divendres, 20 de gener de 2017

Carreró a Sitges


És tan estret el carrer!
Hi encara hi ha l'arbre...
que estreny el pas i li dóna caràcter.

Sense el carrer, el xiprer no seria el mateix xiprer.
Sense l'arbre, el carrer no seria el mateix carrer.


dimecres, 18 de gener de 2017

100 Relats Conjunts - Le soir bleu

M'ha fet molta gràcia la proposta de l'Elfreelang de fer 100 aportacions als relats conjunts.
Fa uns quants anyets això hagués estat bufar i fer ampolles, ara és més complicat, perquè tot això està mol apagat.
Però ho hem d'intentar. Us animeu? Feu difusió de la idea?  Endavant!!!!

Le soir bleu - Edward Hopper 1014

Tothom se'l mirava perquè anava disfressat, ningú no s'adonava de la pròpia disfressa: fracs, vestits de nit, jaquetes militars, barrets extravagants... 


La claror dels fanalets de colors, feia més blanc el color del seu vestit. Va seure sense demanar permís a la taula de dos homes ja grans. El barbut era pintor i li va fer un retrat. Ell no va dir res. Ni una paraula va sortir dels seus llavis vermells.

Feia temps que anava pel món en un silenci, que només trencava quan algú li preguntava: per què vas vestit així?  aleshores, amb calma i plaer contingut responia: per la mateixa raó que tu vas vestit així, com vas... per protegir-me.

dilluns, 16 de gener de 2017

Entrada a Mieres




La casa, ara, ja és buida. 
L'àmbit existeix encara, 
ple d'un no-res entre la pols.
Hem deixat que degotessin
fins a buidar-se 
les nostres coses, els nostres mots.
Allà on teníem el vi, 
per celebrar la festa del viure, 
ara, hi hem plantat un arbre desconegut:
de branques de pau i fulles d'harmonia.
En el silenci d'un comiat inexistent, 
escoltarem com neix cada fulla.

dissabte, 14 de gener de 2017

Un ram d'eucaliptus i La fortuna de Sílvia.

Aquest vespre hem anat al teatre, a veure "La fortuna de Sílvia"  de Josep Mª de Sagarra (deixant a part la protesta que a l'Auditori de Sant Cugat el teatre no se sent gaire bé si no ets a les primeres files i que m'he perdut alguns fragments quan els actors parlaven més fluixet) és una obra que m'ha encantat. L'obra i els personatges. 

La protagonista, la Sílvia, (una Laura Conejero, esplèndida, mesurada i genial) és una dona que vol mantenir els seus criteris, es vol refugiar en la seva llibertat espiritual, no li importa pensar i actuar diferent que l'altra gent. Té uns valors propis que no es deixen contaminar per l'ambient en el que viu. Té molts motius pel seu dolor, però no es destrueix. Amb poques paraules, sense cap grandiloqüència, ens mostra aquesta fortuna immensa de ser ella mateixa i de sobreviure amb serenor totes les desgràcies de la vida. 

Avui, que en faig 65, i ja sóc força més gran que la protagonista, només demano poder preservar aquesta fortuna de ser jo mateixa, cada cop més que mai, perquè amb l'edat convé deixar enrere del tot les pors i  els prejudicis. 

L'edat a vegades sorprèn tant com aquestes càpsules de les branques de l'eucaliptus:




Esclat vermell.
De càpsules resseques,
color i perfum.






divendres, 13 de gener de 2017

Vespre o alba...

Em vaig pensar que era una fotografia del principi de la nit,  em vaig enamorar d'aquesta imatge i em van venir uns versos al cap. Després, la Consol en va dir que era de matinada i he fet un poema paral·lel, com una mena de mirall, o de reflex.
Una foto de la Consol d'Hora Blava

Quin foscant, 
quan ve la nit 
i encara és minsa 
com si no hagués acabat 
d'obrir les ales. 
Quin foscant més bell, 
que es beu la llum 
amb tanta placidesa. 
Damunt de l'aigua, 
rissos de claror encara bateguen.


Quin clarejar
quan neix el dia
i encara és xic
mentre la nit romanceja
la seva fosca per tot el bosc.
Quin albada més bella,
que adolla llum
amb serena lentitud.
Damunt de l'aigua,
la blanca claror de l'alba s'emmiralla.



dimecres, 11 de gener de 2017

Joc d'Antaviana


Una nit d'hivern vaig descobrir una capsa entreoberta...

Feia fred, fora de la capsa, però a dins, jo no hi cabia.  I aquest cop ho vaig fer bé. No em vaig pas equivocar de nou: no la vaig acabar d'obrir. 

Així entreoberta, i si jo estava amb els sentits ben desperts, desprenia una escalforeta que arribava ditectament al cor. De la capsa sortia, ara un mot, ara un vers,  a vegades un xiuxiueig,  algun cop una música. I de tant en tant alguna cita filosòfica. Molt excepcionalment un petó. 


Era un tresor inesgotable...


dilluns, 9 de gener de 2017

Tast de lluna


D'un diàleg que venia d'aquí


Només tastar-la, 
golafres, imaginen 
àpats de llum.
................................................carme


Núvols i lluna
fidelitat immensa
quan s'acaronen.
Passejant de la mà,
com els millors amants.
..................................................mari

Núvols com versos,
no podeu amagar
la plenitud.

.......................................helena bonals

diumenge, 8 de gener de 2017

Escletxa




Una escletxa en el temps,
pot ser petita,
desmanegada,
desprotegida...
però el moment present 
s'eixampla i s'allarga.

Si per força ha de ser estreta i petita
és ben important que la fem bonica.


divendres, 6 de gener de 2017

Didorta: flors de núvols, cotò fluix i randes



Suau, com de cotó fluix, l'amor pacient.
Comprensiu, amb totes les giragonses.
Amb bells estels, 
lluint en  els moments més especials.



Amb l'encant de les fulles seques,
quan embellim el passat
filant i trenant, com randes, 
els fils daurats del  futur.



Com un núvol blanc, l'amor,
lluminós, 
difumina clarors confoses
i busca per sempre
camins i estels.

dimecres, 4 de gener de 2017

Font a Falgons



Sempre hi ha un misteri, 
en totes les fonts.
I un desig de romandre
entre ombres i molses,
al so suau de l'aigua clara,
que no atura el seu doll.

Les fulles caigudes a la tardor,
ja acabada, ho cobreixen tot.
I el sol del matí els retorna
la lluminositat que ja creien perduda.



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari