dimecres, 22 d’abril de 2009

M’ENTERRO EN ELS FONAMENTS de Manuel de Pedrolo

Tornar a llegir Pedrolo és, per a mi, després de tant de temps sense llegir res de nou, llegit i rellegit tot el que tenia l’abast, com tornar “a casa”. A una casa on puc retrobar noves emocions, conegudes i desconegudes a la vegada. Desconegudes perquè mai no havia llegit aquesta novel·la, encara, i conegudes perquè la manera com Pedrolo em toca ben endins i em sacseja les emocions és sempre i deliciosament esperada i confirmada.

M’enterro en els fonaments és una novel·la construïda a través de dues veus, de dos protagonistes que, en capítols alterns, ens parlen en primera persona. El capítol I i tots els que duen xifres romanes, corresponen al pare. Un home, metge, bon professional, bon pare de família i que situat al final dels anys 50 o primers dels 60, és un home de “bons costums”, si convé una mica hipòcrites i tot, que sembla que no tingui cap problema de viure en el país que viu, en un país ocupat i en una dictadura. El fill de 19 anys, estudiant, decebut, descontent, compromés i més que compromés, fins i tot utilitzant la violencia i força eixelebrat ocupa el segon capítol que ell númera com a 1. Els capítols se succeeixen així: II, 2, III, 3, IV, 4… De manera magistral desgrana una trama on la idea que el lector es va fent de com són o seran els fets, a partir d’allò que van especulant els personatges, canvia una vegada i una altra, fins al final de la novel·la.

Però allò que és més espectacular, és com explica els mateixos fets, les mateixes converses des d’un punt de vista i de l’altre. Així posa de manifest, allò que tots sabem, o sigui que una conversa, o discussió o baralla, mai no és ben bé la mateixa per a les dues persones que la mantenen… que mai no arriben a les mateixes conclusions, que mai no retenen ben bé el mateix.

- Però jo no vull que els altres pensin per mi! Vull pensar jo i no em deixen!
- Perquè encara no estàs preparat! Ni ho estaràs mai si vols ensenyar abans d’aprendre! I bon camí portes! – vaig donar un altre cop de mà contra els papers que encara quedaven sobre la taula -. No assisteixes a la universitat, t’has proposat suspendre el curs… Per què?
- Perquè una cosa és que m’ensenyin a pensar i l’altra que vulguin ensenyar-me què he de pensar. Des de petit que sempre sento el mateix: això és veritat, això és mentida. Però qui t’explica com distingir entre l’error i l’encert? Ningú! Al contrari tothom sembla interessat a barrejar les pistes. Tothom t’imbecil·litza amb els seus cops de maça: pensa això, pensa allò! Vosaltres mateixos…

9 comentaris:

  1. i és que no hi ha realitats absolutes...

    a vegades intentar copsar la polièdria ens pot confondre; i a vegades, és dolç com donar voltes a una estàtua i mirar-la i admirar-la per tots costats...

    bon dimecres pedrolià!
    :)

    ResponElimina
  2. Ell va ser i es un mite a la meva juventutera tot un idol literari.

    ResponElimina
  3. Doncs queda a la llista, des d'ara, i per davant d'altres. Aquest fragment m'ha decidit...
    Gràcies!

    ResponElimina
  4. jo també el vaig comentar fa temps: compartim gustos

    ResponElimina
  5. Els mìstics, els eremites devien o deuen pensar per entendres ells.Ara, com en la novel·la ens ho porten tot fet i fins no volen que pensem, és una degradació constant posant-nos davant tots els artilugis possibles per que no pensem.Ens ensenyen a no pensar. Quina maldat./ Deu ser preciós el contingut del llibre...
    No segueixo m'allargaria massa.Anton.

    ResponElimina
  6. Vaig llegir el llibre aquest estiu i em va agradar molt. Com tu dius, l'alternança de les veus del pare i el fill, està molt ben aconseguida.

    ResponElimina
  7. sembla molt interessant. Sempre m'ha agradat conéixer les diferents versions dels fets...potser així n'acabo fent una altra :)

    ResponElimina
  8. Pedrolo, un gran autor. Val la pena recordar les seues novel.les...totes les que he llegit m'han agradat.

    ResponElimina
  9. Hosti! Feia tans anys que la vaig llegir que la tenia mig oblidada. Gra`cies per recordar-m'ho

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari