dia!


- Si ho arribo a saber!  -   diu la mortadel·la  casolana  - I no podíem agafar ni que fos un carro per arribar-hi?
Carrrrrme, que les excursions m’estressen!   La tornada serà la mateixa? Igual de llarga?
Passem el vi...

-  Mortadel·la,  si  és  que a  hores  d' ara,  ja hem fet  l'anada i la  tornada...  els  cotxes  són a cinc  minuts d'aquí.    Això,  dona,   beu una mica  de vi...  i relaxa't  que ja has  caminat  tot  el que havies  de caminar...  


- Carme, això teu d'avui no és un escrit ni un post, és més que un documental amb xiruques. M'encanten les fonts i beure de la seva aigua sense ampolla ni etiqueta de marca. Els silencis del paratge... La companyia...

Des del far amb enveja -sana-.   em diu,  onatge.

-  onatge,  deixa't estar d'enveja  sana  i  vine  cap aquí  a dinar  amb nosaltres!  Sembla que  aquesta  sigui  una excursió  sorpresa...  està  arribant  molta  gent  que no  sabíem que  vindria.    Beu  aigua  i gaudeix  de la companyia.

-  Què bé que us hagi agradat la coca!! de l'esmorzar! Amb la xocolata estava boníssima, eh?

Ara, per dinar, esperem una miqueta que arriba en Josep Lluís... m'assec aquí, eh?... Sí, gràcies, una mica de vermut... no massa, no...

Mmmm què bones les olivetes!!   -  ens diu l'Assumpta

-   Assumpta,  era  impossible  que no ens  agradés,  la coca,  era  boníssima.  I  segur que  mentre  ens  prenem el vermut  arriba en Josep  Lluís!  Llàstima que  s'ha  perdut  l'excursió...  posats a fer hagués  pogut  fer  campana  virtual  a la feina  i portar-lo  des  del matí,  no?  je,  je,  je...

-  Per cert, què maca que és aquesta font!! i què bé que s'està, eh?  Aquest senyor que et trobes sovint per tot arreu... m'hi jugo quelcom a que fa molts anys que camineu junts :-)))

He fet un munt de fotos a la Creueta hehehe... amb aquella capelleta... què maca!


-  Si que  és  maca,  a mi m'agrada,  hi venim cada estiu.  I  com a bona  Marpple  has  encertat  en la qüestió  del senyor  de  la foto.  Vam començar  a caminar  junts  (aleshores només  els estius  quan anàvem de campaments  i érem molt  joves)  fa  45  anys,  i  en fa  40  que  caminem  cada dia  junts.  I  continuem  caminant.


En Josep Lluís ja fa estona que ha arribat, eh? ;-)) hehehe


-  Si  ja hi som tots  ja  podem  dinar!


Quins aires! I com entren pels pulmons de tant caminar! Tinc una gana que... No hi havia qui feia un arròs? Jo ja he pujat els préssecs plans per als postres.   Mortadel.la Casolana, que no has portat aquella màquina de retratar tan guapa que tens? Anant fent fotos se't passaria el temps i no notaries cap cansament.  - ens  explica  en Llaudal  ple  d'energia.


- Llaudal,  mira  que ja   està  tot  a punt.  Anem   dinar,  ja!


Amb aquesta "passejada" i tanta font i coca, m'he n'hi anat a la nevera a fer-me un glop i refrescar-me.
Tot sigui per entrenar-se per la tardor que comença a frisar i anar a acaçar bolets ( No massa, que tot el que es massifica no pot ser bo) -  ens arriba  despistat  en Rafel

- I  per què  vols una nevera,  Rafel, si aquí  tenim de tot?   


Trec el termos amb el cafè? :-))   -  proposa l'Assumpta

-  I  les  galetes  Birba!

-  Ei, guaito, però estic malaltona així que no em convé quedar a mercè del vent, que un paisatge així m'apassiona, però aquests graus de febre m'han deixat K.O.  Trobau que no és adient que mescli vermut amb paracetamol, no?   -   ens  diu  Vida

-  Vida,  cuidat molt!  Crec  que l'aigua  miraculosa  de la font  t'anirà  millor  amb  el paracetamol  que no pas el vermut,  però,    no se sap  mai  i cadascú  se sap  els  seus  recursos.  A  lo millor  et   revifa...  però  no cal que et moguis  de  casa  teva...  t'ho enviem  per  la drecera  del meu  blog,  l'aigua  miraculosa,  el vermut,  una mica  de  xocolata...

Em sap greu, se m'ha fet tardíssim, no he pogut vindre abans però ja hi sóc. Un paratge deliciós i una coca boníssima. He portat el tabulé, tal com havia dit, si teniu ganes de tastar-lo... ara vull reposar una mica vora la font i després passaré a les postres i al cafè  -  diu  Noves  Flors.


- I tant  que  tastem  el tabulé...  en la virtualitat  fins  i  tot  podem haver-lo tastat,  molt abans  del cafè!  Boníssim, Noves  Flors!  Aprofita  per  descansar  i  respirar    fons.  


Jo, com que soc tímida i amb prou feines us conec, no gosava venir, però al final he pensat: Som-hi que no ve d'un!   Com que és l'hora que és i veig que ja heu esmorzat, dinat i berenat, tot el que se m'acut dur és una llanterna per si de cas se'ns fes fosc a la tornada... Estic contenta d'haver-me decidit!   -  ens  diu la  llum.


- Hola  llum,  doncs  ens  alegra  molt  que t'hagis  decidit.  Un parell  de petons  de benvinguda.  I tant  que  sí!  que  ampliar  les coneixences,  sempre  va  bé  per  tothom.    Em sembla  que  la llanterna  ens  anirà  de conya,  que  amb  el dia  núvol que  fa  ja  s'està  fent  fosc.    (em sap greu  no posar  cap  enllaç  al teu nom,  però  no  l'he  trobar  al teu comentari,  si tens un enllaç  me'l fas  arribar i el poso,  gràcies) 


-  Uf! Ja torno a ser aquí...   -  diu  la fanal blau  -  veig que al final ha vingut una bona colla...
Jo si que tastaria el tabulé de novesflors! Ja saps Carme, tiro més al salat que al dolç i té una bona pinta...!  
Ostres, novesflors! és tan bo com la teva poesia!  Carme, gràcies per la convidada; a veure si la propera vegada ens fa una mica més de solet...:)

-  Fanal blau,   ens  falta,  encara,   la poesia  que ens  proposava  la Joana...  no sé  si encara  hi som a  temps. Com que  la  virtualitat  té  màgia...   gràcies  per  venir!


-  Quina passejada més bonica Carme! Jo m'apunte també a a fer-la, i més amb tan bona companyia!!
Agafe el termo amb el café? i passe per algun forn que segur que tenen pastetes bones!!   -  ens diu  l'Ada.

-  Benvinguda,  Ada,  mai  no és  tard  per  unes  pastetes  bones...     m'alegro  molt  que  hagis  vingut  també!


Un indret d'alló més agradable, suggestiu i bell, Carme, per tornar-hi a anar un altre dia, no de forma virtual sinó en viu i en directe. He quedat tan tipa que no tastaré res en dos dies. Tot boníssim. Per cert, Carme, aquest senyor de la foto també era present allà dalt a Andorra?   - pregunta  Galionar .Una forta abraçada i gràcies per la passejada!


-  Sí,   és  un indret  que no me'l perdo  cap estiu,  val la  pena  veure'l  en viu i en directe.  Tens  raó,  hem menjat  massa!  :)   Aquest  senyor també  era  allà  al coll  de  Creussans, Galionar,  que el  reconeixes?  je,  je je...  :) 


-  Hahahaha a casa en tinc de Núries integrals "per culpa" teva, CARME!! :-)))  -  recorda l'AssumptaPerò primer, amb l'hora que és, provaré aquest Tabulé, que té una pinta queeeee... després ja menjarem les galetes ;-)

Algú porta llet amb cola-cao??

-  Je,  je, je...   Ara  que ja  coneixes  les Núries,    et  "presentaré"  la resta  de galetes  de la família.  Les  més  llamineres.  Segur  que t'agradaran, també!   Ostres,  tu,  la llet  amb  Cola  Cao!    perfecte  per  a  aquestes  hores?  No hi ha pensat  ningú?

30 comentaris:

  1. Doncs jo he tingut èpoques que n'he pres molt de martini, ehem, però no sempre com a vermut. M'agradada prendre'l també com a copa per la nit. Però amb unes patatones i unes olivetes també es posa molt bé. Va, pareu les copes que us el serveixo.

    ResponElimina
  2. M'ha fet gràcia això del "senyor que et trobes sovint a tot arreu", ens ho hauries d'explicar en forma de post!

    No hi he estat mai, però m'agrada passejar i bellugar per la natura i m'ha fet gràcia. No descarto gens anar-hi a passar un cap de setmana!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Ara vinc, que he de fotografiar aquest formiguer....Uala! Aquí hi ha una flor que sembla un mandala...Vinc a l'ermita! Terços i amunt, que ja queda poc!!! Aquí callo, observant el paisatge que s'estèn allá baix, com una catifa que em convida a recòrre-la a tomballons. Ui, em recorda la Font de can Llinàs!

    M'ha encantat el regorregut i tot el que l'embolcalla, Carme!

    Un petó.

    ResponElimina
  4. Bon dia a tothom!!!

    Vinc una estona però hauré de marxar que tinc reunió ben dinat, però no em podia perdre aquesta passejada.
    Deixo aquí al damunt el pa, les profiteroles i les trufes de xocolata, eh?

    Carme! que et veig!!! Que són per postres!

    Sànset! què bé que hagis pogut venir!

    La veritat és que el lloc és preciós. Jo hi tornaré segur!

    ResponElimina
  5. Una excursió fantàstica, racons plens de frescor i un paisatge meravellós.
    Final apoteòsic de vermut amb olives ...
    Ja m'hagués agradat ser-hi.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  6. Si ho arribo a saber!
    I no podíem agafar ni que fos un carro per arribar-hi?
    Carrrrrme, que les excursions m’estressen!
    La tornada serà la mateixa? Igual de llarga?
    Passem el vi...

    ResponElimina
  7. Carmer això teu d'avui no és un escrit ni un post, és més que un documental amb xiruques. M'encanten les fonts i beure de la seva aigua sense ampolla ni etiqueta de marca. Els silencis del paratge... La companyia...

    Des del far amb enveja -sana-.
    onatge

    ResponElimina
  8. Què bé que us hagi agradat la coca!! de l'esmorzar! Amb la xocolata estava boníssima, eh?

    Ara, per dinar, esperem una miqueta que arriba en Josep Lluís... m'assec aquí, eh?... Sí, gràcies, una mica de vermut... no massa, no...

    Mmmm què bones les olivetes!!

    ResponElimina
  9. Per cert, què maca que és aquesta font!! i què bé que s'està, eh?

    Aquest senyor que et trobes sovint per tot arreu... m'hi jugo quelcom a que fa molts anys que camineu junts :-)))

    He fet un munt de fotos a la Creueta hehehe... amb aquella capelleta... què maca!

    ResponElimina
  10. En Josep Lluís ja fa estona que ha arribat, eh? ;-)) hehehe

    ResponElimina
  11. Quins aires! I com entren pels pulmons de tant caminar! Tinc una gana que... No hi havia qui feia un arròs? Jo ja he pujat els préssecs plans per als postres.
    Mortadel.la Casolana, que no has portat aquella màquina de retratar tan guapa que tens? Anant fent fotos se't passaria el temps i no notaries cap cansament.

    ResponElimina
  12. Amb aquesta "passejada" i tanta font i coca, m'he n'hi anat a la nevera a fer-me un glop i refrescar-me.
    Tot sigui per entrenar-se per la tardor que comença a frisar i anar a acaçar bolets ( No massa, que tot el que es massifica no pot ser bo)

    ResponElimina
  13. Avui les respostes dels comentaris directament al post...

    ResponElimina
  14. Ei, guaito, però estic malaltona així que no em convé quedar a mercè del vent, que un paisatge així m'apassiona, però aquests graus de febre m'han deixat K.O.
    Trobau que no és adient que mescli vermut amb paracetamol, no?

    ResponElimina
  15. Em sap greu, se m'ha fet tardíssim, no he pogut vindre abans però ja hi sóc. Un paratge deliciós i una coca boníssima. He portat el tabulé, tal com havia dit, si teniu ganes de tastar-lo... ara vull reposar una mica vora la font i després passaré a les postres i al cafè.

    ResponElimina
  16. Jo, com que soc tímida i amb prou feines us conec, no gosava venir, però al final he pensat: Som-hi que no ve d'un!
    Com que és l'hora que és i veig que ja heu esmorzat, dinat i berenat, tot el que se m'acut dur és una llanterna per si de cas se'ns fes fosc a la tornada... Estic contenta d'haver-me decidit!

    ResponElimina
  17. Uf! Ja torno a ser aquí...veig que al final ha vingut una bona colla...
    Jo si que tastaria el tabulé de novesflors! Ja saps Carme, tiro més al salat que al dolç i té una bona pinta...!

    ...

    Ostres, novesflors! és tan bo com la teva poesia!

    Carme, gràcies per la convidada; a veure si la propera vegada ens fa una mica més de solet...:)

    ResponElimina
  18. quina passejada més bonica Carme! Jo m'apunte també a a fer-la, i més amb tan bona companyia!!
    Agafe el termo amb el café? i passe per algun forn que segur que tenen pastetes bones!!

    ResponElimina
  19. Un indret d'alló més agradable, suggestiu i bell, Carme, per tornar-hi a anar un altre dia, no de forma virtual sinó en viu i en directe. He quedat tan tipa que no tastaré res en dos dies. Tot boníssim. Per cert, Carme, aquest senyor de la foto també era present allà dalt a Andorra?
    Una forta abraçada i gràcies per la passejada!

    ResponElimina
  20. Hahahaha a casa en tinc de Núries integrals "per culpa" teva, CARME!! :-)))

    Però primer, amb l'hora que és, provaré aquest Tabulé, que té una pinta queeeee... després ja menjarem les galetes ;-)

    Algú porta llet amb cola-cao??

    ResponElimina
  21. Ostres, quina trobada més maca; a la pròxima m'hi apunto!

    PS: em sembla que és el primer cop que veig fotos al teu blog... no?

    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
  22. Ehem, pensava que el descobridor de les Núria integrals era jo, Assumpta! Però creu-me que les altres Birba també es deixen menjar molt bé.

    ResponElimina
  23. Ferran, fa molt temps que no posava fotos al blog, tens raó. Però si que n'havia posat, segurament abans que tu arribessis. No sóc gaire fotògrafa, però aquestes fetes a mitges amb el meu marit, no van quedar malament del tot.

    Bon cap de setmana, Ferran.

    Xexu, ehem, ehem... Ni que sigui per edat... i amb tot el "carinyu" t'he de dir que jo menjava Núries, quan tu feies barretines encara...

    I també vaig ser jo que les vaig portar a la xocolatada del cal mugró. Això sí, tu t'hi vas apuntar de seguida.

    Ei! no dubtis mai, de la memòria de la Marpple. És inqüestionable.

    Bon cap de setmana i una abraçada.

    ResponElimina
  24. Hehehe crec recordar, amic XEXU, que qui les va mencionar primer va ser la CARME, el que passa és que ho va fer de passada i, llavors, tu hi vas dedicar un bon paràgraf elogiant, sobre tot, les integrals... això és el que em diu la memòria, però ara mateix ho aniré a comprovar a Cal JORDI ;-)))

    En tot cas, és claríssim que tu hi vas contribuir molt, això sí, però crec que qui va mencionar "NÚRIES" primer va ser la CARME :-))

    ResponElimina
  25. Ja ho tinc :-)

    http://jordicasanovas.blogspot.com/2009/11/pausa.html

    La CARME en va parlar en el post i en XEXU en un comentari... és cert que jo ho vaig preguntar a en XEXU, però, com es pot veure a la construcció de la meva pregunta, en realitat anava per tots dos...

    Podeu llegir també aquest post:

    http://jordicasanovas.blogspot.com/2009/11/influencies-blogaires.html

    on, en el propi text, tots dos sortiu mencionats ;-))


    O sigui que el mèrit és compartit per tots dos... I, com encara no he esmorzat, perquè m'he llevat cap a les 8 amb un mal de cap fastigós, m'he pres una aspirina i he tornat "al sobre" i ara ja em trobo bé, vaig a esmorzar i en menjaré unes hehehe :-DDD

    ResponElimina
  26. Jo no aniré pas a comprovar-ho, Assumpta, però va ser així mateix com dius. Clavat!

    ResponElimina
  27. Casu'm l'olla!! Sempre em passa el mateix... em lio, em lio... i després em passa el que em passa. I a sobre va i em perdo com de costum! I a sobre, ara que per fi he arribat, ja heu marxat tots... aissss... Bé, em quedaré una estoneta aquí tocant la guitarra, que sembla que s'està prou bé... ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari