dilluns, 30 de novembre del 2009

El final del blog


la   Mercè no li agradaven  ni les  pelis  ni els  contes de terror,  però  era  una  blocaire de  la secta  més  dura  de  la catosfera  i no sabia  com escapar-se  de  cap proposta  que  es  plantejava  a  la xarxa. Hi havia  un blog,  el  dels  365  contes  que  demanava contes  de terror  per  a omplir  tots els dies  del mes  de novembre.

Ho va  provar.  Li va  sortir   un  conte  que  més  o menys  podia  fer una miqueta de por,  no gaire  i el va  enviar  per  participar.  En  entrar al blog  365  contes, cada  dia,  veia  la  calavera  amb  el seu  somriure  fred  i  estàtic  i  aquell  gest  amb  el dit  que  li posava la pell de gallina.  Però  no era gaire impressionable  i seguia  entrant.  Es volia convèncer  que era  només  un dibuix,  però de manera  inexplicable  ella hi veia  la mort  que la  cridava...  es veia  desmillorada  dia  a dia   i  se li va  ficar  al cap que  la mort actuava ara,  a través  de la xarxa.  Mentre  notava el seu desmillorament  de salut,  de color de  pell, de força...  va  decidir  fixar-se  en  els  altres  companys  assidus  al blog.

Es  va  adonar  que els  comentaris  de la bajoqueta eren cada cop més  curts,  que  en garbí  començava  els  comentaris  però  semblava deixar-los  inacabats,  que  en Mc-Abeu,  deixava  picades  d'ullet  ;)  i  somriures  :)  per  no haver d’escriure   tant.  L'Elvira  posava  punts suspensius  per  no  acabar les  frases,  la  kweilan  mostrava la seva figura  al tren  cada  cop  més  ensorrada i decaiguda  i  la  Carme  començava a fallar algun dia.  

En  la  primera setmana de novembre,  els  comentaris  van  anar disminuint  fins que  van  desaparèixer  del tot.  El  dia  que  es  va  quedar  al llit,  va  saber  que no se'n sortiria.  Va  posar  un cop més  el blog  a la pantalla  del portàtil,  ja que la seva  addicció  no li permetia  evitar-ho.  El blog  amb  els  posts  programats,  anava  traient  un nou conte  de terror  cada  dia,  però  ja no hi havia  ningú  per llegir-los ni comentar-los.  El dia 23  de  novembre,  el conte el va penjar la  mort:  va  ocupar  tot a la pàgina  i va  fer  una riallada   de triomf.




PD:  que  cap lector  de  365 contes  se'm molesti,  ni els  esmentats  ni els no esmentats.  Va  ser  una  tria segons  el criteri  aleatori,  de citar  els  que  trobés  en el moment  d'escriure  el conte,  a l'últim  post  penjat.  I  hi eren  els  que hi eren...  

diumenge, 29 de novembre del 2009

Aportació als Contes divers




Aportació  als contes divers

LA ROBA ENFADADA

La Victòria sempre rondinava per vestir-se. La mare li deixava la roba preparada, perquè no hagués de preocupar-se de triar o bé a l'inrevés, li deixava triar el que ella volia, i sempre la Victòria acabava plorant, la roba escampada i la mare enfadada donant-li pressa. Cada dia igual.
La seva roba: els jerseis, les calces, els pantalons, les samarretes i fins i tot alguna sabata, estaven tan tips de les rebequeries que van posar-se d'acord per acabar-les. Quan la Victòria va rebutjar la primera samarreta i la va tirar per terra, li va sortir volant per la finestra... darrere van seguir, pantalons, faldilles, bufandes... la Víctòria es va espantar, despullada intentava retenir alguna de les seves robes, en va.
Va pescar l'últim vestit penjat a l'armari i se'l va posar sense deixar-lo escapar. Va anar a l'escola a mig vestir... quan va tornar,  la  roba  també  havia tornat  i  l'armari estava ple i ben endreçat. 

Blocs de tankas III


Anem,  amic
seurem sota  dels arbres.
ens omplirà  de música
totes les  nostres  hores.

dissabte, 28 de novembre del 2009





Encabdello lentament el temps
que m’ha transcorregut sense cap pausa
i he engolit a glops amb avidesa.

Estiro el fil amb cura
que no se’m nuï ja sense remei...
i faig, volta sobre volta, endreçats cabdells
grans o petits, grisos o vermells.

I sento així que res no s’ha perdut per sempre.

divendres, 27 de novembre del 2009

Blocs de tankas II



Passen  els núvols 
des d'on neixen tots  els somnis.
A  dins del bosc,
dalt de  l'arbre  més  alt
l'última fulla es gronxa.

dijous, 26 de novembre del 2009

dimecres, 25 de novembre del 2009

Blocs de Tankas I


Hi ha  molts  noms  de bloc  que em semblen ben poètics.  
Inauguro  una  sèrie  nova...  una tanka  per  cada  títol de bloc  que  me la inspiri...

Esquitx de dia
a la llum d'un fanalet
gronxo mirades.
El capvespre avança
i els  estornells  ja tornen.

dimarts, 24 de novembre del 2009

La lluna

Jo l'he  trobat  al  bloc  de  l'Hypatia  i ella  diu que l'ha  trobat  aquí,  la foto d'on he tret  el dibuix.



Tenim la mateixa  lluna
vivim sota  el mateix  cel
Pengem missatges  als  núvols.



Núr  diu:
Tenim la mateixa lluna
vivim sota el mateix cel.
Pengem missatges als núvols
amb les mateixes paraules
formades per sons diferents.
«Oh, lluna del cel
no deixis d'il·luminar el camí
en les nits més fosques.»





Cèlia  diu:


HAIKÚ DE COL·LECCIONS DE MOMENTS
Per a la Carme

Lluna de somnis
i de cels de mil colors.
Quins grans moments!



dilluns, 23 de novembre del 2009

Un post escrit a mà





La ploma  oblidada
em respon al primer  gest.
Llisca la línia irregular
dels meus mots  improvisats.
Un cert  desordre s'escola 
sempre entre les  lletres.
Faig  córrer  la mà massa  de  pressa.
Com els dits  a les tecles:  inquiets.

A MÀ




M'AGRADARIA  ESCRIURE UN POST  A MÀ.
I ES  QUE ESCRIURE  A MÀ  SEMPRE M'HA  AGRADAT.
LLARGUES  CARTES,  O  A VEGADES  CURTES.
POEMES  ESCRITS  (AMB  EL COR)  PERÒ  A  MÀ.
POTSER  AVUI, SI PUC  I TINC  TEMPS,  ESCRIURÉ...   A MÀ, COM FA DIES  QUE NO FAIG.
PERÒ PENSO  QUE SEMPRE  D'UNA MANERA  O ALTRA  ESCRIC  ELS POSTS  A MÀ.
O NO ÉS  POTSER A MÀ  QUE  PICO LES  TECLES I A MÀ  QUE FAIG  ELS DIBUIXOS?

diumenge, 22 de novembre del 2009

Relats conjunts: La festa d'aniversari


Felicitats  a  Relats  conjunts,  pel seu 3er  aniversari!

Converses  buides
paraules  apreses
solituds  compartides.
Vides  alienes.
No em trobo  ni et  trobo.




dissabte, 21 de novembre del 2009

13 de Desembre consulta per l'independència - Sant Cugat del Vallès



http://consultasantcugat.wordpress.com/

No  he  sabut  trobar  quants  municipis  coincideixen  en aquesta  consulta.  Però  sé  que són  molts.
Sant  Cugat  n'és  un.  Anirem  a votar.

divendres, 20 de novembre del 2009

LA LLENGUA D'UN POBLE MALTRACTAT



L'he  trobat  a  casa  d'en Vicenç  El sofà  d'en Roc,  el poso  també  aquí  per  si  hi ha  algú  que  no  se'n recorda.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Plora


Una fotografia  de Fanal blau,  pintada  amb el meu Paint ...

Plora  la fulla 
la  foscor del seu entorn. 
Ella,  vermell  encès.
Solitària  i perduda.
Onatge  diu:
Plorem pel poema del món.
Les llàgrimes ens fertilitzen,
però no canviem el món,
i la vida continua
solitària i perduda.

Pere ha dit...
Caputxeta  vermella
enmig de la foscor.
Llengua de Rolling Stone
Anton ha dit:
Els ulls de  la fulla
ploren desconsolats.
La llàgrima és  incolora
Ella, color de sang.
Cèlia  ha dit:
Grans esperances
cobreixen els somnis.
Camins d'amor.

Cesc  ha  dit:
plora l'amor, plora l'encís, plora el llençol blanc de la teva suau llàgrima.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Com una gota


Dibuix d'una foto  de  Fanal  blau

Lliscant  pel pendent del teu  cos
he quedat  suspesa  en els teus  ulls.

dissabte, 14 de novembre del 2009

Enhorabona, Víctor Pàmies


Logo  de  Pallidisseny
En  Víctor  Pàmies  diu que ha arribat  als  300.000  registres!
Amb  tota  l'admiració,  li   envio  la més  gran enhorabona  i  un petit  homenatge.




Refranyer  del  segle XXII,  (per si vol avançar  feina):


Si  vol saber  molts  refranys
llegeix  en Víctor  tot l'any.


S'utilitza  quan  volem  dir  que  ningú  neix ensenyat  i  que s'ha  d'anar  a  buscar   els mestres  o el coneixement  allà  on  es pugui  trobar.


De Fraga  fins  a Maó
en Pàmies  és  el millor.


S'acostuma  a  dir  quan  algú  ha fet  una  bona  feina.


Quan el novembre és  arribat
300.000  registres ja ha sembrat.


Es diu  per donar  a entendre  que una feina  porta  un bon ritme ...


De  Vallromanes  vingueren
i les  paraules  dugueren.


S'acostuma  a dir  per  mostrar  un  cert  agraïment,  per  una  feina  o un favor  que no  esperàvem o  que  ens  sembla  com un regal.  


No em vingueu  amb més punyetes
i  poseu-hi   infinites  etiquetes.


Aquest  segurament  ningú  en sabrà  l'origen  tot i  que  s'utilitzarà  molt  quan la gent  vulgui  demanar  anar  més  al gra  i  fer més  feina  i   sobretot  no posar  pals  a les  rodes  dels  que la fan.  I  durarà  en el temps tot i que ningú  recordarà  que  al segle  XXI  els  blog  funcionaven  amb  etiquetes per  a classificar  els  registres  o entrades i  que el límit  d'etiquetes  feia  anar  de corcoll  al pobre  Víctor.

Microhistòria: insignificant



Dibuix  d'una foto  de  Fanal blau

Deien que un bacteri vivia  entre les  flors,  els brots  nous,  les  poncelletes  a punt d'esclatar.  
Res  no durava,  les flors es  marcien,  els minúsculs capolls s'obrien  i les  herbes  creixien.  En canvi  ell  perdurava.  
No sortia  a la  foto. 
Ningú  el va  veure  mai,  ningú  va saber si existia.  
Ni ell mateix ho  sabia  realment.

divendres, 13 de novembre del 2009

Tot un món


Dibuix  d'una foto de Fanal  blau


Tinc un món petit,
per quan el més  gros  no m'agrada.
Com la formiga en el seu perfumat  i vermell
passo  de  llarg  dels  enrenous
i  m'amago  en la bellesa
d'una imatge  o  d'un instant.

dijous, 12 de novembre del 2009

Disharmonia



He  participat  al concurs  de microcontes  de  Tumateix llibres

Podeu  trobar  les  bases  als  enllaços  que  he posat.

DISHARMONIA

He sortit a passejar, fa nit de lluna plena i el fonoll perfuma encara l'aire. El pagès ha llaurat el camp i es veuen els solcs ordenats, perfectes. Tot sembla harmònic i quotidià. Només el meu pensament desentona en aquesta calma. Demà començaré una nova vida, una vida sense tu.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Joc literari 133 d'en Jesús Tibau


133è  Joc  literari  de  tens  un racó  dalt  del món


INICI DE TARDOR
La tardor m’arriba de puntetes,
sense fer soroll, ben quietament
acollint encara móres i orenetes
i mantenint  el rostre resplendent.
No marxa pas de sobte
aquella claror d’estiu,
ni l’aire ros i càlid,
tampoc les llargues hores.
No fugen entusiasmes,
només imperceptiblement
ens apropa els capvespres
difuminant colors plàcidament
i omplint-me els ulls de violetes.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Com un cigne


Com una fulla  
que  es  creu  un cigne
damunt  de l'herba  
com si fos mar
entre  il·lusions  mig  rebregades
nedo  la vida
somric  un  somni
m'estiro  al camp.
Mirades  netes
per  estimar.


dilluns, 9 de novembre del 2009

El desert



Una foto de la Consol


Apropa'm els teus colors de silenci. I el desert de tresors amagats.
El paisatge m'és desconegut, tu el trepitges i jo hi veig les teves petjades.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Una sortida digna de Jesús Mª Tibau

És una sensació curiosa, conèixer els personatges abans de començar el llibre. Alguns ja els esperava, no tots, però uns quants. Malgrat que són coneguts, no han perdut la seva sorpresa ni el seu misteri.
M'ha  encantat  "Interès  Nacional"  i també  l'Assassí  del martell  que expliquen  molt  bé,  amb  un humor innegable,  alguns  tics  i  solucions   equivocades d'aquesta  societat  nostra,  que sembla  que no n'encerti  ni una.  I  Enveja...  que  és  real  com la  vida  mateixa,  però  amb  la  seva   mort  corresponent i també  la  seva  rialla  particular.
Sí,  té  raó  en Tibau  quan diu  tracta  la  mort  amb  molt  d'humor,  jo  de tant  en tant  em  feia  un tip de riure.
I  amagada  amb  timidesa,   al fons  del llibre,  hi ha la Clara.  L'esperava  amb  il·lusió.  La  meva  amiga.  Tan especial,  tan  fràgil,  tan tendra...

dissabte, 7 de novembre del 2009

Fulles damunt de l'herba


Foto de Barbollaire
Fulles caigudes,
l'herba llueix al sol
i l'ombra avança.

Paraigües d'ombra
encalcen fulles tristes.
L'herba es refreda.



La fullaraca
catifa als seus passos
desperta el silenciós carrer
fulles de til•lers amb el teu nom
adormides al racó de la plaçeta
avança la seva ombra errant
contemplant el mar encès en la seva primera llum
les fulles caigudes
delaten les seves passes sobre la catifa.








 rebaixes ha dit...




Fulles, lletres fugisseres
en busca d'altres vents,
han oblidat seus pares
complint cercle seu.
S'uniran en paraula,
diran seus verds record,
s'extasiaran a besades
en busca de nous amors.
Volaran per el terme
lliures per nou a joc

Lliri blanc ha dit...




Fulles pintades
ignoren el gris del cel
imnejant la vida.



fanal blau ha dit...

Fulles i ventots
arran de terra humida
per retrobar-se.






divendres, 6 de novembre del 2009

L'estranya desaparició d'Esme Lennox


La lectura d'aquest llibre és com a mínim pertorbadora... hi he anat entrant a poc a poc. La narració va endavant i endarrere en el temps i els personatges envelleixen o rejoveneixen amb ell. Al començament aquest anar i venir em dispersava una mica, però m'ha nat guanyant i arriba un punt que ja no el pots deixar i a més a més en arribar al final, l'he tornat a començar per a poder gaudir millor d'aquestes primeres pàgines, tenint ja el misteri aclarit i els personatges més ben situats.
És una història trista d'una dona a qui les convencions socials de l'època etiqueten de boja, sobretot perquè fa nosa a la família. Et fa adonar de com és de prima la línia entre "normalitat" i patologia. I com és d'ampla l'autojustificació de les persones quan es tracta d'aprofitar les circumstàncies en benefici propi. Parla de les relacions familiars. De bones persones i de males persones que es creuen bones. Llegit i rellegit. Val la pena.

dijous, 5 de novembre del 2009

Conte del Tibau (a canvi d'una foto)

Un conte a canvi d'una foto... trobo que és un bon negoci... i un conte adequat per a mi que potser el podré explicar i tot a les persones que tenen por... de tantes coses increïbles, com ara de caure i trencar-se. I obliden la vida i la realitat tal com és.

Un fragment:

"Una força redemptora captura l’home de vidre i el fa travessar la porta amb pas tímid. La barana no és lluny. S’hi agafa com un crit d’auxili s’agafa a la gola. Les escales no són altes, si es baixen una a una, un peu darrere l’altre, sense presses ni concessions al passat."

dimecres, 4 de novembre del 2009

Niamh, seguidora 99 o 100 o maneres estranyes de comptar


Jo  tenia  98 seguidors  fa  tres o quatre dies.   


Fa un temps una amiga  blocaire  em va  dir  que ella  seria el seguidor  nº  100,  però  no se'n recordava que  ja  era  seguidora meva  amagada  molt  cap  avall,  ja.  No  ha  pogut  ser.  Setmanes més  tard,  una altra amiga  (no blocaire  aquest  cop)  també  em  va dir  que  es  faria  la seguidora  nº 100.

I de  sobte,  de  98  seguidors,  s'apunta  Niamh,   i  de  cop passa  a  100.    Miro  la llista amb  ganes  de fer un post  de celebració  i m'adono  que  no pot  ser,  el seguidor  98  era  el mateix  de  fa molts dies  i  el comptador  havia passat  de  98  a 100.    Si  cliqueu  la  fletxeta  perquè  surtin  la totalitat de  seguidors  que no hi caben  en l'espai  destinat  a ells,  aleshores,  marxa  el  100  i  surt  un 99.


No  té  cap importància,  he  decidit  que ho  celebraré  dos  cops.  Niamh  serà  la seguidora  99-100  i  si  se  n'apunta un altre  més serà  el 100-101,  que també  té  la seva gràcia.  No sé   si la foto  és  ella  i tampoc  si  serà  possible  de  reconèixer-la.  Però  aquí  van els  regalets. 


I alguns  bombonets  per  picar.  En  voleu?






dimarts, 3 de novembre del 2009

L'ombra de la palmera



Dibuix d'una foto de Sauce

Palmera verda
a sobre el mur de pedra
dibuix de l'ombra.




Blogger Manel ha dit....

Palmera
absents les seves hores
manetes verdes s’obren
vestint la nua paret de l’església
dibuixant en l'esfera
l’hora que despullarà
l’ombra
.




Blogger Elvira FR ha dit...

Palmera verda
en la incipient incerta
ombra d'una tardor
palmera que ens recordes
minuts estones, hores
de paisatges de sol.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Tot és en tot

Dins dels actes i activitats diverses que s'han fet en el 9è Festival de poesia de Sant Cugat, hi va haver el concert - espectacle de Tot és en tot de Santi Arisa, que va recollir una selecció de poemes de Miquel Martí i Pol de diferents èpoques.

Santi Arisa a més a més de dirigir el muntatge, va cantar i va tocar la guitarra i la seva música ens va acompanyar entre lectures llegides i cantades dels poemes.

L'actriu Rosa Cadafalch va estar impressionant i emocionant en les seves lectures i el Jove Cor Coral·lí va cantar magníficament tant quan cantaven en grup com quan cantava alguna o algun solista.

Una hora i mitja aproximadament d'espectacle, (havia de ser una mica menys, però el públic simplement no se n'anava i van fer alguns bisos) que va passar sense ni adonar-nos-en.

Cada any es fa un muntatge o espectacle poètic al Festival de poesia Sant Cugat i cada any en surto molt satisfeta d'haver-hi anat. Aquest any, encara més que cap altre

No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari